És de primer de política que l’últim any abans de les eleccions no s’han d’apujar els impostos. Si es guanya, s’apugen i, si es perd, que els apugen els altres.
Anglaterra. Després de les eleccions i de la desfeta del partit conservador, els demòcrates han entrat al govern. Als pocs dies, Starner va anunciar que apujaria els impostos i que retallaria algunes partides dedicades als serveis socials. La segona part de la notícia costa d’entendre si es tracta d’un govern més progressista que el que hi havia.
França. Fa poc que s’ha pogut formar el govern i és pràcticament tot conservador. El primer ministre Barnier ha anunciat de seguida que apujaria els impostos i que retallaria algunes partides socials. La primera part de la notícia sorprén perquè els conservadors sempre busquen de retallar els impostos. A més, en este cas s’ha de tindre en compte que Macron, que ha estat qui l’ha posat, continua com a president i, hi cal afegir un altre apunt: l’extrema dreta de Le Pen és qui suporta el govern. A tot açò de l’extrema dreta s’ha d’afegir que, a Itàlia, Meloni està mirant d’apujar, també, els impostos...
Sovint pense que això dels partits polítics està arribant al nivell populista de l’España de Lerroux i, per tant, no hem de dir que açò no s’havia vist mai, perquè hi ha qui va vore Blasco Ibáñez capbussat a un finestró de la Basílica de la Mare de Déu resant per demanar-li alguna gràcia. Però més recentment, cal recordar Mariano quan va fer l’augment de l’IVA més gran que s’ha vist mai, i de quasi tots els impostos, i se suposa que també era conservador.
No sé què pensar perquè sempre he sigut un ferm creient de l’honradesa de la classe política i de la seua honestedat. No puc concebre que ens puguen estar enganyant, ni que fora una miqueta, per a guanyar unes eleccions, o que es presenten sense saber com està en tuacte.
Salvador Sendra 9/10/2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada