Esta setmana passada, he estat llegint coses que tenia pendents des de feia uns quants mesos. En primer lloc, he llegit alguna cosa de Byung-Chul Han i m’he adonat que ens haurem de replantejar tot això de l’ontologia a curt termini: l’ésser, la realitat... Potser es tracta d’una perspectiva que tinc més vista i, per esta raó, no m’ha sorprés excessivament, tot i que es pot entendre que el filòsof coreà apunta cap al futur quan hi tracta el tema.
D’altra banda, i després d’algun any d’espera, he agarrat Wallerstein i he de dir que este sí que m’ha colpit. Un llibre escrit al 2000, com pot anticipar-se tant a tot açò que passa hui dia? Crec que mai no havia llegit un text tan premonitori, però ara ja estem al 2025. Fa vint-i-cinc anys, Immanuel anticipava les coses que ara vivim amb una precisió aterridora. Pense que ni Homer Simpson ha sigut tan clarivident!
Ara, però, que estic quasi a la meitat del llibre, no sé si vull acabar-lo o si, per contra, preferisc deixar-lo per a mantindre’m en la ignorància, ja que podria trobar-me alguna cosa que encara no ha succeït i que podria alterar-me la vida de xicotet burgés. Hui em pensaré si seguisc llegint altre capítol o si el tanque definitivament.
Conocer el mundo, saber el mundo: el fin de lo aprendido és un assaig sobre el present i que ha estat redactat a l’any 2000. No es tracta d’un text apocalíptic, fins on he arribat, però sí que es un llibre que commou en la seua lectura, però ho fa perquè es llig molt després de ser publicat: més de dos dècades! Si l’haguera llegit en el seu temps, haguera estat un llibre més basat en especulacions, però ara ja no: els fets anticipats han succeït i succeïxen com van ser escrits.
Ara, allò que em pot interessar més que les seues conclusions pot ser el mètode emprat i si encara s’hi podria aplicar, ja que, amb les noves tecnologies, el món ha canviat molt en tot este temps. Però, a tot això, he de dir que, tot i la velocitat a què es mou la tecnologia actual, el seu calendari resulta d’una precisió desconcertant. També anticipa el final.
Salvador Sendra (16/06/2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada