
Les darreres lectures de Wittgenstein i d'altres autors com Bouveresse m'han permés extraure alguna conclusió que respon a preguntes que vaig plantejar sobre si el llenguatge interior permet la comunicació. A tot això, se n'han quedat d'altres obertes que, si és possible, resoldré en un futur.
Autors com Gnassounou o McIntyre hi participen aportant diversos punts de vista sobre este vessant del llenguatge. Per exemple, per al primer, el solipsisme es pot donar en grups ja avançats, més enllà de la tribu, o siga, posteriors a Descartes --l'home modern naix amb l'aportació d'este filòsof. La seua posició es trobaria en el cosmopolitisme, tot i que entenga esta relació només com a moral; que no política. Perquè siga política, enten Gnassounou, ha d'haver un lideratge que només es troba en cercles tancats, que no oberts.
Per a McIntyre, el solipsisme gira en el sentit contrari que per a l'anterior, ja que ell entén que el cosmopolitisme, a causa de la seua càrrega liberal, entrebanca la comunicació entre els seus individus, i que esta només es pot donar, de manera efectiva, en una comunitat més tancada. A tot això, este autor defensa la naturalesa social de la racionalitat emmarcada en les tradicions de la comunitat.
Finalment, he d'observar que la qüestió originària de Wittgenstein sobre eixe llenguatge interior, no es respon amb la reflexió d'este últim, ja que esta només suposaria la negació de la teoria de Wittgenstein i, per tant, n'hauria d'aportar una altra que la substituïra.
En fi: lògica pura!
Salvador el lògic (15/11/2026)
