Voltes i revoltes; a voltes.

 

Què és la generació Z? No en tinc ni punyetera idea... Ho busque a Internet i veig que, poc dalt o baix, es referix a les persones que han nascut al llarg de la primera dècada del segle XXI; o siga, els descendents d’aquells que es coneixen com la generació Y, que no és la mateixa que la generació X ni és la generació dels boomers, que quede clar! Ara bé, s’ha de tindre en compte que hi ha hagut un endarreriment de les edats de la procreació que podria afectar cada generació. I, per què m’interesse ara per la nomenclatura de les generacions?, de la qual no estic gens d’acord perquè crec que és d’una ximpleria determinista que fa enrojolar-se qualsevol persona seriosa: hauríem de plantejar-nos que no estem al centre del centre de l’univers abans d’usar la nostra perspectiva vital com a objectiva...

 

Ara, les revoltes, les provoquen els jóvens de la generació Z, com és el cas de Perú, de Nepal, d’Indonèsia o de Marroc. A Europa, difícilment hi podria haver una revolta, perquè ja no hi ha la joventut necessària. Als EUA, ja és difícil que passe si fan fora la immigració, i ells s’han adonat que cal previndre. A Marroc... a Marroc els queda poc: entre els que emigren i la manca de natalitat que tot apunta que vol instal·lar-s’hi, este podria ser l’últim cartutx. I a Xina? Hi podria haver una revolta, més que siga com aquella de la plaça Tiananmen? No!

 

Hi ha una part de la història contemporània de Xina que sol passar desapercebuda, però jo vos la recordaré; i vos l’explicaré. Em referisc a la política d’un sol fill –eliminaré, en este cas, això de la filla perquè quasi totes les parelles van optar pel mascle. L’aposta va ser arriscada, però incompresa per a la resta del món. Un professor em va dir una volta que les revoltes ocorrien quan hi havia molts jóvens desqueferats i una plaça on ajuntar-se. Al Marroc, això és evident. Els xinesos, però, que solen posar-se l’objectiu a llarg termini, van endevinar que el creixement econòmic no podia ser constant, que els mercats se saturen, que les noves tecnologies eliminarien llocs de treball i que les revoltes es produïen per això que us he contat ara del meu professor.

 

Els governants de Xina són intel·ligents i saben que la continuïtat de la nissaga capitalocomunista depén de l’estabilitat social i, per tant, molt abans que ningú no es plantejara el problema, ells ja l’havien solucionat: un fill per parella i prou. Quan uns hi arriben, altres ja en tornen!

 

Salvador Sendra