Anomenem física quàntica a aquella que estudia els
fenòmens a nivell atòmic o subatòmic, val a dir molt més que microscòpics.
Pensar que existia alguna cosa més enllà d’allò visible aplicat al camp de les
ciències naturals significava pràcticament les retrogradar o equivaler (que
cadascú trie la seua opció) a les ciències de l’esperit, la religió. Tot i
així, el revolucionari Newton a qui tant deguem fou desbancat irrevocablement
per Bohr, Einstein i la nova fornada de físics operant ja a nivell subatòmic. Per
resumir-ho i a mode de sorpresa, podríem dir que les lleis que es creien
universals per físiques al si de la ciència tradicional, semblaven no
aplicar-se a allò que vindria a denominar-se física quàntica; les estranyeses
eren tals que el propi Einstein arribà a declarar que si creies haver-la
comprés és perquè de fet, no ho havies fet...
Aplicat al tennis quàntic, títol del present capítol,
també sembla que com a mínim, si creus haver-ho comprés, molt probablement no
ho has fet. No parlem d’una qualitat de joc tan sublim que fa pensar en un joc
polièdric així com els electrons semblen en física quàntica capaços d’estar
simultàniament en diferents llocs, efectivament, allò de la ubiqüitat que, de
nou, retrograda o equival ciències i lletres. Considere el cas de Djokovic i
tota la seua opera buffa més un poliedre de situacions que de fets. Fets
o situacions on el dret, eixa cosa que sembla monolítica però quan interessa
pot ser flexible és allò més apte per a jutjar allò que ha passat a Austràlia
amb el jugador serbi. No vaig a aportar dates concretes car són consultables a
qualsevol hemeroteca recent però es podria començar per dir, que Novak
Djokovic, jugador número u mundial i no vacunat contra el Coronavirus 19 s’ha
desplaçat al continent australià per a disputar el que es considera el primer Grand
Slam de l’any. Djokovic és una figura mítica a Austràlia on amb nou
victòries és allò que Nadal amb tretze a Roland Garros és a Paris, o Federer
amb huit a Wimbledon, a les Illes Britàniques.
Des de la seua Sèrbia natal es desplaçà a Espanya,
concretament a Marbella, on té una casa, per entrenar i volar a Austràlia amb
escala a l’Orient Mitjà. Conegut activista antivacunes es presentà en territori
australià amb una invitació de la federació australiana de tennis en la qual
especificava que podia jugar a mode excepcional el torneu sense estar vacunat.
La federació australiana de tennis, clar, francament disposada a facilitar tant quant li
era possible, la presència de la seua major estrella, el cap de llista per
definició del seu torneig. Ara bé, segons la llei, inflexible en aquest cas,
ningú està per damunt d’ella i tots estan obligats a complir-la. Així les
coses, determinats funcionaris de fronteres o autoritats australianes altres
que les de la federació de tennis, evidentment, no estan d’acord, el senyor
Djokovic, argumenten, ha entrat al país sense estar vacunat i ha de seguir les
regles de confinament aplicables a totes aquelles persones no vacunades, i que
li impedirien per tant competir. Vet ací el conflicte d’interessos.
Hui mateix, 15 de gener del 2022, les autoritats
australianes han emès un patracol de més vora dues-centes cinquanta pàgines per
a dir que Novak Djokovic no representa un perill per a la sanitat pública per
haver -teòricament[1]-
passat pel virus recentment però que no és un model positiu per a tots aquells
que sí han complert allò estipulat i s’han vacunat així com insistien les
autoritats que calia fer. Punt candent car Austràlia és un dels països on les
restriccions contra el Coronavirus 19 han estat més severes a tot el món. Hui
mateix, ahir ja en territori australià, la cort ha de fallar sobre si deixa
jugar o no al jugador serbi o executa la deportació del mateix fora del
territori nacional. Costa creure no veure una magistral jugada i no pel joc de
paraules de haver estat executada per magistrats sinó pel fet de que la
justícia, allò que sembla implacable, però lent, es vaja a pronunciar en
vint-i-quatre hores!
En aquest cas, justícia flexible, polièdrica si es vol,
com el suposat i improbable tennis quàntic del futur. Too big to fail,
massa interessos poderosos implicats, redactem centenars de pàgines en poques
hores per a poder justificar graciar a algú important en a penes un dia.
Recordeu ser importants i rics si voleu gaudir de privilegis i excepcions.
A l’infern que vages, amics que tingues.
Lluís Alemany Giner
[1] Segons la
publicació alemanya d’investigació Der Spiegel i altres com el
britànic The Guardian, el document acreditatiu certificant que Novak
Djokovic ha estat malalt de C19 fa poc, és una maquinació ad hoc de les
autoritats del seu país per a facilitar al jugador estrella nacional serbi
disputar el seu torneu fetitxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada