Postescolàstica

De la modernitat es passa a la postmodernitat; de l’estructuralisme, al postestructuralisme; del romanticisme, al postromanticisme; i així, successivament quan no hi ha un moviment que es despegue d’aquell que li aporta el nom. Ara, el pas està clar: de l’escolàstica a la postescolàstica, tot i que mig mil·lenni després del primer nom.

 

Realment, l’escolàstica va ser una filosofia de circumstàncies que s’entén a partir de Tomàs d’Aquino, després sant. De circumstàncies perquè s’havia de reaccionar des d’una societat profundament religiosa a les noves influències aristotèliques que penetraven per la via africana i asiàtica. Realment, per explicar-la no cal llegir la Summa Teològica: només cal entendre que la força racionalitzadora era tan potent que els filòsofs europeus van decidir fer-ne dues branques de la mateixa soca: una per al dogma i l’altra per a la raó.

 

Des del present, si mirem cap arrere i sabem alguna cosa sobre la història, vorem que la pugna política i econòmica ha estat sempre entre el conservadorisme i el liberalisme. Molt després, fa quatre dies, hi va aparéixer el comunisme i el socialisme... El socialisme europeu, una volta separat del soviètic, va absorbir una gran part del liberalisme en acceptar tot això de l’individu. Si voleu saber-ne més, només heu de comparar Lukács i Sartre, un de cada costat del mur, o parar l’atenció en la deriva del progressisme –paraula que abraça la darrera transformació de l’esquerra.

 

Però ara hi ha qui parla de conservadors que se senten liberals, i això no ho puc entendre si no faig servir alguna tesi d’eixes que romanen per la memòria. I eccoli qua! Les tesis escolàstiques són del tot adequades per a aplicar-les a l’explicació de la fusió de dues coses tan antagòniques com el conservadorisme i el liberalisme, però adaptades a l’actualitat amb el ben escollit post-. Ara bé, una d’elles hauria d’estar en l’àmbit de la fe, mentre que l’altra, pot romandre entre la raó. Però, quina és quina? Seguirem investigant!

 

Salvador Sendra, filòsof i pensador postescolàstic