ESTIC VIU, NO PATIU

M'he vist en l'obligació d'escriure este article per dos motius; el primer, perquè ja deu fer dies -o setmanes- que no publique res, i el segon, perquè estic a Barcelona, la capital mundial del crim i la barbàrie, segons he pogut observar en els mitjans d'informació de masses. 

Quan el vol de tornada del viatge d'estiu m'ha deixat a Barcelona, m'he sentit desemparat, preocupat, i més encara quan se m'ha fet de nit i he hagut de prendre un metro per desplaçar-me fins a la residència que tenia concertada al barri de Sants. Però, si la cosa podia empitjorar, ho ha fet: són les festes del barri! De nit, desemparat, buscant una adreça d'un carrer que desconec, ple de gent i caient la nit. 

M'imagine trepitjant cadàvers que m'embruten les sabates de sang i vísceres mentre milers de MENAs em perseguixen per atracar-me. Jo entre tota la disbauxa de sexe, droga i excessos de tot tipus, intente arribar al lloc que m'arrecerarà de tanta delinqüència travessant narcopisos. Al carrer, però, milers de persones practiquen sexe sense cap mesura de protecció ni consentiment, tipes d'alcohol i barbitúrics il.legals. Tres policies -mossos d'esquadra- intenten controlar un allau de manters que els ataquen amb tota mena d'armes de tercera generació i que, a més, no entenen què diuen perquè parlen català. 

Entre tot el desgavell, hi apareixen en una pantalla gegant Ada Colau i Quim Torra sacrificant xiquets i xiquetes, bevent-se'n la sang i menjant-se'n el cor i el fetge, mentre aquells -i aquelles- que encara poden alçar el cap per mirar el fastuós monitor riuen i l'assenyalen, entre vòmits, excrements i pols. 

He arribat al lloc i m'he posat a escriure allò que he vist, escoltat i patit. Però estic viu, que és allò més important: no patiu! 

Lucifer

LA MANIPULACIÓ CREA L’OPINIÓ

Com que no és la meua intenció ferir cap sensibilitat, si hi ha algú donat al patiment, hauria d’abandonar la present lectura i tornar a llegir El País, El Mundo o El Periódico. I és que estic del tot embogit, fora de les meues caselles, realment alterat! Acabe d’escoltar l’enquesta del CIS, així per damunt, i no he pogut evitar de posar-me a escriure, tot i que m’hi jugue la presó: la cadena perpètua!

L’enquesta deixa una cosa ben clara: els españoles són uns lloros que repetixen allò que escolten, o lligen, en els mitjans de comunicació, sense tindre ni la més mínima idea de què parlen ni cap opinió seriosa que es puga tindre en compte. Escoltar els resultats de l’enquesta faria enrojolir qualsevol humà normal a causa de la vergonya aliena.

Ara resulta que el principal problema d’España és la política! –o els polítics. Au, tanqueu que ja estem tots! Fa un temps, quan ETA havia deixat de matar, era el terrorisme el gran problema, que després va ser l’agua para todos, per passar a ser l’atur, i crec que va arribar a canviar a algun altre tema com Catalunya, depenent, això sí, d’allò que es debatia en els mitjans de comunicació. O siga, una total manipulació i una victòria sense pal·liatius per als mitjans de creació de problemes. I la gran veritat és que cap dels temes que han estat preocupacions per als españoles s’ha solucionat, però quan han deixat de ser portada, han desaparegut de l’índex problemàtic. Bingo! Els mitjans de creació de notícies han tornat a guanyar –tot i Internet.

Que els polítics són un problema? Doncs, mirant-ho bé sí, però no per com està ara la situació, sinó que ho són quan poden formar un govern. Si fa no sé quants mesos que no hi ha un gobierno que puga prendre decisions i l’atur ha baixat, l’economia funciona bé –segons canten les xifres—, l’IPC està relativament estable i la gent menja i beu, es pot saber què més voleu? De moment, i açò no ho diu el CIS, estem preocupant-nos d’una estupidesa que no ens importa perquè no existix dit problema, com acabe de demostrar, mentre que l’agua para todos, el terrorisme, l’atur, Catalunya i la Pantoja seguixen igual que quan eren els grans problemes dels españoles.

Per resumir, i perquè dita enquesta fora una mica més barata, crec que preguntant a les direccions dels mitjans de creació d’opinió en tindríem prou. La resta, a moure el cap de manera afirmativa, com sol fer la massa, o negativa, com apunten els antisistema, que són el format més actual dels gossets que abans hi havia a les safates dels cotxes. Ara, tanqueu-me!

Pseudònim: Lolita Amores