dimarts, 14 de març del 2023

Revolta social a França.

Com molts sabran, França es veu ara mateix a principis del 2023 immersa en dures controvèrsies al voltant de modificacions en torn a les jubilacions. Uns volen preservar els drets creats, durament obtinguts, com ha estat majorment el cas al llarg de la història, mentre que altres objecten que un sistema creat dècades enrere quan l’esperança de vida era menor no pot alimentar humans amb una longevitat incrementada. No és però, l’únic camp de debat, costarà creure però a la tradicionalment lliberal França s’estan debatent també modificacions en la llei sobre la interrupció de l’embaràs, val a dir, l’avortament. Allò que fins ara semblaba improbable, l’accés de l’extrema dreta -o algún tip de variant de aquesta- al poder, podria esdevenir veritat i el Rassemblement National de Marine Le Pen ja és una opció com una altra. La reacció del contrari polític, la France Insoumise de Mélenchon, ha estat la d’intentar blindar el dret a l’avortament a la Constitució. I de tecnicismes va la cosa, la dreta vol alterar l’articulat de la mateixa canviant el dret universal per una sèrie de supòsits, cosa que eliminaria les llibertats. Dit això, cal analitzar què diferenciaria una llibertat de un dret i el cas és que en el primer cas és una opció personal a la que l’estat, les lleis, no s’oposen, per exemple la meua llibertat d’escriure un diari o llegir un diari o altre o revistes de gastronomia o botànica si vull. Allò que sí és un dret és l’obligatorietat de l’estat de formar-me a mi en tant que ciutadà com a lector, després jo podré llegir o no. En el primer cas jo sóc lliure de llegir, llibertat, però tinc el dret d’haver estat ensenyat a fer-ho. Un tecnicisme sí, però d’enormes conseqüències en temps de canvis socials, imaginem per exemple si en el pas del món medieval a la Revolució Industrial s’haguera aplicat el dret al treball en Occident, hauríem instaurat el marxisme. S’optà per la llibertat, un és lliure de treballar, si vol o si el lloguen, segons el model liberal, que a més, es conjuntà amb l’assistencialisme d’arrel cristiana encara poderosa en aquells temps i el sistema que tenim és aquest. Qualsevol avanç social s’ha obtingut lluitant contra dit sistema liberal que defuig els drets com a obligacions. Arreu del món coneixem casos de xiquetes violades i morint de part per no poder avortar i volem tornar a que siga la societat la que decidisca els supòsits d’interrupció de l’embaràs com si aquest no fóra una qüestió personal de la mare.

Vivim més temps, problema per a les pensions i amb limitacions a l’avort de cada dia en serem més. Roda i volta tot gira al voltant dels diners, res de sorprenent.


Bucarest a 12 de març del 2023.

Lluís Alemany Giner