Diagrama de l'organització social en el sistema capitalista d'elaboració pròpia.
Estava preparant un post sobre què és la política i com serà de necessària en els anys vinents, però m'he adonat que seria impossible fer-me entendre si abans com funciona la nostra societat en l'era del capitalisme tardà. No és que l'explicació siga complexa, encara més, resulta evident, però si no ho veiem de forma clara. També és cert que una explicació més exhaustiva requeriria un espai molt més ample que un post al Diblogacions, però sent molt sintètic i sense entrar en raonaments molts a fons, crec que es pot entendre, almenys a efectes del que serà el següent post (no crec que requerisca més d'un post).
En primer lloc, dir que jo veig la societat capitalista actual com quatrifuncional o quaternària, és a dir, hi ha clarament 4 grups que integren la societat capitalista. En l'època medieval es considera que hi ha una societat ternària formada pels oratores, bellatores, laboratores. Oratores eren la classe eclesiàstica, que tenien com a tasca fonamental la direcció espiritual, la creació i difusió de valors, l'establiment d'una ètica i la creació, per tant, de les normes morals i de conducta, els sacerdots i monjos; Belatores, eren els guerrers, dirigien la societat i oferien protecció i ordre a la societat, reis i nobles; finalment els Laboratores, era la majoria de la societat que treballava els camps o aportava béns i serveis, eren els camperols, artesans i comerciants.
La societat actual es pot dividir també en funcions, com a l'edat mitjana, i en serien quatre:
a) L'elit econòmica que en principi estaven destinats a generar riquesa mitjançant l'empresa capitalista, però que s'han convertit amb una elit purament extractiva, ociosa i que només viu pel luxe i l'exercici del poder.
b) L'elit intel·lectual que compliria el paper dels antics sacerdots, és a dir, proporciona valors, normes de conducta ètiques, crea la cultura dominant, crea ideologia i la difon. Aquesta elit estaria integrada no sols per intel·lectual purament (investigadors científics, socials, filòsofs, etc.), sinó que també la integrarien els comunicadors dels mass media i l'elit artística (artistes plàstics, arquitectes, directors de cine, novel·listes, etc.).
c) L'elit
institucional, que s'encarrega de la gestió dels afers públics mitjançant
l'Estat i els organismes supraestatals i/o internacionals de tota mena (UE,
ONU, Consell d'Europa, OTAN, etc.). Ací s'inclourien, a més del que tots
entenem per polítics, els alts funcionaris, els alts estaments militars, els
alts estaments del poder judicial, els presidents de Bancs Centrals, etc., no
sols els càrrecs purament electes, donat que sovint són els que menys poder
tenen o tenen el seu àmbit d'actuació limitat pels altres membres, etc.; acaben creient que el seus interessos estan alineats amb els de les classes econòmiques, con no en són part.
d) Finalment els súbdits, i baix de tots, que són la resta, la immensa majoria que només poden obeir i anar a votar cada quatre anys per triar qui els governarà durant els anys vinents, en unes eleccions en les quals només es pot triar entre uns pocs candidats i en un marc ideològic predefinit, en el qual cap candidat ha de qüestionar el sistema (les opcions que qüestionen el sistema són marginades o directament excloses). Per tant, la seua capacitat de decisió és molt, però molt, limitada.
Algunes precisions necessàries, abans de continuar:
1.- No tots els rics són elit econòmica. Només aquells que són capaços d'exercir, ja siga per ells mateixos o juntament, habitualment, amb altres, mitjançada associació, grups, etc., on es reuneixen per defensar els seus interessos. Sols aquells que arriben a pertànyer a aquests "clubs". Tot i això, els més rics dels súbdits arriben a creure que els seus interessos estan alineats amb els de l'elit econòmica.
2.- No tots els que són visibles en defensa del poder econòmic són elit, molts només purament majordoms. Així, l'ex-primer ministre italià Mario Draghi o l'actual presidenta del BCE i expresidenta de l'FMI, Christine Lagarde, són elit política. Molts procedeixen de l'alta burgesia dels seus països amb accés a les millors universitats, col·legis, escoles de negoci, etc., però això no suposa que siguen elit econòmica.
3.- No tots els càrrecs polítics són elit institucional, ni tota l'elit institucional és elegida. Com he tractat d'explicar abans. Cal evitar la temptació de confondre elit institucional amb polítics o membres dels governs. L'entramat institucional va més enllà i és una xarxa més complexa.
4.- De la part més alta dels súbdits, la classe mitjana alta, ixen la majoria d'elits institucionals i intel·lectuals, encara menys de les parts més baixes. De les parts més altes també poden eixir noves elits econòmiques, però de les parts més baixes no ixen mai elits econòmiques.
5.- L'elit econòmica mai exerceix el seu poder d'una forma visible, ni de forma que semble que els seus interessos són els que estan per damunt. El poder s'exerceix mitjançant l'elit institucional i la creació ideològica de l'elit intel·lectual.
6.- Una vegada cooptats, els membres de l'elit intel·lectual i institucional es senten més a prop de les elits econòmiques que dels súbdits, distanciant-se en les seues formes de vida, de les seues necessitats i de la seua realitat. Els súbdits acaben sent una massa amorfa, una boira que arriba a ser molesta per als seus interessos i projectes.
7.- El camp ideològic està delimitat entre allò que és acceptable -té el vistiplau de les elits- i el que no és acceptable. Tot allò que ix fora el camp delimitat és marginat, no se li dona visibilitat i és tractat de radical i fora de "sentit comú". No obstant això, hi ha lloc, reduït, però l'hi ha per a marcs ideològics alternatius.
Finalment hem de veure com són les relacions en aquest camp. Les relacions les hem identificat al diagrama, les que serien econòmiques (en roig), les que serien ideològiques/culturals (en verd) i les que serien de poder, com a possibilitat d'obligar a algú a fer alguna cosa (en blau). El gruix de les formes (tampoc es pretén gran exactitud només posar de manifest com funcionen) intenta posar de manifest la intensitat d'aquestes.
Les relacions de l'elit econòmica: Estant a
cim de la piràmide, ostentant la part més grossa del pastís del poder. Amb
l'elit intel·lectual actuen mitjançant el control dels mitjans de comunicació, les
editorials, la producció científica (les principals universitats del món als
EUA i a Europa ara tenen carta blanca per establir càtedres) així com la
publicació dels resultats científics; controlen el món de la producció
artística, etc. Deixa manera s'exerceix un control sobre allò que es publica,
tot allò que veu a la TV, al cinema, etc. En definitiva, posen els diners per
promoure una ideologia concreta amb think tanks, fundacions, universitats i escoles privades,
control dels mitjans de comunicació, publicacions per a cultura de masses,
fòrums, congressos, etc. Poden utilitzar la seua força per censurar, desprestigiar,
impedir publicacions, tractant a aquets intel·lectuals com a rebels, conspiranoics, acientífics, excèntrics, etc., o censurant comunicadors.
Amb les elits polítiques estableixen relacions bé
directament, convidant-los a esdeveniments on parlen ells o les elits
intel·lectuals, reunions privades o de treball o finalment mitjançant lobbies,
és a dir, pagant a tercers perquè defensen els seus interessos i influïsquen en
les decisions polítiques, usant un poder blanet. Poden també fer ús de un poder
dur, mitjançant la seua influència els altres estaments -com el comunicatiu per
divulgar notícies falses- o poden, també, fer servir altres òrgans de l'Estat per
desfer-se dels més molestos -el judicial mitjançant demandes, o cossos
policials per falsificar informes, etc.-. I fan ús del seu poder econòmic
finançant partits polítics, o mitjançant altres formes indirectes, com
pagant-los formació a alts funcionaris de l'Estat, convidant-los a donar seminaris, xarrades, etc., amb
gratificacions en blanc o en negre, etc., o, en cas de no difondre postulats que els afavorisquen, denegant els fons.
Les elits econòmics no tenen cap relació directa amb els súbdits.
Les relacions de l'elit intel·lectual: aquestes elits són presentades con independents (llibertat de càtedra, llibertat de premsa, llibertat de pensament, etc.), com a científiques i com objectives, açò és, desideologitzades. Res més lluny de la realitat, donat que responen als interessos de les classes dirigents i si no tenen el vistiplau de les mateixes no arriben a ser part d'aquesta elit, sent expulsats per rebels, excèntrics, acientífics, etc. Ells després controlaran tot l'entramat a les universitats -seran els que dirigiran els projectes, les investigacions, etc.-, o en els mitjans de comunicació i la producció cultural. De tal manera, que la resta d'intel·lectuals, comunicadors/periodistes o artistes s'hauran d'adaptar al marc majoritari o correran el risc de ni tan sols poder treballar. Ells nodreixen de noves idees a l'elit intel·lectual per mantenir i renovar la ideologia imperant i estableixen els marcs ideològics en el qual l'èlit institucionals s'ha de moure. Tenen el paper fonamental de mantindre, adaptar i renovar la ideologia imperant.
Juguen un paper fonamental respecte els súbdits, el d'adoctrinar-los perquè accepten el sistema i la seua condició de súbdit. Ells estableixen la superestructura, que al contrari del que pensava Marx, és més important que la infraestructura.
Les relacions de l'elit institucional: amb l'elit econòmica poden, de tant en tant, usar el poder dur per a llevar-los privilegis o per tallar algunes conductes que perjudiquen excessivament el conjunt del sistema, no seran moltes les ocasions on es veurà açò i serà normalment quan hi haja grans escàndols. No obstant això, les elits econòmiques sempre eixiran millor parades del que eixiria un súbdit.
Les relacions amb l'elit institucional serà merament econòmica, mitjançant subvencions o posant diners públics per a la difusió de la cultura. Òbviament, no promouran res antisistema, per tant, el que fan és reafirmar la ideologia dominant així com els seus privilegis de classe.
La seua funció fonamental és exercir el poder sobre els súbdits, gestionen l'Estat i les seues institucions amb l'objectiu de mantenir l'ordre establert i el sistema. Exerceixen el poder dur contra els súbdits, regulen la seua vida i implementen totes les accions necessaries perquè el sistema mantinga els privilegis de les classes superiors. Això ho fan també mantenint un mínim sistema de benestar i reforçant des de les institucions la ideologia dominant.
Els súbdits: en teoria són els que trien el representant polític en democràcia. Però en realitat només poden escollir entre un xicotet grup que ideològicament no se n'isca del sistema. Per tant, només tenen certa influència en la tria de l'elit política, que no és només que una part de l'elit institucional. La seua tasca és la de produir riquesa pels altres estaments, riquesa que els serà espoliada, fonamentalment per l'elit econòmica.
Molts dels súbdits poden exercir tasques referides a les elits intel·lectuals o institucionals, sense arribar a formar part de les elits. Tenen com a missió fonamental reforçar el sistema, són l'autèntic pegament que permet al sistema mantenir-se. Aquests súbdits, ben gratificats, acaben defenent els interessos de les elits perquè és sent part o senten que poden arribar a formar-ne part. Són com els kapos, que descrivia Primo Levi, dels camps de concentració.
Entendre el funcionament de la societat capitalista,
sovint presentada com una societat sense classes, és fonamental per entendre com es pot fer política, per a què i per a qui. Coses que tractarem en
futurs posts. Perquè com deia Warren Buffett: "Hi ha una guerra de classes i l'estem [ens la estan] guanyant els rics."
Òskar “Rabosa”.
