Una de les coses que més em van cridar l’atenció del llibre de Bulgàkov El Maestro y Margarita va ser la descripció que feia l’autor dels menjadors populars. Del contingut del llibre, entre altres coses es pot entreveure la intenció del règim socialista de l’URSS de controlar els productes alimentaris i de proposar-los ja transformats, si més no, en les grans ciutats. La ciutadania no s’havia de preocupar de cuinar ni de comprar; només havia d’escollir el menú.
Juan Roig, el propietari de Mercadona –sense accent diacrític— parlava l’altre dia amb la premsa que les cuines domèstiques desapareixerien cap a la meitat de l’actual segle. El futur estava lligat als plats precuinats, i eixa era la gran aposta de la seua cadena de supermercats. Realment, no em sorprén l’afirmació d’esta persona quan la societat sol buscar el camí més curt i recórrer-lo amb el mínim esforç. De fet, això ja passa en molts indrets, on abans d’arribar a casa tries el menú que preferixes i el compres en restaurants que tenen molt poquetes taules, o en supermercats, i França n’és un exemple. Si no, mireu alguna revista de decoració i us adonareu que les cuines ja són estances inútils i decoratives.
El Maestro tenia un somni: disposar d’un foguer a l’apartament per a poder cuinar els aliments. Amb la xicoteta cuina, tindria la possibilitat de comprar productes i transformar-los sense haver d’eixir cada dia als menjadors per a nodrir-se. L’autonomia de la persona es reflectia en la possessió del foguer que, en el seu cas, posava en un raconet discret de la xicoteta estança on vivia amb el seu gran amor.
També, d’una manera ben particular ens contava un secretari d’estat de Brasil les mesures socials del primer govern de Lula, on s’intentava garantir que les famílies pogueren menjar; sobretot la canalla. Als més menuts se’ls garantia l’àpat a l’escola, i a les dones, amb polítiques que les proveïen de gas per als foguers de casa, ja que els diners se’ls emportava el «maromo» per a emborratxar-se.
A mi m’agrada cuinar i ho faig cada dia. Eixa és la meua manera de reivindicar-me i d’assenyalar que soc independent, que puc escollir el producte més adequat per a cada àpat i que, a més de la vista, tinc altres sentits amb què puc connectar-me amb el món sense intermediaris. M’agrada cuinar i m’agrada menjar. Transforme coses primaries en productes exquisits sense l’ajuda de cap vareta màgica i, a més, tot el temps que hi dedique no el malgaste fent l’imbècil.
Salvador Sendra (23/3/2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada