“a complex system I mean one made up of a large number of parts that interact in a nonsimple way. In such systems, the whole is more than the sum of the parts, not in an ultimate, metaphysical sense, but in the important pragmatic sense that, given the properties of the parts and the laws of their interaction, it is not a trivial matter to infer the properties of the whole.” [per un sistema complex jo entenc un de composat per un gran nombre de parts que interactuen no d’una manera simple. En eixos sistemes, el total és molt més que la suma de les parts, no en un sentit últim o metafísic, en el sentit més pragmàtic d’este, donades les propietats de les parts i les lleis de les seues interaccions, no és una qüestió intrascendent inferir les propietats del tot”.
Aquests tipus de sistemes venen definits per tres factors: a) la gran quantitat d’informació continguda o el nombre de components; b) l’alta interconnectivitat de les parts i la informació; c) els efectes no lineals, amb nombrosos punts d’inflexió, sent una característica clau del sistema complex perquè implica que un canvi en qualsevol dels components pot portar a un sorprenent i desproporcionat efecte en qualsevol altra part.
En els sistemes complexos, les investigacions Edward Lorenz el van portar a parlar l’anomenat efecte papallona i la teoria del caos, al intentar modelitzar fenòmens atmosfèrics. L’efecte papallona, de sobres conegut, és descrit com el fenomen mitjançant el qual una papallona batega les ales al Brasil i acaba produïnt un tornado a Texas. El que ens proposa Lorenz amb aquesta metàfora és que moltes xicotetes accions porten a grans canvis a altres parts del sistema. Això fa que els models matemàtics no els puguen predir amb exactitut perquè xicotetes desviacions o errors en els diferents elements donen resultat completament diferents. Els models matemàtics de sistemes no lineals han aprofundit en aquestes qüestions, però no s’ha pogut avançar fins a que s’ha pogut fer ús de supercomputadores, que són les que hui en dia permeten modelitzar, per exemple, el canvi climàtic. Els sistemes complexos són, per tant, caòtics, que significa la impossibilitat de predir els resultats.
Així, malgrat tot encara som incapaços de tenir en compte totes les variables que es poden produir en un sistema complex, fent impossible conèixer amb exactitud els esdeveniments futurs. Però això, en el tema del canvi climàtic, cap investigador seriós dirà com serà el clima del futur, donat que depenent del nombre de variable introduïdes i de marge d’error en cada una de les variables, en cada model, els resultats seran absolutament i totalment diferents.
Des de fa unes poques dècades sabem que l’Esser humà en la seua acció sobre la natura està produint un important impacte sobre ecosistemes, biodiversitat, sobre el clima a una escala global, i en general sobre l’anomenat Sistema terra, que és un sistema molt complex. Aquestes profundes transformacions van portar a parlar a Eugene F. Stoermer i a Paul Crutzen de l’Antropocè. Darrerament i arrel de les vastes dades arreplegades en el Programa Internacional sobre la Geosfera y la Biosfera, Johan Rockström i Will Steffen, amb altres col·legues, van fer entre el 2009 i 2015 una llista amb els nou límits del planeta, adonant-se de dos circumstàncies: - en primer lloc, quatre dels nou límits ja han sigut superats, sent aquests: el clima, la alteració de la cobertura vegetal, l’erosió de la biodiversitat o la desaparició d’espècies animals; - en segon lloc, que des de després de la Segona Guerra Mundial s’han disparat tots els indicadors, i això ha portat anomenar l’època dels anys ’50 del segle XX endavant, com la gran acceleració. La gran acceleració reflexa justament això que els canvis estan sent més grans e inesperats del que es podia preveure.
El territori no ha estat exempt del procés transformacions humanes, és més, podríem dir que el territori ha estat l’escenari des d’on l’Esser humà ha realitzat totes aquestes transformacions. El territori en l’era capitalista ha sigut percebut o bé com un recurs del qual extraure un benefici econòmic, extracció el valor en el pensament capitalista, o bé com un teló de fons, que estava ahí sense cap valor i a l’espera de trobar una forma d’explotar-lo econòmicament, a l’espera de transformar-se en alguna cosa de valor. Si no es pot explotar econòmicament s’ha considerat que no té cap valor. Si no té cap valor, no mereix cap protecció ni cal destinar recursos en el seu manteniment.
Pel que fa al territori, no s’ha tingut en
compte que les actuacions aïllades en la seua explotació han tingut
repercussions en altres àmbits, i no s’han avaluat mai els impactes que es
podien produir, ni l’efecte acumulatiu dels mateixos. La degradació del territori serien els canvis i les
alteracions en el territori nocives o indesitjables. De la mateixa forma la
degradació del sòl, serien els canvis i les alteracions en el sòl nocives o indesitjables. La
degradació del territori és un subconjunt de la del medi, i la degradació del
sòl és un subconjunt de la degradació del territori. I no s’ha tingut en compte
que és un sistema complex. Això ha produït degradació del territori i
degradació del sòl són sovint més greus del que era previsible.
Quan usem el terme territori, així en general, hem de saber que ens referim a la pedosfera (que es troba sota la coberta vegetal de la biosfera i sobre la hidrosfera i la litosfera), part de la hidrosfera (rius, llacs), però també a la biosfera (sobre tot la coberta vegetal i tots els éssers vius que hi habiten), i a la atmosfera, que està lligada ecològicament a la terra i al sòl, lligat a un determinat àmbit. Per tant, la degradació del territori és degradació medi ambient.
No podem oblidar que moltes de les activitats fetes sobre el territori acaben tinguent impacte molt més enllà, també als oceans, aigües subterrànies, atmosfera, etc. I per si no fora poc, totes les activitats que són intensives en emissions de carboni es produeixen sobre el territori i la protecció del territori és protecció per tant de la coberta vegetal, element essencial com embornal de carboni per mitigar l’efecte del canvi climàtic.
Amb tot, hem de prendre consciència que la relació de l’ésser humà amb la natura i medi ambient ja no pot ser una relació de dominació i de mera explotació. Pel que fa al territori i al medi ambient aquesta relació ha de ser vista com una relació dins d’un sistema complex del que també formem part, per tant la nostra intervenció, per insignificant que puga semblar, pot tenir impactes inesperats i molt més grans dels que podríem preveure en una primera instància, caòtics, per tant. Aquest sistema complex, el compartim amb altres éssers vius amb els que conformem ecosistemes i amb els quals tenim fortes interconnexions que també es veuen afectats.
Cal assumir que les actuacions i les polítiques territorials han d’anar dirigides a mitigar els impactes que ja s’han produït i que una adequada planificació i ordenació del territori és absolutament indispensable per reduir les afectacions de les nostres activitats en tot el sistema. D’una manera o una altra, ha de quedar clara una cosa: tot allò que li fem al territori i que fem en el territori afecta al Sistema món i la degradació del medi ambient, del territori i del sòl no ens eixirà debades.
Entendre el territori com un sistema complex és
una qüestió que encara està pendent i qué ha de començar veure’s així, pel contrari,
ens trobarem, encara més, amb efectes sorprenents i desproporcionats en
qualsevol altra part, i aleshores parlarem de cignes negres i altres estupideses semblants. Aquest serà un dels conceptes fonamentals que mantindré en tots
els posts. Per això, era necessari escriure aquest post al començament. Dels efectes i de les conseqüències ja n'anirem parlant.
Òskar “Rabosa”.
