Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cooperatives. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cooperatives. Mostrar tots els missatges

dimecres, 30 de juliol del 2014

MALEÏDES COOPERATIVES



Les cooperatives no poden funcionar perquè són un reducte comunista a l’inici del segle XXI. Esta és una raó de pes per a acabar amb qualsevol intent de crear-ne una o d’intentar aportar qualsevol tipus d’innovació al sistema econòmic actual. Un sistema com l’actual que és la sublimació del mètode econòmic té l’aval de l’evolució. A més, ja va haver un temps on se’n van crear, de cooperatives, i totes (o quasi totes) han fet fallida perquè «sempre hi ha qui vol manar i estar per damunt de la resta». I ningú no vol tornar a la Commune da Paris, veritat que no?
Tots hem llegit Animal Farm, o, si voleu, Rebel·lió a la granja, de George Orwell... Ací no se’ns descriuen amb detall les maldats d’un sistema cooperativista, sinó que ens vénen a dir que no val la pena ni intentar-ho. Així que ja ho sabeu: fugiu de tanta aventura que l’ésser humà és dolent i cobdiciós. A més, només coneix el bé quan el mal es troba vinculat al càstig diví. Ens menjaríem els uns als altres si no fóra perquè Déu ens diu que és dolent i que no anirem mai al cel si mengem persones!
Doncs, això... En un món on no hi ha cap mena d’empatia, on es fa el bé només per la contrapartida de guanyar el cel i on els enviats divins, en qualssevulla de les seues formes, ens expliquen què és el que no es deu fer, és on vivim nosaltres. Però, com que sempre hi ha persones astutes que tenen un parell d’orelles i d’ulls (en el millor dels casos), l’altre dia em va dir un ossat investigador d’Internet que hi ha gent que es troba fora d’este món de bèsties; potser perquè posseïxen unes qualitats innates i/o una il·luminació divina ―dic jo.
Quan es mira el funcionament dels bufets d’advocats més importants, dels despatxos d’arquitectes i d’enginyers o, fins i tot de les millors gestores de capital, hom s’adona que se sol entrar com a contractat però que, a mesura que s’aprén a treballar en cada especialitat, l’assalariat pot passar a formar part de la societat amb un nombre determinat d’accions que pot anar augmentant en el temps i corresponent als rendiments de la seua tasca. La implicació del treballador, en esta causa, augmenta; els guanys de l’empresa, per tant, també ho fan.
Ui, ui... M’he quedat glaçat i he pensat, de seguida, en uns pocs versos de la Commedia, els que Dante dedica a Francesca e Paolo, i on l’escriptor observa una mica de cel en el mateix infern: l’amor era suficient cel per als dos enamorats que romanien in saecula saeculorum a l’infern. Després, he pensat que, de camí al paradís, transitant per este «valle de lágrimas» i dirigits per il·luminats i liberals, també hi ha l’infern de les cooperatives. Finalment, he deduït que, perquè deixen de ser un reducte del dimoni, només cal canviar-los el nom: si a l’amor de la Commedia se li deia cel, a la infernal cooperativa, en el món actual, se l’ha d’anomenar S.A. Ara, només em queda saber si l’aventurat internauta respon al nom de Dante.
Salvador Sendra Perelló

dimecres, 16 de juliol del 2014

Perquè cooperativisme?



Des d’un punt de vista merament econòmic, i després d'haver vist els conceptes de capital i la dialèctica entre plusvàlua o taxa d’interés, es més evident és que permet al treballador obtenir els beneficis de la venda de béns, independentment que el considerem plusvàlua o taxa d’interés. A més a més, el treballador és el propietari dels mitjans de producció i, per tant, ell és propietari del fruit del seu treball, per tant, eliminem l’alienació econòmica si seguim a Marx. Tot això, s’aconsegueix sense necessitat de violència ni de dictadura del proletariat. Només cal fer ús de la llibertat i de la voluntat. Així, com es va dir a un Seminari de l’any 1977, en una ponència titulada “Crecimiento Económico con Desarrollo Social. La Experiencia Cooperativa y el Rol de sus Empresas”:
El cooperativismo de trabajo no reclama privilegios ni asistencialismo; se fortalece en la excelencia de la competencia y de la calidad total; rescata al hombre como sujeto en el proceso económico de la riqueza con responsabilidad social y vive en la democracia de la gestión y sus resultados, por lo cual reclama sus legítimos derechos, practica su propuesta y asume protagónicamente su reconversión, no para una adecuación en el mercado sino para, desde el mercado, ser factor de crecimiento con desarrollo social.
Ara bé, torne al tema del primer post relatiu a les cooperatives, cal un canvi de mentalitat. En primer lloc, perquè el treballador ja no és un assalariat. Ja no li val arribar a final de mes cobrar i prou. El treballador ostenta una triple condició: cotreballador, copropietari i coinversor. No rep un sou, el que rep és una bestreta dels resultats vinculats al balanç i al treball. La premissa bàsica sobre el que es recolza és: a igual treball, igual bestreta de retorns. El repartiment de beneficis no és per aportació de capital, sinó per treball fet, el que suposa que “el capital està al servei de l’home”. Segons l’OIT els treballadors cooperativistes tenen uns ingressos mitjans més alts que els treballadors d’empreses de capital.
Les cooperatives són instruments que suporten millor les crisis. Al tenir un funcionament democràtic i primar altres valors sobre l'acumulació de capital, en situacions econòmiques adverses tenen més tendència a prendre mesures que suposen l’acomiadament dels membres.
Però a més a més, és una cosa demostrada que l’impacte positiu del cooperativisme transcendeix el món del treball, beneficia a tota la societat. Jürgen Schwettmann, cap del Servei de Cooperatives de l'Organització Internacional del Treball (OIT):
 
Las cooperativas y las empresas propiedad de los trabajadores merecen un mayor apoyo a causa de los numerosos beneficios colaterales que generan para sus miembros y la comunidad en general.
Però, a més a més l’informe del Secretari General de l’ONU,”Las cooperativas en el desarrollo social y observancia del Año Internacional de las Cooperativas” posa de relleu molts altres beneficis, com, per exemple: - contribueixen a reduir les desigualtats respecte dels ingressos; - important instrument de reconstrucció y de pau en zones de desastre;- tenen un important paper per a la inclusió social i la pobresa, especialment en col·lectius més vulnerables, com dones i discapacitats; - empoderen a les persones i ajuden a la protecció del planeta. És a dir, el cooperativisme no sols beneficia als associats sinó que també al conjunt de la societat. L’OIT també considera que el cooperativisme és una eina eficaç per combatre el treball infantil.
 
Ara bé, si els avantatges són tants perquè no es promou? Perquè òbviament va encontra dels interessos del capital. L’única idea vàlida a aquest món ha de respondre al canon neoliberal. Vergonyós és el silenci dels grans mitjans i governs vers dos temes. Un el fet que el 2012 fora l’Any Internacional de les cooperatives. L’altre el fet ¡que a l’Argentina el cooperativisme ha permés el rescat de nombroses empreses després del corralito. D’aquest darrer tema i altres exemples cooperativistes en parlarem al proper post dedicat al tema, tancant la sèrie.

Links relaciontas:
Manual de elaboración de proyectos – OIT

http://www.ilo.org/wcmsp5/groups/public/---ed_emp/---emp_ent/---coop/documents/instructionalmaterial/wcms_173149.pdf

Las cooperativas en el desarrollo social y observanciadel Año Internacional de las Cooperativas – OIT
http://daccess-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/N13/402/83/PDF/N1340283.pdf?OpenElement

Cooperativas que recuperan empresas y fabricas en crisis – Eduardo H. Fontela
http://www.rebelion.org/docs/56409.pdf

La influencia de las cooperativas en la lucha contra el trabajo infantil – OIT
http://www.ilo.org/global/about-the-ilo/newsroom/comment-analysis/WCMS_249514/lang--es/index.htm