Soc client del Banc Sabadell des que va comprar la CAM per un euro. Abans, era client de la CAM i, abans encara, ho era de les caixes d’estalvis que la van constituir: tota la meua vida n’he estat usuari i no hi havia tingut mai cap queixa.
La CAM va ser espoliada i desballestada pel PP en la deriva corrupta dels seus darrers governs. Ara, és un banc, i això es nota. Però no és un banc com ho podia ser el Santander, per exemple, sinó que és el pitjor banc que pot existir: és un desastre!
Com a client, em resulta impossible comunicar-me amb qualsevol de les persones que treballen a la oficina que tinc assignada: ni per telèfon, ni per correu electrònic i quasi ni de manera presencial, ja que els horaris que imposen són sovint inútils. Per correu electrònic, ni contesten ni els lligen. Per telèfon, et deriven a una centraleta que no t’aclarix res ni t’entén quan hi parles.
No t’entén! Demane que se m’atenga en català i la persona que s’hi posa no l'entén. L’endemà, ho torne a intentar: seguix sense entendre’m ningú… Al cap d’uns dies s’hi posa un home que no en parla, però almenys l’entén. Però el problema persistix perquè s’ha d’arreglar des de l’oficina, no des de la centraleta i amb no-sé-quants intermediaris. Quasi dos anys per a liquidar una herència! I més hores perdudes que us podeu imaginar.
Ara tenim l’opció de la dignitat: d’anar a una oficina on t’atenguen altres persones, de telefonar i que una persona et solucione un problema, de tindre gent treballant en les oficines. El Sabadell ho ha descuidat tot per a augmentar el benefici i fer-se fort per a enfrontar-se a l’OPA. Però nosaltres necessitem oficines --a Paiporta, per exemple, van tancar, però el BBVA en té una--, gent i persones que treballen i gestionen i no màquines i teleoperadors. I partim d’una fita important: empitjorar, no podem!
Salvador Sendra (09/05/2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada