Les cooperatives
no poden funcionar perquè són un reducte comunista a l’inici del segle XXI.
Esta és una raó de pes per a acabar amb qualsevol intent de crear-ne una o
d’intentar aportar qualsevol tipus d’innovació al sistema econòmic actual. Un
sistema com l’actual que és la sublimació del mètode econòmic té l’aval de
l’evolució. A més, ja va haver un temps on se’n van crear, de cooperatives, i
totes (o quasi totes) han fet fallida perquè «sempre
hi ha qui vol manar i estar per damunt de la resta». I ningú no vol tornar a la
Commune da Paris, veritat que no?
Tots hem llegit Animal Farm, o, si voleu, Rebel·lió a la granja, de George
Orwell... Ací no se’ns descriuen amb detall les maldats d’un sistema
cooperativista, sinó que ens vénen a dir que no val la pena ni intentar-ho.
Així que ja ho sabeu: fugiu de tanta aventura que l’ésser humà és dolent i
cobdiciós. A més, només coneix el bé quan el mal es troba vinculat al càstig
diví. Ens menjaríem els uns als altres si no fóra perquè Déu ens diu que és
dolent i que no anirem mai al cel si mengem persones!
Doncs, això...
En un món on no hi ha cap mena d’empatia, on es fa el bé només per la
contrapartida de guanyar el cel i on els enviats divins, en qualssevulla de les
seues formes, ens expliquen què és el que no es deu fer, és on vivim nosaltres.
Però, com que sempre hi ha persones astutes que tenen un parell d’orelles i
d’ulls (en el millor dels casos), l’altre dia em va dir un ossat investigador
d’Internet que hi ha gent que es troba fora d’este món de bèsties; potser
perquè posseïxen unes qualitats innates i/o una il·luminació divina ―dic jo.
Quan es mira el
funcionament dels bufets d’advocats més importants, dels despatxos
d’arquitectes i d’enginyers o, fins i tot de les millors gestores de capital,
hom s’adona que se sol entrar com a contractat però que, a mesura que s’aprén a
treballar en cada especialitat, l’assalariat pot passar a formar part de la
societat amb un nombre determinat d’accions que pot anar augmentant en el temps
i corresponent als rendiments de la seua tasca. La implicació del treballador,
en esta causa, augmenta; els guanys de l’empresa, per tant, també ho fan.
Ui, ui... M’he
quedat glaçat i he pensat, de seguida, en uns pocs versos de la Commedia, els que Dante dedica a Francesca e Paolo, i on l’escriptor observa una
mica de cel en el mateix infern: l’amor era suficient cel per als dos enamorats
que romanien in saecula saeculorum a
l’infern. Després, he pensat que, de camí al paradís, transitant per este «valle de lágrimas» i dirigits per
il·luminats i liberals, també hi ha l’infern de les cooperatives. Finalment, he
deduït que, perquè deixen de ser un reducte del dimoni, només cal canviar-los
el nom: si a l’amor de la Commedia se
li deia cel, a la infernal cooperativa, en el món actual, se l’ha d’anomenar
S.A. Ara, només em queda saber si l’aventurat internauta respon al nom de
Dante.
Salvador Sendra Perelló
