ESTIC VIU, NO PATIU

M'he vist en l'obligació d'escriure este article per dos motius; el primer, perquè ja deu fer dies -o setmanes- que no publique res, i el segon, perquè estic a Barcelona, la capital mundial del crim i la barbàrie, segons he pogut observar en els mitjans d'informació de masses. 

Quan el vol de tornada del viatge d'estiu m'ha deixat a Barcelona, m'he sentit desemparat, preocupat, i més encara quan se m'ha fet de nit i he hagut de prendre un metro per desplaçar-me fins a la residència que tenia concertada al barri de Sants. Però, si la cosa podia empitjorar, ho ha fet: són les festes del barri! De nit, desemparat, buscant una adreça d'un carrer que desconec, ple de gent i caient la nit. 

M'imagine trepitjant cadàvers que m'embruten les sabates de sang i vísceres mentre milers de MENAs em perseguixen per atracar-me. Jo entre tota la disbauxa de sexe, droga i excessos de tot tipus, intente arribar al lloc que m'arrecerarà de tanta delinqüència travessant narcopisos. Al carrer, però, milers de persones practiquen sexe sense cap mesura de protecció ni consentiment, tipes d'alcohol i barbitúrics il.legals. Tres policies -mossos d'esquadra- intenten controlar un allau de manters que els ataquen amb tota mena d'armes de tercera generació i que, a més, no entenen què diuen perquè parlen català. 

Entre tot el desgavell, hi apareixen en una pantalla gegant Ada Colau i Quim Torra sacrificant xiquets i xiquetes, bevent-se'n la sang i menjant-se'n el cor i el fetge, mentre aquells -i aquelles- que encara poden alçar el cap per mirar el fastuós monitor riuen i l'assenyalen, entre vòmits, excrements i pols. 

He arribat al lloc i m'he posat a escriure allò que he vist, escoltat i patit. Però estic viu, que és allò més important: no patiu! 

Lucifer

Un vídeo, un suïcidi.

Una tragèdia, certament. Verónica, 32 anys. Mare de dos criatures. Causa de la mort suïcidi. Factor que ha desencadenat el suïcidi, la viralització d'un vídeo de contingut sexual a la seua empresa. El vídeo gravat fa 5 anys ha sorgit d'una exparella.

Telegràficament això són els fets crus. Però la cosa no ha quedat ahí. En fer-se ressò els mitjans de comunicació, s'ha muntat un bon rebombori. El tema ha saltat a l'actualitat, i clar, s'ha muntat una croada de criminalització, masclista, contra la llibertat sexual de les dones, etc. I com sempre, que un tema acaba manipulat per a una croada, la cosa es descontrola i es diuen tota classe de barbaritats.

Trobe que cal posar les coses al lloc. I com l'opinió que vaig a expressar no és la majoritària en el món "progre", crec per això que és necessari escriure un post, encara que còrrec el risc de ser linxat. Però què hem de fer? Dir les coses pel seu nom i aclarir algunes coses. No obstant això, el primer és manifestar que imagine el sofriment de la xica i lamente moltíssim tot el que li ha passat. També tot el que ha d'estar passant la seua família. Tot un munt de sofriment. Tot un munt de sofriment per una sèrie d'errades i la mala llet d'un mal parit.

Per aclarir el tema el farem per parts:

1.- Responsables de la viralització del vídeo.

En primer lloc, ningú ho ha dit, perquè a la víctima ningú li vol responsabilitzar res. Però la primera responsable és la mateixa Verónica. Sense que ella s'hagués gravat el vídeo, i sense que l'hagués enviat, això no hauria passat. Sí, és cert. Hui en dia està fent-se com a pràctica habitual. Pot formar part de l'erotisme de la parella. Tot el que es vulga, però en el moment que envies un vídeo, una foto, o qualsevol cosa, tens un gran risc que acabe a la xarxa, a pàgines porno, a les xarxes socials o als whatsapps. I si et reconeixen, doncs, ja saps el que hi ha. O s'afronta com va fer Olvido Hormigos, i amb suport de la família i amics, o vas a passar-ho molt mal.

En segon lloc, la ex parella que va fer córrer el vídeo, és qui ha de tenir una major responsabilitat. Entenc que s'ha de ser molt fill de puta per fer córrer una gravació que t'han fet com un regal, amb plena confiança i en prova d'estima. No obstant això, es sabut que el món està ple de fills de puta que només en pensen a fer mal, ja siga com a represàlia per qualsevol qüestió o perquè senten plaer de fer mal. Les extorsions, les amenaces, els xantatges, per vídeos sexuals estan a l'ordre del dia. Qui no vulga veure's exposat ha de tenir en compte. I no et pots refiar de ningú, ni tan sols de l'actual parella, perquè demà pot no ser-ho. Tampoc és que siga tot el món siga un fill de puta, però quan decideixes apretar el botó d'enviar, ja has perdut tot control sobre el vídeo i imatge, estàs en mans d'un altre que farà un bon o mal ús, segons com siga d'honrat o fill de puta.

En tercer lloc, als companys de feina de Verónica també se'ls ha criminalitzat. Cosa que em sembla lamentable. Ells no tenen cap vinculació afectiva ni deure guardar intimitat amb Verónica, no saben per què ni per a qui s'ha fet el vídeo, ni coneixen les intencions. Si és un vídeo d'una masturbació, el més lògic és pensar que ella l'ha gravat i ella directament o indirectament l'ha fet rodar. Culpar als companys de treball per ver córrer el vídeo és una imbecil·lada. Vídeos per les xarxes socials i xats en circulen milers, i ningú es pregunta pel seu origen, si l'autor estava d'acord o no en què circule o si s'ha gravat amb el consentiment o no. Segurament molts dels que van rebre el vídeo ni la coneixerien. El vídeo està fet per una persona i enviat a una altra, d'ahí no haguera d'haver eixit, però una vegada ha eixit, ja no té cap culpa ningú més.

Sí que tenen alguna responsabilitat els que anaven a vore-la i dir-li coses, després de rebre el vídeo. Però, eixa deshumanització, burlar-se i riure's dels altres forma part del caràcter de moltes persones. No sols en casos d'índole sexual, en qualsevol tema. Òbviament, això no és cap justificació, però és una cosa que ja es sap per avançat, no és un factor nou.

2.- Responsabilitat de l'empresa per l'assetjament.

Un altre tema que ha eixit a debat és el de la responsabilitat de l'empresa per l'assetjament. Resulta que companys de la treballadora anaven a veure-la fins on ella treballava i li feien comentaris. El cert, que és l'empresa poc pot fer, la pot canviar de lloc de treball, però una vegada el vídeo s'ha estés, ja poc es pot fer. L'empresa no pot parar el fet que el vídeo corra de mòbil a mòbil. A més a més, seria una una ingerència en un Dret fonamental, el dret a les comunicacions secretes. Si ho pot fer algú, és un jutge, però ja sabeu que per a quan el jutge prenga la decisió, el vídeo ja ha donat dues voltes al món. L'intent de derivar la responsabilitat a l'empresa, em sembla una altra ximpleria. Com a molt, li hauria pogut donar vacances, o ella haver demanat dues o tres setmanes de vacances. Però, ¿després què? Tot seguiria igual. Fins que la moda del vídeo passe.

3.- La llibertat sexual de les dones.

A Madrid els col·lectius feministes van fer una concentració, acusant d'assassinat, als hòmens per descomptat, i reivindicant la llibertat del sexual de les dones. Bé, hi ha molts matisos per fer al respecte. En primer lloc, és cert que la moral sexual d'aquesta societat no tracta igual els hòmens que les dones. Però no és exacte parlar en termes d'hòmens i dones respecte a la llibertat sexual. No és exacte perquè determinades pràctiques fetes per hòmens tampoc són acceptades, també tenen ressò i també s'estableix pressió social. La diferència és com afronta el subjecte aquesta pressió. Per exemple, Pedro J. Ramírez l'exdirector de El Mundo quan es va filtrar el famós vídeo. No va ser lloat com una gesta sexual, es va treure perquè era un vídeo humiliant, les pràctiques sexuals d'aquell vídeo eren considerades immorals. Eixes pràctiques també haurien d'estar emparades per la llibertat sexual.

També va ser un mig escàndol el vídeo d'Ever Banega, jugador de futbol, que va eixir masturbant-se, abans de ser jugador de València. El vídeo el va difondre una xicona quan es va fer més famós per fitxar pel València CF. Era un jovenet, i va eixir a reconéixer que era ell, i que li havien robat el vídeo. Ahí va acabar tot.

La diferència entre una dona i un home és que les dones no tenen tant d'interés en vídeos sexuals d'hòmens com els hòmens en els de dones. I em dóna que no és una qüestió de masclisme, sinó més aviat de biologia, i no, l'educació no té res a veure. Per molt que s'empenyen, i molt que l'eduquen, a un xic jove en veure un cos nuet i desitjable reaccionarà amb una erecció. El que vaja a burlar-se d'una altra persona, sí que és una qüestió d'educació i també de com siga com a persona, sovint una bona educació tampoc fa bona a una persona. El fet que hi haja gent disposada a difondre un vídeo sexual, no és qüestió de ser home o dona, sinó del mal que se li puga fer a la víctima. A les dones un vídeo d'aquesta índole sol fer més mal que als hòmens. Però si fera mal als hòmens, no faltarien dones disposades a utilitzar vídeos d'aquesta mena.

4.- Conclusions.

De tot el que hem comentat fins ara hem de concluir el següent:

1.  Enviar vídeos de contingut sexual pot portar conseqüències, cal pensar-se molt si es vol enviar o no. Si podràs ser un/a Olvido Hormigos, i aguantar el que et vinga, o un/a Verònica. Si eres una Verónica, ni se t’ocurrisca enviar cap vídeo.
2. Una vegada envies un vídeo de contingut sexual, serà l’altra persona que decidisca què fer amb ell. Tu no tindràs cap control. Si és un fill de puta, acabarà correguent per xarxes o pàgines porno. Si es una bona persona se’l guardarà per ell o, després del joc, l’esborrarà del seu aparell.
3.  Els qui es burlen o van a fer “la gracieta”, també són prou malparits, gent amb vida tan pobra i miserable que burlar-se és l’única forma de sentir-se importants. Però es per tots sabut que hi ha més que persones.
4. Però ningú ha assassinat a Verónica, s’ha llevat ella la vida per no ser capaç de suportar les conseqüències d’un acte que ella va posar en marxa. Un suïcidi és un acte personal i només es responsable qui el fa. En mateixes circumstàncies, l’Olvido Hormigos va decidir no suïcidar-se, ans al contrari, va treure fama i diners.
5. Les conseqüències d’enviar vídeos en contingut sexual, les havia de conèixer ella i tot el món, no sols pel cas de l’Olvido Hormigos, un recerca ràpida a la xarxa et trobes milers d’exemples i de conseqüències.
6. No és una qüestió de llibertat sexual, és de maldat humana, fins i tot eixa maldat del que només es burla.

Finalment, d’aquest tema la gent no aprendrà. D’ací poc temps, apareixerà un altre cas. L’únic que cabria esperar que es que no hi hagueren tants de voltors.

Oskar “Rabosa”.

Sexe del futur.

¿Sexe futur o futur sense sexe? Se me podrà acusar de cercar una frase d’aquelles que diuen amb ganxo per tal d’incitar a continuar llegint, però la veritat és que jo també vinc de llegir i no n’estic content amb allò que he llegit...

Recentment ha tingut lloc la “Fira per a Adults d’Àsia” on el producte estrella han estat els androides sexuals. Can entendre que anem avançant car abans a penes parlàvem de nines i semblaven més una broma de mal gust de gent desclassada que una realitat. Vet ací que anem evolucionant i els nous androides, un sector que ja genera molts diners, guanyant-se així en el món capitalista en el qual vivim el dret d’existència, són cada volta més sofisticats. Sembla que ja són capaços de sentir orgasmes! Ben mirat, els sensors poden obrar meravelles... ¿Com no poder fer que un sensor detecte el ritme cardíac del copulant si ja ho fan per als que corren pels parcs? A l’abast de la mà el somni daurat de l’orgasme compartit, el teu androide es correrà quan detecte que vas a fer-ho tu! El teu androide detecta en entrar a casa, pel teu to de veu si estàs dolgut o emprenyat per alguna situació, i com que encara no hem avançat tant, mai et vindrà amb cap pregunta comprometedora, mai engegarà una discussió inesperada i sempre esperarà pacient els teus actes. Comptat i debatut tot semblen avantatges, així el sector creix i cada volta els androides generen més diners i són de millor qualitat.

¡Sembla així que la humanitat s’hi pot permetre finalment jugar a ser Déu! El perfil dels compradors és, a més, l’equivalent dels déus, alts executius amb alt poder adquisitiu i poc temps per a si mateixos. Analitzem però la frase, ¿com es pot ser Déu només amb diners i no amb temps? ¿Cal recordar que els déus són inmortals i que un humà amb diners només és un ric i sovint una persona amb poc gust? Tanmateix, res para l’adoració envers la gent amb diners, tots volen tindre diners sense reparar en que per a obtenir-los, tal volta hauran de renunciar a si mateixos com a persones, val a dir éssers de temps finit i... el més ric del cementeri, el més estúpid del poble!

Per altra part, entrevistes als directors de les majors corporacions mundials que intoxiquen el mercat amb milers de milions de productes, volguts o no, que la publicitat ja s’obrirà camí, opten per l’exclusivitat. Cases de luxe en llocs privilegiats i desprovistos de veïns o els cotxes o peces d’art més cars i exclusius. Com fem casar la contradicció quan la publicitat trenca la relació entre valor i preu?

Com a bons ciutadans models de tots els temps, la gent normal imitarem els rics i poderosos i si quan tocava donar l’esquena a la llengua pròpia es va fer, ara també ho farem i abandonarem els contactes carnals per relacions amb androides? De camí anem, les noves tecnologies van apartant a la gent cada volta més dels seus semblants, qui no ha anat a un restaurant i s’ha trobat amb la paradoxa de gent junta i separada al mateix temps, gent teclejant al mòbil sense parlar amb la gent que tenia al costat?

Així les coses propose tornar als orígens, a la carnalitat. I a tu lector et commine a deixar de llegir i eixir al carrer a tocar culets, potser coincidirem per ahí, si deixem de mirar la pantalla un moment cap la possibilitat que ens reconeguem, en persona o com a humans...

Brasov a 3 de setembre del 2018.

Lluís Alemany Giner

UNES QUANTES CURIOSITATS

Sovint es fa servir una acció concreta per generalitzar la conducta de qualsevol col·lectiu. A França, que d’açò en saben molt, quan les dones anaven a llavar als safareigs hi solia haver cartells que deien: «soyez propres, parlez français». La curiositat, si més no, rau en la ubicació dels cartells, perquè sembla que el sabó no feia bé la seua tasca netejadora i, a més, era l’estat qui desinfectava.

En un poble que ara no ve al cas, hi havia ahir un cartell, a l’església més cèntrica, que tractava sobre la comunicació de la parella –supose que la del matrimoni heterosexual— en què s’hi podia entendre que s’hi feien una mena de teràpies per millorar tot eixe procés de desgast que se li suposa a la convivència. El terapeuta, com no, era el rector de dit indret, que d’això en deu saber molt. La curiositat de la ubicació dels cartells i de les teràpies tampoc decep!

A Internet he pogut vore una imatge on, en un suposat bosc d’algun lloc de Castilla –perquè estava escrit en castellà— un cartell explicava que els animals no embrutaven el seu voltant i recomanaven als visitants que es comportaren com a animals quan s’endinsaren en la natura. A tot això, espere que el cartell estiguera fora de la zona natural perquè, que jo sàpiga, els animals no saben llegir! A més, si tenim en compte el primer escrit, el cartell, per a ser del tot efectiu, hauria d’estar escrit en francés.

Finalment, hi ha una mena de recurs retòric que equipara el sexe per plaer amb el que practiquen els animals. La fal·làcia ens recorda que els humans estem per damunt dels animals en l’escala natural i que els animals follen per follar, fent cas a allò que entenem per instint. No obstant això, m’agradaria escriure que la situació és totalment contrària, ja que el sexe dels animals és tan simple que es dedica només a la reproducció, mentre que a l’humà no li cal de períodes ni de zel per a follar; ho fa per pur plaer, i sense estacions. Ara bé, el problema de les parelles incomunicades –o un d’ells—, no podria estar en la seua relació sexual? Potser follen com a animals, o siga, una o dos voltes a l’any!

Salvador Sendra

La Fidelitat base essencial del Patriarcat.

Estic rellegint alguns textes de Sartre i m'he endinsat amb L'ésser i el no-res. I com és normal, repasses alguns aspectes biogràfics. Quan repasses aquests aspectes biogràfics, és impossible que no aparega l'arxiconeguda relació amb Simone de Beauvoir. I clar, com que també he estat llegint alguns dels "textos sagrats" del feminisme, el primer de tots va ser El Segon sexe i acabaré aquest agost amb El gènere en disputa de Judith Butler, de sobre m'ha vingut la inspiració i ho he vist clar. Tot això m'ha fet pensar amb una conversa que vaig tenir fa poques setmanes amb una amiga feminista sobre la fidelitat, i no vaig pensar de posar-li com a exemple aquesta relació. Ella no s'adonat que la fidelitat és un invent del Patriarcat. En canvi, Sartre i Simone de Beauvoir ho van veure clar.

Des d'un punt de vista biològic clàssic, evolutiu i darwinià, es diu que la fidelitat naix de la necessitat que tenen els mascles d'assegurar-se que la seua descendència és d'ells, i l'exigència de fidelitat de la dona és de la necessitat que té la dona d'un mascle que l'ajude a criar, alimentar i protegir als cadells humans. Els cadells humans necessiten més temps per valdre's per ells mateixos que qualsevol altre cadell mamífer. Segons aquestes teories, podeu llegir i veure reportatges "científics" que ho expliquen, els homes temen sobretot de la dona la infidelitat merament sexual, la possibilitat que un altre engendre un fill amb la seua dona. Altrament, les dones el que temen és la infidelitat sentimental, el que l'home puga estimar una altra dona i li retire l'ajuda i la protecció, que l'abandone, i per tant ja no veure's en més possibilitats de tirar els seus cadells endavant. Clar, això es dirà que és merament cultural, que una dona hui en dia pot treure's ella soleta els cadells endavant sense l'ajuda de cap mascle. Segons els científics -evolucionistes i darwinians- s'ha de pensar que l'evolució ha fet eixa llavor durant milions d'anys i que ho portem als gens, i encara no ens hem deslliurat d'eixos gens.

Si alguna ens ha ensenyat el feminisme, sobretot el des de la segona ona, és que no estem determinats per res genèticament. No hi ha res que siga biològic. Per tant, tot el que hem exposat abans és fals. És més, si hi ha alguna cosa que últimament ens diu la ciència és que som infidels per naturalesa, que la monogàmia no és inherent  a l'Ésser humà. Tampoc calia que ens ho diguera la ciència. El feminisme de segona ona, amb la revolució sexual ja ens ho havia dit. ¿Recordeu l'amor lliure? No era l'amor lliure el que es reclamava, com sempre es confonen els termes. Es reclamava el sexe lliure. Sartre i Simone, avançats a la seua època ho van comprendre. Ells s'estimaven, s'amaven, sentien amor l'un per l'altre, però tenien sexe amb altra gent. Per això renovaven cada any el seu compromís, el seu matrimoni.

La fidelitat sempre ha sigut una arma de submissió de l'home cap a la dona. Una forma de mantenir els drets de propietat de l'home contra la dona. Com Sartre explica el dret de propietat –sobre objectes- només apareix quan algú el pertorba. Açò si h traslladem a la relació entre home-dona, suposa que el dret de propietat de l'home sobre la dona només apareix quan ve un altre home i el pertorba, tenint o volent tenir sexe amb la dona. I això es veu clarament si mirem com ha sigut. i com és encara, la infidelitat a la nostra societat. Els hòmens poden ser infidels, tenir amants, anar de putes, etc., i fer-ho amb certa discreció però a la llum d'altres hòmens. I si per alguna raó acaba transcendint l’àmbit del discret, no passa res, és un Home. En canvi, la dona no pot gaudir de la infidelitat amb la mateixa llibertat.

Sé que aquest tema no és nou, i que ja està tot escrit al respecte. Però no deixa de sorprendre'm com les dones feministes, com l'amiga a qui feia referència al principi del post, s'aferren amb totes les seues forces a l'exigència de fidelitat, amb les seues dos vessants, exigència del marit cap a elles i d'elles cap al marit. No sé si totes les dones feministes seran conscients de la mateixa forma sobre el que suposa la fidelitat de propietat, però hui en dia semblen més preocupades per altres temes que per eixe. I és que començat per la violència de gènere i acabant pels sostres de cristall, la pedra angular sobre la qual s'edifica el Patriarcat és la Fidelitat.

Òskar "Rabosa"

LA GRAN PLAGA DE L'ABSTINÈNCIA SEXUAL

La baixa natalitat del Japó preocupa les autoritats, com vaig poder comprovar en un article d'El Correo del 19 de setembre de 2016. Les xifres són realment curioses i, des del meu punt de vista, del tot còmiques, perquè, en el fons, centren el problema en l'absència total de sexe, si més no, de sexe entre parelles, o, per acabar d'arrodonir el tema, de sexe entre parelles mixtes: xic-xica, xica-xic.

La virginitat, per tant, és un dels problemes més greus a què s'enfronten estos asiàtics; qui ens ho anava a dir, als pobres necessitats! Les xifres, que sempre adornen i aporten un aire de versemblança al text, diuen que entre la població de18 a 35 anys hi ha un 42% (hòmens) i un 44% (dones) que no mantenen relacions sexuals. Entre 18 i 19 anys, el 68% són verges, mentre que per Europa, només n'hi ha vora al 20%, en este segon cas; en el primer, no crec que l'enquesta tinguera rellevància, ja que tots, i totes, contarien mentides.

D'una banda, a la gran quantitat de verges s'ha de sumar la d'herbívors, o siga, la d'aquells que s'han de descarregar un tutorial de YouTube per realitzar una penetració amb èxit, sempre que no els aparega un joc o una pel·lícula porno perquè, si això ocorre, deixen la parella i s'apanyen sols, de nou! D'altra banda, la precarietat generalitzada comporta una pèrdua d'esperança que repercutix en un gran ventall d'àmbits, entre ells, la recerca de la parella. La gent no parla amb la resta, i es relaciona mitjançant la pantalla o el text, i de tocar-se, ni en parle.

