Maria és de Tennesse i està embarassada. Ella és
cristiana i una persona totalment convençuda que s’ha de defensar el dret a la
vida del fetus. Les fortes conviccions estan basades en la fe que professa que
és la mateixa que li han inculcat des de la seua família. Ella està casada
feliçment amb John, i es van conéixer a la parròquia quan participaven en una
festa per recaptar diners per a les famílies més desfavorides.
Un dia, en tornar a casa, va caure a terra amb tan mala
fortuna que va perdre el fill o la filla. Mai no havia volgut saber el sexe
perquè allò que arribaria seria ben vingut. En anar a la consulta del metge, el
doctor Johnson, també de fortes conviccions cristianes, el seu cas es va posar
en coneixement de l’autoritat. Havia perdut el fetus, però el fetus té vida des
la seua concepció... Per tant, es tractava d’un homicidi i s’hauria
d’investigar si havia estat premeditat o si simplement havia estat un accident.
La senyora plorava perquè no entenia com es podia dubtar
de la seua paraula quan es referia al succés. El xèrif, un tal James, també de
fermes conviccions i d’una fe construïda a prova de bombes, creia que s’havia
d’arribar fins al final perquè ell i tot el veïnat sabien que Maria, l’any abans
de casar-se amb John, havia estat ballant amb un altre xic i, a més, un dia, de
joveneta, va beure vi. Tot i que havia demanat disculpes públiques pels seus
actes passats, i deia que se’n penedia, no era de fiar perquè es deia pel poble
que no ho havia fet sota confessió i, per tant, també podia haver provocat
l’avortament amb un seguit de colps que semblaren una caiguda per l’escala. Posats
a dubtar, qui ho sap?
No hi havia testimonis de l’accident, com tampoc n’hi ha
de molts crims, però hi ha un difunt i una investigada que no pot negar que,
juntament amb Déu, estava en el lloc on tot va succeir. Ara, el problema està a
comprovar si el seu marit acceptarà la versió de la muller, perquè ella sempre
ha estat una bona esposa i ha anat a missa, o si dubtarà de la versió
accidental perquè una dona, si està embarassada, no deu posar en risc la vida
del fetus exposant-se a activitats perilloses com, per exemple, pujar unes
escales carregada amb una bolsa de paper de vàter. Este últim acte és un clar
indici de la temeritat i del perill a què s’ha exposat l’embarassada i que els
ha dut la desgràcia. Si haguera estat gitada, res no haguera ocorregut!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada