Pàgines

dimecres, 29 de maig del 2024

Estètica postescolàstica

Com en cada una de les filosofies, sempre hi cal una estètica. Tot aquell filòsof que vullga arribar a representar un moviment està obligat a escriure sobre estètica i jo no puc obviar un aspecte tan important per al segle XXI. L’estètica postescolàstica, per tant, ha de poder aglutinar els dos aspectes principals del moviment: el conservadorisme i el liberalisme.

 

Un lector llest ja pot endevinar a què em referisc, si hi adjunte la característica de la portabilitat i l’exhibicionisme; eixes coses tan pròpies de la llibertat individual i de la necessitat de fer públic tot allò que es du a l’interior per mostrar, com bonament es pot, els sentiments més purs i indesxifrables: les papallones de l’amor, les calaveres de la mort, les ales de la llibertat, els cors partits de la pèrdua i moltes altres coses tan complexes o més que les ja anomenades com pot ser una àncora.

 

L’estètica postescolàstica extreu les petjades de l’ànima per plasmar-les a la pell. En un simple gest per mirar si t’ha picat un mosquit, cada persona pot recordar aquell gatet que tenia quan era jovenet i que va atropellar un cotxe perquè hi ha la seua imatge tatuada a l’altura del mugró esquerre, i això és impagable. El conservadorisme més accentuat es dona en la portabilitat i la llibertat en l’escenificació de cada cosa que t’ha passat: la llibertat de poder-ho fer! Cada u està constituït pels múltiples esdeveniments que han format una personalitat única i irrepetible, però no només ha de ser personal i íntima: el món ho ha de saber!

 

Amagat darrere del simbolisme de la papallona, del cor, de la calavera o de les ales, hi ha una persona feta a si mateixa, lluitadora, forjada en mil batalles, que té la llibertat de mostrar allò que la ha recreada i de conservar cada petjada en una mena de llibre obert al públic. Que qui és Eric? Que qui és Yesenia? Eixe és el gran secret d’aquella persona que conserva lliurement, així com les dates escrites sobre el colze amb guió i algun número romà.

 

Salvador Sendra, XXVI-V-MMXXIV

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada