Le XXIème siècle sera religieux ou ne sera pas...
Aquesta frase que tot i
que molts diuen que no pronuncià mai, se li atribueix a l’escriptor francès
André Malraux. Fou emesa al primer terç del passat segle XX i venia a portar la
contrària a tots aquells, majoritaris en l’Europa Occidental, que preconitzaven
un segle XXI laic. Així estaven les coses i així hem crescut la major part de
gent que hui en dia és jove o té una mitjana edat, la religió com a quelcom de
vells, de gent de generacions anteriors.
El problema és que això
és fals i si de cas hauria que parlar d’un retrocès de la religió catòlica en
una Europa majorment laïcitzada. Fora d’Europa, als Estats Units d’Amèrica, a
Llatino-amèrica o a l’Àfrica Negra, la religió segeuix sent un factor important
en el dia a dia de gran part dels ciutadans. Fins i tot a Europa, si bé la
religió ja no és un factor important al dia a dia, qui podria negar que
continua tenint gran poder? A certs països com Irlanda o Polònia, existeixen
partits polítics amb importants lligams amb la religió, com també és el cas a Itàlia,
on aquesta d’amagat, segueix operant amb força. A l’estat espanyol, sempre
polaritzat, la religió o l’adscripció a allò que la institució religiose dicte,
segueix sent important per a la gent que vota partits de dretes, mentre que sol
ser rebutjada per aquells amb tendències esquerroses, com si molts anys
després, la falla social que –junt amb el colp d’estat franquista com a factor
principal- dugué a la mal anomenada Guerra Civil, no s’hagués superat mai.
Fins ara no hem parlat
però de l’Islam, que és de totes les religions mundials, aquella que es mostra
més combativa a hores d’ara, i és que l’Islam en el seu conjunt té por, pànic,
de fet, a una laïcització com la ocorreguda a Europa que deixe la religió
relegada a un rol secundari... Recentment i a França –les nostres condolences
per a ella-, s’han registrat dos atemptats d’arrel islàmica, el primer que
desgraciadament molts semblen haver oblidat ja, el del setmanari satíric
Charlie Hebdo, que solia publicar vinyetes irreverents al voltant de tot, no
oblidem-ho, no només de la religió... El segon atemptat i més brutal, al
consabut crit d’ “Allah Akbar” (Déu és allò més gran) dels islamistes ha tingut
lloc hui mateix a París amb un balanç provisional per ara de més de 120
morts...
Canviem de país. A Romania,
la setmana passada hi hagué un incendi a una discoteca on s’estava celebrant un
concert de rock, amb un balanç també provisional de morts que supera el mig
centenar. Al poc temps, aparegueren diverses iniciatives conservadores que
advocaven per la supressió del rock com una música nefasta per a una terra amb
arrels cristianes com ara Romania (veure enllaç adjunt). La major part dels
morts a l’atemptat de hui a París també es trobaven a una sala de festes
escoltant un concert de rock... En tots dos casos hi ha hagut qui ho ha
justificat, musulmans i cristians, com merescut per estar fent allò que no
devien, val a dir, escoltar música rock...
Jo em pregunte si no
mata més gent les religions que el rock...
Lluís
Alemany Giner
Bucarest a 14 de
novembre del 2015.
