Després d’un seguit de papes molt centrats en la imatge pública i la propaganda, potser ja calia d’altres persones més capficades a realitzar allò que també cal a la institució. Robert Prevost –així s’anomena l’actual pontífex--, conegut com a Lleó XIV, sembla que ha optat per la discreció.
Abans de ser nomenat Papa, la meua aposta era clara quant a la línia que hauria de seguir el successor de Bergoglio, i no em vaig enganyar. La veritat és que no vaig pensar a proposar quina hauria de ser la seua activitat, però sí que creia que la discreció hauria de ser la connotació predominant, ja que només així podria marcar un perfil propi. Ara bé, no podria ser ara el moment de trencar tant de silenci? Perquè, a més de la tasca discreta que s’hi puga realitzar, no s’hauria d’interpel·lar directament al col·lectiu cristià?
Poques declaracions i pocs viatges, de moment, i sembla ser que podria continuar així malgrat que ara estem en un moment en què s’hauria de marcar una línia més nítida quant als grans i greus problemes que hi ha al món i que cal orientar. El final del res de l’Angelus és un dels moments en què l’actual Papa va tractar algun dels temes més importants, com és el de Gaza, i també es parla que el seu primer viatge com a pontífex podria ser al Líban... Podria.
Ara bé, de moment, i no sé si es tracta d’una percepció pròpia o si algú més ho interpreta de la mateixa manera, no hi veig massa repercussió quant al missatge que hauria de marcar el camí de la comunitat cristiana, ni del cas proposat ni en el de tots aquells que estan sofrint deportacions massives, retencions il·legals i atacs per la seua procedència, i este cas sí que afecta un col·lectiu que Prevost coneix bé pel seu treball a Llatinoamèrica i per la seua procedència, ja que es tracta d’un ciutadà dels EE.UU.
Se sap que el transcórrer del temps, a l’Església i a les altres religions, no és comparable al de la resta de la humanitat, si exceptuem el cronòmetre de les monarquies, però ara, en este moment exacte, hauria de ser el batec que demostrara que hi ha vida darrere dels murs del Vaticà, més que només siga per a saber si l’electrocardiograma funciona.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada