Hi ha un moment en què les ciències socials adopten el vessat científic adduint que les coses que passen a la societat tenen una clara relació entre la causa i l’efecte, cosa que no fa més que repetir allò que s’entén com a mètode científic. Per esta mateixa raó, l’estadística adquirix un paper rellevant en allò que guia les decisions d’aquelles persones que poden decidir coses com l’apujada o l’abaixada dels tipus d’interés, o la manera en què es pot regular la inflació, per exemple.
Dins de la política i les relacions internacionals, sempre hi ha hagut algun element pactat, perquè hi ha coses que no s’han de tocar o, si es toquen, s’ha de fer amb molta cura. Les peces delicades es mouen amb cautela i nosaltres ja entenem que l’economia és una d’estes relíquies que fan que cada volta ens coste més imaginar un espai fora del capitalisme lliberal. Recordeu: causa-conseqüència, causa-conseqüència!
Raonar és tramar eixes coses de la raó i preveure-les; enraonar és parlar sobre coses intranscendents... Raonar és, ens agrade o no, l’únic camp comú en què els ciutadans podem interaccionar i entendre’ns. Per a la resta de casos, tenim l’explicació de Ramon Llull al Llibre del gentil i els tres savis, on el gentil continua sent gentil després de les converses amb els savis, perquè el cervell ensinistrat per a la raó no entén altres coses que no relacionen els factors que he esmentat abans. A més, si els tres savis tenen raó, per què no es poden convéncer entre ells?
Mèxic no evita el pas de fentanil per la frontera: hi apujaré els impostos! Mèxic no atura la immigració il·legal: hi apujaré els impostos! Mèxic produïx massa barat i comporta un greuge comparatiu: hi apujaré els impostos! El balanç comercial és deficitari: hi apujaré els impostos!Canadà, igualment. Europa, la mateixa cosa i, a més, diuen «ciutadans i ciutadanes»! Xina, perquè venen molt i barat: hi apujaré els impostos! Ara pense això que he escrit a l’inici del text i entenc que l’idioma que parla esta gent no és el comú: més bé s’assembla al dels tres savis de Ramon Llull. Però encara hi ha qui intenta endevinar un mínim senyal de raó en el discurs dogmàtic, i eixe és el problema: no hi ha res a entendre perquè es tracta del malson de la raó i dels seus monstres.
Quan vaig anar al teatre a vore l’obra de Camus sobre Neró, vaig pensar que tot això em resultava molt estrany i que el món havia evolucionat fins a barrar el pas a personatges tan sinistres i viscerals.
Salvador Sendra (04/06/2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada