El País Valencià no ha pintat fava des del segle XV. Amb la unió de
les Corones de Castella i d’Aragó i el
descobriment d’Amèrica amb el canvi d’eix, del Mediterrani a l’Atlàntic, la
influència de València és va esfumar. Mai més ha tingut cap rellevància ni dins
ni fora de l’Estat. Durant els segles XVI i XVII, els valencians renuncien a
ser-ho, després de la Guerra de Succeció, s’arraconen a “el Levante”. Passa a
ser una regió dins de l’Estat, des d’aleshores ha sigut totalment irrellevant.
Des del País Valencià no han sorgit mai propostes respecte de la forma d’Estat,
l’organització territorial, etc. Però és més, dins del País Valencià no hi ha
hagut cap proposta ni debat seriós, i amb transcendència social sobre aquestes
qüestions, o quin ha de ser el paper que ha jugar el País Valencià dins l’Estat,
i ja no diguem a Europa. Els valencians, com a tals, s’han abstingut de jugar
qualsevol paper en qualsevol de constitucions espanyoles, començant per la de
1812. Això contrasta amb la voluntat dels catalans d’estar sempre presents, de
fet en gaire bé totes ha hagut algun català.
Això va ser palès en la redacció de la Constitució del ’78, on dels set
ponents –els anomenats “pares de la constitució”- hi havia 2 catalans, un per
minoria catalana, Miquel Roca, i l’altre PSUC, Jordi Solé Tura, i cap valencià.
És a dir, en l’actual sistema constitucional els valencians es van abstenir,
van acceptar el que la resta de l’Estat va decidir. Una altra vegada el paper dels
valencians va ser nul.
Caldria un estudi profund del perquè els valencians s’abstenen totalment en
qualsevol procés, accepten el que ve des de Madrid sense dir res. Perquè els
valencians no tenen un model territorial per a l'Estat. Una resposta ràpida
perquè els valencians es van abstenir de tractar d’influir a la Constitució del
’78, és per la polèmica entorn a la identitat pròpia. Els valencians no sols no
volen construir una identitat pròpia, sinó que a més a més la volen desconstruir.
Diluir tot allò que puga ser un tret identitari com a una cosa merament folklòrica.
Una negació com a poble porta una no-intervenció política.
L’únic intent seriós de construcció teòrica d’una identitat nacional -si va
ser encertada o errada ho deixe a criteri del lector-, va ser el de Joan Fuster, i el fracàs ha sigut total. La guerra encetada contra aquest intent, ha portat
als valencians a una total inacció política com a poble. Acceptar el que ve de
Madrid és la millor manera de rebutjar l’intent fusterià o almenys no haver-se de mullar. No reconeixent-se com a
Poble, els valencians no tenen la necessitat d’autoafirmar-se, ni la necessitat
d’intervenir en la construcció de l’Estat, ni en els òrgans polítics pel qual s’han
de regir. El “café para todos” que es
faça a la cafetera de Madrid, és un bon remei. I si algú té un poc més de
sucre, també el volen, però que siguen els altres qui demanen més sucre perquè
els valencians no saben ni perquè el volen ni quant en volen.
Ara sembla que, amb l’aparició de Compromís i que des de diversos estaments
socials comença a demanar-se un finançament més just, els valencians volen
jugar un paper més destacat a la política estatal. El tema del finançament comença
a fer-se sentir, però és un tema que, a parer meu no té massa recorregut. En
primer lloc, perquè donada la situació actual, l’Estat no va a atendre les reivindicacions,
molt menys les del “deute històric” i “condonació del deute”. En segon lloc,
perquè els valencians no tenen cap eina de força per afrontar un “No” de l’Estat.
La solució serà un pacte de finançament autonòmic en tot l’Estat, o donaran un
caramel als valencians, PP i P$x€ callaran i s’ha acabat el debat.
Pel que fa a Compromís i el seu paper a la política espanyola, no crec que
siga important. Per una banda, a Mónica Oltra –a Compromís es fa el que diu
Mónica- li manca un projecte de País, ni el té ni el vol -també li manca al Bloc,
però el Bloc compta poc dins de Compromís, com va quedar demostrat amb el pacte amb
Podemos-. L’única reivindicació que fan és el finançament, i com he dit no té
recorregut. Per altra banda, l’ascens de Compromís és conjuntural, no té una
base ideològica, i si la té la base no és el “País”, per tant, el dia que Compromís
vaja avall en vots o es trenque, per mals intestinals, no quedarà res.
Sembla que els
valencians seguiran sent irrellevants, perquè fallen els fonaments. La
irrellevància valenciana és un problema radical, d’arrels, o millor dit, de
manca d’arrels.
Òskar "Rabosa".
