Profecies de sobretaula

 

A la nit, mentre sopem, estem parlant sobre alguns temes recurrents, sobretot de la manera en què el llenguatge evoluciona i de com es troben referències d’este canvi entre les coses que escoltem sovint. A mi, com que no m’agrada fer servir el «jo crec», el «jo he escoltat» o el «sempre s’ha dit» (primer persona i apel·lació a la tradició), he de buscar els elements entre els textos coneguts per tots, i la Bíblia n’és un bon recurs.

Trec el tema de Llàtzer i explique per  què, a la Marina, es fa servir este personatge com a exemple d’aquell que ha patit un accident o que es troba molt desmillorat o amb signes evidents de decrepitud. Has vist Joan: està fet un sant Llàtzer! Perquè en tractar este tema se sol recordar que Maria, la filla de Llàtzer, ix a l’encontre de Jesús per recriminar-li que son pare s’havia mort i que ell ho haguera pogut evitar...

La resta de l’argumentari, com que ja el coneixeu, es pot estalviar per a passar a imaginar la figura del pobre Llàtzer quan s’obri el sepulcre i apareix després d’estar tres dies mort. Però, l’altra cosa està a comprendre per què es diu Llàtzer i no Antoni, ni Felip. En este cas, també s’apel·la a l’imaginari col·lectiu i a com el nom crea el personatge. Iacere és una paraula llatina; un verb que significa estar gitat.

Iacere>Llàtzer>jaure: no cal ser un superdotat per a endevinar-ne la relació, si se sap que Llàtzer estava mort, de la mateixa manera que dir que algú està fet un sant Llàtzer és una expressió molt adequada per a alguns casos. Després, tractem altres aspectes de la parla més popular que està farcida de llatinismes, cultismes.

Ja és l’endemà i, a missa, la primera lectura, que està vinculada a l’Antic Testament, és la de Job, de qui vaig escriure fa relativament poc de temps però, quan arriba la lectura del text del Nou Testament, el protagonista és Llàtzer: el mateix que la nit anterior! La gent del sopar de la nit anterior que hi està present pensa en l’etimologia mentre imagina el sant. Ara dic jo: un blog tan premonitori com ho és este, no us sembla que té un paper semblant al dels profetes?

 

Profeta Salvador (01/07/2025)

 

No sé si vull saber-ho

 

Esta setmana passada, he estat llegint coses que tenia pendents des de feia uns quants mesos. En primer lloc, he llegit alguna cosa de Byung-Chul Han i m’he adonat que ens haurem de replantejar tot això de l’ontologia a curt termini: l’ésser, la realitat... Potser es tracta d’una perspectiva que tinc més vista i, per esta raó, no m’ha sorprés excessivament, tot i que es pot entendre que el filòsof coreà apunta cap al futur quan hi tracta el tema.

D’altra banda, i després d’algun any d’espera, he agarrat Wallerstein i he de dir que este sí que m’ha colpit. Un llibre escrit al 2000, com pot anticipar-se tant a tot açò que passa hui dia? Crec que mai no havia llegit un text tan premonitori, però ara ja estem al 2025. Fa vint-i-cinc anys, Immanuel anticipava les coses que ara vivim amb una precisió aterridora. Pense que ni Homer Simpson ha sigut tan clarivident!

Ara, però, que estic quasi a la meitat del llibre, no sé si vull acabar-lo o si, per contra, preferisc deixar-lo per a mantindre’m en la ignorància, ja que podria trobar-me alguna cosa que encara no ha succeït i que podria alterar-me la vida de xicotet burgés. Hui em pensaré si seguisc llegint altre capítol o si el tanque definitivament.

Conocer el mundo, saber el mundo: el fin de lo aprendido és un assaig sobre el present i que ha estat redactat a l’any 2000. No es tracta d’un text apocalíptic, fins on he arribat, però sí que es un llibre que commou en la seua lectura, però ho fa perquè es llig molt després de ser publicat: més de dos dècades! Si l’haguera llegit en el seu temps, haguera estat un llibre més basat en especulacions, però ara ja no: els fets anticipats han succeït i succeïxen com van ser escrits.

Ara, allò que em pot interessar més que les seues conclusions pot ser el mètode emprat i si encara s’hi podria aplicar, ja que, amb les noves tecnologies, el món ha canviat molt en tot este temps. Però, a tot això, he de dir que, tot i la velocitat a què es mou la tecnologia actual, el seu calendari resulta d’una precisió desconcertant. També anticipa el final.

 

Salvador Sendra (16/06/2025)

Allò que soc; allò que aparence

 

Abans de començar, he de dir que soc un reputat expert en cotxes esportius. De fet, he llegit dos articles sobre alguns models i he memoritzat algunes marques com Ferrari, Porsche o Maserati. I tot açò m’ha vingut a la ment perquè l’altre dia, quan anava amb la bicicleta a traure diners a Tavernes, hi havia un Maserati aparcat en un encreuament de dos camins. Dins, hi havia un home i una dona jóvens amb un mòbil a la mà cada u. Pensava que estaven esperant algú...

Després de traure diners del caixer –m’agrada dur sempre efectiu—, quan vaig passar pel mateix lloc, el cotxe ja no hi estava, però sí que hi eren els usuaris, i els mòbils. Un Maserati poc cridaner, d’eixos que s’assemblen a un 4x4, però que no ho acaben de ser, o siga, que no es tractava d’un superesportiu tirat enmig d’un caminal. A tot això, quan vaig a la faena o en torne, m’agrada comptar els Porsche que hi veig. Normalment, tres o quatre, excepte quan circule cap a la Marina, que en veig més i alguna sorpresa especial.

Abans, el cotxe d’aquells que volien aparençar riquesa continguda, però no excessiva, conduïen un Mercedes. Ara, és el cotxe de la classe mitjana –mestres, metges i tot això—, i cal fugir del middle-middle. Aquells que volen apujar un escaló més, han de mirar altres models i, per la meua sensació, en eixe escalonet està el Porsche, però no el 911 GT3, sinó un altre de menor calibre o, com en el cas de l’exemple, el Maserati. De Ferrari, en veig pocs, la veritat, però algun hi ha, així com de Maserati MC20.

Abans de comprar un cotxe d’eixe tipus, més que siga de segona mà, s’ha de preguntar si s’hi pot posar gasolina d’estacions lowcost, perquè una cosa és l’aparença i l’altra és la butxaca, i més quan el combustible no es veu: «ja xupla prou el cabró com per a posar-li gasolina especial!». Si no hi ha sort amb la benzina, sempre es pot tindre un altre vehicle més modest per a l’ús diari. I un últim detall: compreu roba cara i, si pot ser, amb logotips de grandària considerable i que no siga falsa. Allò que no para gens bé és posar-te tu mateix el combustible i dur la roba de qualsevol treballador mileurista.

Salvador Sendra (10/06/2025)