
Escriure que ‘no guanye per a disgustos’, és la millor manera de reflectir com estic d’impactat amb l’escàndol de les nóvies del conseller delegat d’Nvidia. Ja em cridava l’atenció això de la relació extramatrimonial amb una senyoreta que du el seu cognom –he hagut d’investigar si era un cognom derivat del possible matrimoni amb l’executiu, però no: la senyoreta ja es deia així abans de festejar amb ell— com per a haver d’entendre que tot girava entre tres Huangs: la dona, l’amant i ell!
Potser, el nom d’Nvidia no era del tot innocent i allò que definia la trajectòria del seu CEO es podria sintetitzar en eixa paraula, tot i que ho duia ben amagat, a la bragueta. Ja li va passar, a Gates, una cosa semblant, o a Amancio Ortega: Nvidia? Ara bé, la cosa del senyor Huang ja se situa en un nivell superior quan s’intenta demostrar que la senyoreta Huang –l’amant— podria ser una espia xinesa. A tot això, el senyor Huang és de Taiwan: l’estat dels xips i el gran objectiu xinés, o siga que s’entrellacen els dos grans objectius xinesos...
La senyoreta Huang embolica el senyor Huang, ja casat amb la senyora Huang i pare dels fills Huang per a traure-li informació confidencial sobre la fabricació dels microxips que tan importants són per al desenvolupament del nou ordre mundial, però el senyor Huang, alhora té una segona amant que ha acabat d’embolicar-ho tot i que ja l’ha deixat amb un peu fora de l’empresa que va fundar. En positiu, s’ha de dir que esta senyora –també feliçment casada, igual que el senyor Huang— ja no es diu Huang; es diu Powel, cosa que fa més fàcil de seguir, a partir d’ara, el culebrot Huang.
Dels pecats del piu, el Senyor se’n riu, però l’Nvidia és un pecat capital i té les seues conseqüències, i serioses!
Rodavlas
Ardnes, espia (12/11/2026)