Crec que el Vaticà ha d'estar contentíssim perquè el món, per fi, comença a voltar en el seu sentit, o a aturar-se del tot, millor dit. La vida asèptica guanya terreny en els estats més avançats del món, i això cal celebrar-ho! Per reproduir-se, jo pense que els japonesos haurien de fer servir la ciència, modificant gens i adaptant-los a les noves demandes de la societat capitalista avançada i, a més, introduint-los per a la seua gestació sense haver de passar per la dura prova de follar, un hàbit que, a banda de fer mandra, és ja retrògrad i ens recorda eixes idees evolutives, mai provades que tenia un tal Darwin. L'Església, però, s'ha d'abstindre de queixar-se perquè tot li és positiu: la gent no follarà i, a més, la modificació genètica no atenta contra la seua moral, ja que només afecta alguns sistemes físics i psíquics, que no morals ni espirituals, que són la base de l'individu religiós.

Salvador Sendra

Legalitzar la prostitució.

Aquests darrers dies Ciudadanos ha proposat legalitzar la prostitució i la resposta ha sigut acollida amb fortes crítiques per la resta de partits polítics. Els arguments són:

-          Rafael Hernando del PP: “la explotación sexual de la mujer es un delito, que la trata de personas es un delito y un delito execrable que hay penalitzar”.  

-          Carme Montón del P$x€: que "no mercadeen" con los derechos de las mujeres... iniciativas que fomenten el trabajo digno para que "ninguna mujer se vea en la obligación de prostituirse".... que no las utilicen como mercancía electoral.

-          José Luis Centella de Izquierda Plural: ha señalado que la prostitución es una actividad que supone utilizar el cuerpo de la mujer como un "instrumento de comercio" y ha apostado por castigar a los proxenetas y a quienes fomentan la explotación sexual.

-          Joan Coscubiela: [cal] ser muy "beligerante" con quienes demandan servicios sexuales.*

No és un debat nou, i les respostes no són gens originals. Per part de la dreta la hipocresia típica, ara amb l’escut de l'explotació sexual de la dona, però el que subjau és el de sempre, amagar el sexe, encara que ells amb la seua doble moral siguen els primer a fer ús dels serveis de putes.

Per part de l’esquerra i dels progres es sumen a les tesis feministes de què la prostitució és sempre una qüestió masclista d'explotació. Una degradació de la dona, un mercadeig de persones i que la culpa la tenen els homes. Per a algunes feministes i els partits d’esquerres i progres no hi ha dones que lliurement vullguen prostituir-se, perquè és una activitat lucrativa, dir que les dones elegeixen lliurement prostituir-se és ser un heretge masclista i defensor ultra del patriarcat. Si hi ha dones que lliurement reconeixen que lliurement exerceixen la prostitució, és perquè són dones que en la seua ment encara estan sotmeses al patriarcat i cal, per tant, alliberar-les de les cadenes mentals que les lliguen al patriarcat i les convencen d’exercir la prostitució. Per tant, com els homes tenen la culpa de tot, i les dones que exerceixen lliurement la prostitució no saben el que fan, el que cal és criminalitzar la conducta dels homes que paguen per follar.

Els que així opinen posen com a exemple la Llei sueca, que castiga als homes, allí diuen que l'explotació de la dona per part dels homes ha desaparegut gairebé del tot, que Suècia és un paradís lliure de l'explotació sexual. Encara que hi ha nombrosos informes que posen en dubte el mite dels suposats beneficis de la Llei sueca sobre la prostitució.

Els moralistes –religiosos, conservadors, feministes, progres, etc.- no tenen en compte mai el que diuen les mateixes prostitutes. Ells en el seu intent d’alliberar a les dones els neguen la seua llibertat. No els importa que les mateixes prostitutes es manifesten mitjançant associacions estatals –Asociación de Mujeres Trabajadoras del Sexo, Colectivo Hetaria- o internacionals -International Union of Sex Workers (IUSW), The Global Network of Sex Work Projects-. El que elles pensen no val, no val perquè no saben el que diuen, o bé han abandonat a Déu, o bé són explotades pels homes, o bé no són lliures per triar perquè estan encadenades mentalment al patriarcat i a la falocràcia.

Aquestes associacions reclamen fonamentalment, a més a més que el treball sexual siga una decisió individual per guanyar la vida, també insisteixen amb el dret de les dones a disposar del seu cos i exercir la seva professió sense interferència de l’Estat (sense persecució) i sense violència. També lamenten profundament que sovint quan es parla de prostitució es barrege amb l'explotació sexual –no consentida- i amb el tràfic de dones. Només heu de mirar alguns links al respecte.

Sincerament, jo estic d’acord amb aquesta última postura, la dona que vullga exercir lliurement la prostitució té tots els drets. I amb de la mateixa forma, s’ha de perseguir l'explotació sexual de la dona, el tràfic de dones, però de la mateixa forma que es deu perseguir el treball infantil, l’ús xiquets soldats i l’esclavitud d’homes, dones i xiquets siga per la raó que siga.

És hipòcrita que es diga que una ha de decidir amb qui té sexe o no i no decidir si vol cobrar per ell o no. És hipòcrita dir que una dona “ven el seu cos” quan folla amb un home per diners i dir que quan treballa fregant escales presta serveis laborals. És hipòcrita dir que la prostitució és mercadejar en dones, quan hi ha prostitució masculina, homosexual i transsexual i diu que els homes, o el gays, siguen explotats –a cas, els homes que exerceixen la prostitució tenen voluntat lliure i les dones que lliurement l'exerceixen estan sotmeses al patriarcat?-. És hipòcrita dir que es vol protegir a les dones de la prostitució i deixar als llimbs jurídics aquesta activitat, l’actual situació és una vergonya, perquè una de dos: o es prohibeix o es regula. És hipòcrita que no es regule i comptar-ho al PIB com una activitat econòmica de serveis.

Per tant, és necessària una regulació de la prostitució, sense paternalisme, sense moralina religiosa o feminista. Deixeu que cada dona trie lliurement i que puga guanyar-se la vida.

M’alegra que Ciudadanos vaja posat el tema damunt la taula, encara que hi ha massa moralina i hipocresia per afrontar un debat com cal. 

Òskar “Rabosa” 

* Textos extrets de la notícia “PP, PSOE e IU rechazan la propuesta de Ciudadanos de legalizar la prostitución” a www.20minutos.es

Links relacionats:

Naturaleza Humana y Prostitución. La Ley Sueca.

http://evolucionyneurociencias.blogspot.com.es/2014/12/naturaleza-humana-y-prostitucion-la-ley.html 

The Global Network of Sex Work Projects

http://www.nswp.org/es

Colectivo Hetaria

http://www.colectivohetaira.org/web/documentos.html

R-TV: Història del sexe.

Una de les coses que no es habitual trobar per al gran públic, obviament en el món acadèmic si hi ha molta literatura sobre el tema, és que es parle del sexe a l'antiguitat, a la prehistoria. Quan apareixen els tabús? Quines práctiques són les mes antigues? Quan apareix el matrimoni? La fidelidad és natural? Etc. Doncs d'això va aquest documental titolat Historia prohibida del sexo. Molt interessant, no se'l perdeu.

ONE, TWO, THREE, FOUR...

No vull que m’agarre a contrapeu el nou curs escolar i ja he començat a preparar-me. Després d’haver punxat en la meua intenció d’entrar al seminari ―per no tindre el nivell d’anglés adequat― no vull tirar les tovalles en això que s’entreveu ací, a la Comunidad Valenciana. Seguiré lluitant contra els elements per a no quedar-me fora del sistema i, per esta raó, torne a llegir el Gènesi amb la finalitat d’entendre el principi, la causa primera, la Creació!

Darwin ja fa temps que està obsolet ―i amb raó― des que els liberals es van voler aprofitar de les teories evolucionistes per intentar fonamentar una lluita constant, i individual, de l’home contra l’home. No cal seguir argumentant res perquè sé que m’adrece a gent intel·ligent... Però, amb l’evolució oxidada, només ens queda la Creació per anar tirant.

Atenent a la força que estan prenent les escoles religioses ―que ara es diuen concertades― i veient que, fins i tot en les públiques, estan intentant incloure’ns les creences en l’àmbit de les idees, les persones com jo, tot i haver fracassat en la fe, no ens podem quedar fora del sistema. La nova època requerix d’un reciclatge radical: d’una banda, l’anglés i, d’altra, la Biblia. Però, per començar amb la contrareforma, ho hem de fer des de l’inici; des del Gènesi.

Déu va treballar molt, a l’inici; ara, la Creació ja roda sola. Una volta creat l’home, va seguir fent cosetes fins que va pensar de fer la dona, a partir d’una costella del mascle. La creació es va completar i, a partir d’ací, només es pot parlar de coses bones... Però, entre l’home i la dona, va crear altres animalets i, dic jo: faria només masclets o faria també femelletes? Sé que resulta una pregunta incòmoda però algun dia ens l’havíem de plantejar. A cada animalet, mascle, li falta eixa costelleta que s’haurà utilitzat per a crear les femelletes?

Si veiem dos esquelets humans, per saber si es tracta de mascles o de femelles, només hem de comptar les costelles i, si són parelles, estem davant d’un esquelet femení mentre que, si són senars, estem davant d’un mascle. Però, passarà el mateix amb els animalets? Per favor, si en veieu algun, d’esquelet, feu el càlcul i m’ho digueu. L’educació ha de ser religiosa però, també, rigorosa, recordeu! No obstant això, l’altra qüestió, directament relacionada amb la primera, ens du a investigar si els animalets, masclets i femelletes, podien deixar-se dur pels instints més bàsics i pecaminosos mentre que l’home s’havia d’apanyar sol. No em puc imaginar un sol home al món mentre que els animalets, follant i reproduint-se, anaren poblant tot l’espai, sense depredador. Sort que Déu va evitar el desastre creant la dona i ens va dotar de les matemàtiques per a poder comptar les costelletes de tots i totes per, així, poder augmentar la seua glòria, fins i tot a l’escola: one, two, three, four... 

Salvador Sendra Perelló

SEXE AMB PARACAIGUDES

Diuen que no hi ha activitats de risc sinó que allò que les fa perilloses és practicar-les sense prendre les mesures oportunes. Hom podria nadar entre taurons si estos estigueren mellats o si ho férem amb un vestit de metall. La seguretat que prenem ens protegix però sabem que el risc té el seu atractiu... Les dents dels taurons i el banyador de palmeres són fonamentals per a gaudir de veres de l’emoció.

Podem pecar, també, d’ignorància i fiar-nos dels polítics que ens parlen d’economia sense tindre ni la més remota idea. Podem creure que els jutges, els fiscals i els registradors de la propietat són liberals, quan les seues faenes són el més oposat que hi ha al liberalisme. Totes elles estan protegides per llei i els seus llocs de treball, garantits de per vida. I ara ens estan governant eixes personetes que, en el judici més positiu que els podem fer, direm que no saben on estan.

Farem l’exercici, però, de creure’ns el seu liberalisme, val? Ara que ja ens l’hem cregut, hem de pensar si posaríem un llop cuidant el ramat. Doncs això és precisament el que fa un liberal al govern d’un estat: menjar-se’l. Hem de recordar que la base del liberalisme és l’individu, primer, i aprimar l’estat per aconseguir més llibertat, segon. Ara ja podem endevinar el que farà un liberal que ostente un càrrec públic; tot el contrari del que hauria de fer.

Un jutge tampoc pot ser liberal perquè eixe corrent, en el fons, busca eliminar les lleis, ja que són els límits que coarten l’individu. Un liberal no deu ser ministre, ni president, perquè el seu pensament, en el fons, voldria eliminar l’estat o, en el millor dels casos, aprimar-lo fins a l’anorèxia. Una volta anorèxic, difícilment podrà ingerir més i, si ho fa, possiblement vomite. I, en ambdós casos, les accions que poden executar segurament estaran guiades per allò que són en realitat i no per allò a què es dediquen. S’ha demostrat sobradament la incongruència del càrrec, o de la professió.

A nosaltres ens agraden les activitats de risc però som gent de judici. Per esta raó, abans de realitzar-ne cap, com per exemple, anar a votar, ens deixem assessorar per estos rigorosos professionals i amb tanta credibilitat ―recordeu que ens ho hem cregut unes línies més amunt. Ells ens guien i ens diuen que si hem de fer l’amor amb moltes persones,  hem d’usar el paracaigudes. D’altra banda, ens aconsellen que, si hem de saltar des d’un avió, ho fem amb preservatiu. O el que és el mateix: en el cas de la política, ens diran que l’Estat funciona millor aprimant-lo o que hi ha massa lleis quan, en realitat, estan fent-ne i refent-ne a tota hora.

Després de la reflexió, hem observat que estes personetes necessiten d’un divan i de molta ―moltíssima― paciència perquè, en el fons, no crec que actuen amb mala fe. Sincerament, pense que no hi ha res més a traure perquè el seu problema és real i de difícil solució. Respecte a nosaltres, si volem botar d’un avió amb un condó col·locat on ens dóna la gana, ho podem fer, però millor si som sabedors de les conseqüències. Ara bé, no em digueu que no sona bé això de follar amb paracaigudes?

Salvador Sendra Perelló.

R-TV: Sexualitat. Diferències entre sexes.



Dos programa de Redes sobre la sexualitat que desmunta molts mites i falses creençes. Què fan siguem heterosexuals, homosexuals, transsexuals…? Què fa que hi haja diferències entre homes i dones? Som iguals els homes i les dones? Aquestes preguntes poden tenir respostes biològiques, i poden resultar sorprenents. Tal vegada, si entenem com som des d’un punt vista biològic tal vegada puguem millorar les relacions des d’un punt de vista social. Una advertència: a les feministes pot no agradar el que es diu a aquests programes. Però què hem de fer? La biologia no entén d’estupideses.