dissabte, 21 de novembre del 2026

Solipsisme/cosmopolitisme

El lenguaje interno, uno de los principales motivos que nos provoca ...

Les darreres lectures de Wittgenstein i d'altres autors com Bouveresse m'han permés extraure alguna conclusió que respon a preguntes que vaig plantejar sobre si el llenguatge interior permet la comunicació. A tot això, se n'han quedat d'altres obertes que, si és possible, resoldré en un futur.

Autors com Gnassounou o McIntyre hi participen aportant diversos punts de vista sobre este vessant del llenguatge. Per exemple, per al primer, el solipsisme es pot donar en grups ja avançats, més enllà de la tribu, o siga, posteriors a Descartes --l'home modern naix amb l'aportació d'este filòsof. La seua posició es trobaria en el cosmopolitisme, tot i que entenga esta relació només com a moral; que no política. Perquè siga política, enten Gnassounou, ha d'haver un lideratge que només es troba en cercles tancats, que no oberts.

Per a McIntyre, el solipsisme gira en el sentit contrari que per a l'anterior, ja que ell entén que el cosmopolitisme, a causa de la seua càrrega liberal, entrebanca la comunicació entre els seus individus, i que esta només es pot donar, de manera efectiva, en una comunitat més tancada. A tot això, este autor defensa la naturalesa social de la racionalitat emmarcada en les tradicions de la comunitat.

Finalment, he d'observar que la qüestió originària de Wittgenstein sobre eixe llenguatge interior, no es respon amb la reflexió d'este últim, ja que esta només suposaria la negació de la teoria de Wittgenstein i, per tant, n'hauria d'aportar una altra que la substituïra.

En fi: lògica pura!

 

Salvador el lògic (15/11/2026)

dijous, 19 de novembre del 2026

Els pecats del piu

 Nvidia CEO Jensen Huang's Beijing visit and H20 chip launch: Will this ...

Escriure que ‘no guanye per a disgustos’, és la millor manera de reflectir com estic d’impactat amb l’escàndol de les nóvies del conseller delegat d’Nvidia. Ja em cridava l’atenció això de la relació extramatrimonial amb una senyoreta que du el seu cognom –he hagut d’investigar si era un cognom derivat del possible matrimoni amb l’executiu, però no: la senyoreta ja es deia així abans de festejar amb ell— com per a haver d’entendre que tot girava entre tres Huangs: la dona, l’amant i ell!

Potser, el nom d’Nvidia no era del tot innocent i allò que definia la trajectòria del seu CEO es podria sintetitzar en eixa paraula, tot i que ho duia ben amagat, a la bragueta. Ja li va passar, a Gates, una cosa semblant, o a Amancio Ortega: Nvidia? Ara bé, la cosa del senyor Huang ja se situa en un nivell superior quan s’intenta demostrar que la senyoreta Huang –l’amant— podria ser una espia xinesa. A tot això, el senyor Huang és de Taiwan: l’estat dels xips i el gran objectiu xinés, o siga que s’entrellacen els dos grans objectius xinesos...

La senyoreta Huang embolica el senyor Huang, ja casat amb la senyora Huang i pare dels fills Huang per a traure-li informació confidencial sobre la fabricació dels microxips que tan importants són per al desenvolupament del nou ordre mundial, però el senyor Huang, alhora té una segona amant que ha acabat d’embolicar-ho tot i que ja l’ha deixat amb un peu fora de l’empresa que va fundar. En positiu, s’ha de dir que esta senyora –també feliçment casada, igual que el senyor Huang— ja no es diu Huang; es diu Powel, cosa que fa més fàcil de seguir, a partir d’ara, el culebrot Huang.

Dels pecats del piu, el Senyor se’n riu, però l’Nvidia és un pecat capital i té les seues conseqüències, i serioses!

Rodavlas Ardnes, espia (12/11/2026)