Deia el canceller austríac Klemens von Metternich, el que
redibuixà el mapa de la Europa postnapoleònica, la que enterrà el llegat de la
república francesa i reimpulsà les
monarquies, que els nous estats centre-europeus li interessaven tan poc com el seu
got de cervesa quan estava buit... Era una observació estimativa, més aviat
mancada d’estima i totalment pragmàtica, no li importaven els drets de les
noves nacions que es dibuixaven en l’horitzó. Com a bon classista de cep vell
no li importaven Romania ni els romanesos, Polònia ni els polonesos per no
parlar de gents com els macedonis o búlgars per citar-ne alguns. Allò que sí
realment l’importava és que la existència d’aquestes noves nacions es feia en
afebliment i demèrit d’altres enemigues, com ara Rússia i l’Imperi Otomà. Vegem
exemples, si Polònia era independent ja no seria russa, si Romania era
independent ja no seria otomana, turca.
Recentment s’ha produït una reunió nord-americana al més
nivell alt nivell en la qual s’ha afirmat que el gran enemic dels Estats Units
no és Rússia sinó la Xina.
Diferents lectures, la primera la de l’estima, com von Metternich mostrar
menyspreu per l’adversari al temps que s’alimenta als seus enemics. Com els
nobles que en l’Edat Mitjana refusaven lluitar amb algú d’un estament social
inferior, jo, els Estats Units d’Amèrica, superior, no lluite amb tu, Rússia,
perquè ets inferior. Una lectura que no obvia el fet d’alimentar Ucraïna
d’amagat (o no tant...) amb l’objectiu d’anar desgastant al rival. A Afganistan
es revelà una estratègia guanyadora, alimentar amb armes als talibans per tal
de tindre a l’exercit rus ocupat i, millor encara, forçar la fallida econòmica
d’un sistema, el soviètic, que no estava dissenyat per guanyar diners. Els
russos són cabuts, com es veié a Stalingrad, però la realitat acaba imposant-se
i la retirada, ruïnosa retirada, fou un fet.
Hui Rússia, l’os rus, es veu més amenaçat per les
abraçades dels altres que per les que ell mateix pot provocar. A la banda
europea guerra amb Ucraïna sostinguda pel món occidental mentre que a l’Orient,
dessagnament econòmic per part d’una Xina obsessionada en ser el basar del món.
Les clepsidres són rellotges d’arena i els rellotges
retrotrauen a eternitat, què millor per a comptar el temps, concepte abstracte,
que un rellotge? Per altra part, la pràctica, la real, el desgast, l’erosió
causada per la circulació de l’arena. Algun dia haurà algun guanyador, molts
han perdut ja.
Bucarest a 30 d’octubre del 2022.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada