dimecres, 8 d’octubre del 2025

Voltes i revoltes; a voltes.

 Generación Z: una época de transformación social

Què és la generació Z? No en tinc ni punyetera idea... Ho busque a Internet i veig que, poc dalt o baix, es referix a les persones que han nascut al llarg de la primera dècada del segle XXI; o siga, els descendents d’aquells que es coneixen com la generació Y, que no és la mateixa que la generació X ni és la generació dels boomers, que quede clar! Ara bé, s’ha de tindre en compte que hi ha hagut un endarreriment de les edats de la procreació que podria afectar cada generació. I, per què m’interesse ara per la nomenclatura de les generacions?, de la qual no estic gens d’acord perquè crec que és d’una ximpleria determinista que fa enrojolar-se qualsevol persona seriosa: hauríem de plantejar-nos que no estem al centre del centre de l’univers abans d’usar la nostra perspectiva vital com a objectiva...

 

Ara, les revoltes, les provoquen els jóvens de la generació Z, com és el cas de Perú, de Nepal, d’Indonèsia o de Marroc. A Europa, difícilment hi podria haver una revolta, perquè ja no hi ha la joventut necessària. Als EUA, ja és difícil que passe si fan fora la immigració, i ells s’han adonat que cal previndre. A Marroc... a Marroc els queda poc: entre els que emigren i la manca de natalitat que tot apunta que vol instal·lar-s’hi, este podria ser l’últim cartutx. I a Xina? Hi podria haver una revolta, més que siga com aquella de la plaça Tiananmen? No!

 

Hi ha una part de la història contemporània de Xina que sol passar desapercebuda, però jo vos la recordaré; i vos l’explicaré. Em referisc a la política d’un sol fill –eliminaré, en este cas, això de la filla perquè quasi totes les parelles van optar pel mascle. L’aposta va ser arriscada, però incompresa per a la resta del món. Un professor em va dir una volta que les revoltes ocorrien quan hi havia molts jóvens desqueferats i una plaça on ajuntar-se. Al Marroc, això és evident. Els xinesos, però, que solen posar-se l’objectiu a llarg termini, van endevinar que el creixement econòmic no podia ser constant, que els mercats se saturen, que les noves tecnologies eliminarien llocs de treball i que les revoltes es produïen per això que us he contat ara del meu professor.

 

Els governants de Xina són intel·ligents i saben que la continuïtat de la nissaga capitalocomunista depén de l’estabilitat social i, per tant, molt abans que ningú no es plantejara el problema, ells ja l’havien solucionat: un fill per parella i prou. Quan uns hi arriben, altres ja en tornen!

 

Salvador Sendra

dimecres, 24 de setembre del 2025

El kiwi contra la impremta

 Fotos gratis : Kiwi resistente, Alimentos naturales, verde, planta, AVE ...

Hi ha un moment en la història recent que esdevé el punt d’inflexió del negoci de la impremta i que tots podem endevinar amb un mínim esforç. Abans, molt abans, que apareguera el format digital, el mal ja estava fet, i el declivi, anunciat.

Les persones que ja tenim una edat, podem recordar que, de xicotets, quan estàvem jugant a casa d’algun amic o amiga, quan anàvem al bany sempre hi veiem un detall que també podíem trobar a la nostra casa, i que ara ja no veiem mai. En totes les cambres de bany, a més de les coses que formaven part del mobiliari i dels productes d’higiene, damunt del bidet, de la paperera de tapadora automàtica o del tamboret que hi solia estar, sempre hi havia una revista d’encreuats o de sopes de lletres.

Ara ja no hi ha res d’això. Aquells més ximples poden pensar que la causa està en els telèfons mòbils... No; no és així, ja que estes revistes van desaparéixer molt abans que es popularitzara l’actual format de telefonia. Estar assegut al vàter i, alhora, estar fent encreuats de paraules requerix el seu temps, i la seua concentració. Una part del cervell esbrina paraules, mentre que l’altra, més pragmàtica, intenta mantindre la calma i l’equilibri.

«Requerix el seu temps», he escrit abans; «el seu temps»... Recordeu quan vau vore per primera volta un kiwi? Jo no ho recorde, però sí que estic segur que molt xicotet, no era: eixa fruita no fa massa temps que està entre nosaltres; per a bé i per a mal! La gent que té problemes de regularitat hi ha trobat un gran suport a l’hora de netejar els intestins, i crec que esta és la seua gràcia, ja que pense que com a fruita no deu agradar a massa persones: àcida, amb llavoretes, peluda...

La regularitat ha arribat per a foragitar les revistes! Amb el kiwi, la gent entra al bany apretant les natges i ja ningú no té temps de fer sopes de lletres: entres, soltes i ixes. El kiwi, un producte de Nova Zelanda, va aconseguir enfonsar la industria de l’entreteniment casolà per excel·lència i, a més, ja ningú no sap res de l’ananàs ni de les coses pertanyents o relatives a. Eliminar el kiwi és guanyar temps per a tu: per al teu espai, per a la teua intimitat, per a l’ananàs!

 

Salvador Sendra

divendres, 12 de setembre del 2025

Un genocidi a la llum del dia i amb la indiferència general d'Occident.

Muerte y destrucción en Gaza - OnCubaNews

Albert Speer era un arquitecte. Un arquitecte que es va adherir al règim de l’Alemanya nazi. Va ser un dels creadors de l’estètica nazi mitjançant els seus edificis. Speer va ser ministre d’armament i va ser responsable de l’ús de presoners de guerra i treballadors estrangers als camps de treball. Durant els judicis de Nuremberg va ser acusat de crims contra la Humanitat i afrontava una condemna de pena de mort. La seua línia de defensa es va basar al fet que ell no sabia res dels camps d’extermini. Els jutges se’l van creure i el van condemnar a 20 anys de presó, es va lliurar de la pena de mort. L'any 2007 es va fer pública una carta on reconeixia que sí que era coneixedor del que passava als camps d’extermini.

Certament, sempre s’ha dit que el programa de la Solució Final, per exterminar els jueus, va ser un programa secret. De fet, és un lloc comú exonerar al poble alemany, adherit majoritàriament a la causa nazi, de no conéixer el programa de la Solució Final. El fet que fora “secret” va ser tan cregut, que fins i tot quan Albert Speer ho va al·legar  als judicis de Nuremberg, els jutges se’l van creure i no el varen condemnar a mort. L’extermini d'una societat per una altra és una cosa tan execrable que ni tan sols els nazis es vn atrevir a fer-ho a la llum del dia.

Hui en dia, els israelians, un estat format després del genocidi jueu perpetrat dels nazis i amb molts jueus supervivents dels camps d’extermini, estan cometent un genocidi a la llum del dia, sense cap secretisme i dient-ho obertament. El mètode que estan seguint els israelians és el mateix que descrivia Theodor Herzl en el seu llibre L’Estat jueu, on deia com destruirien els sionistes les bèsties si hagueren de construir un país:

Si hui es vol construir una nació, no cal fer-ho de la manera que fora possible fa mil anys. És una insensatesa tornar a vells graus de cultura, com volgueren molts sionistes. Per exemple, si ens resolguérem a aniquilar les feres d'un país, no el faríem a la manera dels europeus del segle V. No ens posaríem en campanya en forma aïllada contra els ossos, armats de javelines i llances, sinó que organitzaríem una gran i alegre cacera, assetjaríem a les bèsties fins a tindre-les reunides i recentment llavors llançaríem una bomba de melinita.

Els israelians des de la fundació del seu Estat l’any 1947 han anat arraconant als palestins fins a tenir-los tots amuntegats, especialment a la Franja de Gaza, i ara estan bombardejant-los. Bombardegen hospitals, bombardegen a la gent quan va per menjar, bombardegen xiquets, assassinen despietadament, provoquen la fam fins a la mort de la gent... ho fan tot a la llum del dia, retransmés en viu i en directe.

Ho fan amb el suport explícit dels Estats Units d’Amèrica (EUA), especialment repugnants són les declaracions de Trump per construir la Riviera d’Orient Mitjà a Gaza, i de la Unió Europea. Ho fan també amb la indiferència de les societats nord-americana i europea. Amb la inacció dels països àrabs que han abandonat els palestins, també àrabs, perquè són estats vassalls i tributaris dels EUA. Perquè després parlen de l'umma, saps! Només l'Iran ha plantat cara als israelians, i damunt són perses, un poble que no és àrab i, a més a més, són de la branca xiïta.

Més dignes són els dirigents de l’anomenat sud-global, aquells que no són vassalls dels EUA. L'Organització de Cooperació de Shanghai (OCS) ha condemnat el desastre humanitari a Gaza (han evitat anomenar-lo genocidi, però almenys han fet una declaració formal). No han passat d’ahí, i faran res, perquè encara no estan preparats per a desafiar obertament l’Hegemon. Qui ha estat a l'altura de la situació, però, és Sud-àfrica, i els països que se li han adherit, que ha denunciat davant la Cort Penal Internacional al criminal genocida de Netanyahu.

Crec que el genocidi del poble palestí es portarà a terme, almenys a Gaza, on viuen 2 milions de persones i on seran assassinades varies desenes de milers de persones -ja ho han seguit més de 60.000- i d'on seran expulsats els supervivents. Si no es frena de cap manera, els israelians quan acaben en Gaza començaran amb Cisjordània. Però això tindrà conseqüències a mitjà o llarg termini. Per una banda, açò li costarà car a Israel, no li eixirà debades i li passaran la factura quan la posició d’Occident, especialment dels EUA, s’afeblisca al món. Per altra banda, el sud-global pren bona nota de la hipocresia Occidental, de com s’assassina a la població palestina en massa sense moure un dit els que diuen defensar coses com Democràcia, Llibertat i Drets Humans. La desafecció cap a Occident i l’ordre internacional que han imposat des de la fi de la II Guerra Mundial continuarà creixent i les alternatives que es conformen en els BRICS i OCS tindran cada vegada més suport i més membres o aliats. El suport accelerarà l’afebliment d’Occident, la derrota d’Occident com diu Emmanuel Todd.

Albert Speer i el poble alemany es van poder excusar amb la ignorància de la Solució Final. Els líders occidentals i els països àrabs que permeten el genocidi no podran al·legar cap ignorància, el genocidi està passant a la llum del dia.

PS. 1: Jo acuse a Biden, a Trump, a Macron, a Scholz, a Merz, a Von der Leyen, a Starmer, i a la resta de dirigents europeus, a la família Saud i la resta xeics dels països àrabs de ser còmplices del genocidi del poble palestí. Són els Albert Speer dels nostres dies i no poden al·legar que desconeixen el genocidi.

PS. 2: Hi ha un debat sobre la si la solució a l’extermini del poble palestí passa pels dos estats, tornar a les fronteres de 1968, etc. La solució exigeix tornar a les fronteres de 1946 (exacte, abans que els “anglos” i sionistes s’inventaren l’estat d’Israel).

 Afroféminas¿Por qué es apartheid lo que está sucediendo Palestina?

 Òskar "Rabosa".