Una tragèdia, certament. Verónica, 32 anys. Mare de dos criatures. Causa de
la mort suïcidi. Factor que ha desencadenat el suïcidi, la viralització d'un
vídeo de contingut sexual a la seua empresa. El vídeo gravat fa 5 anys ha
sorgit d'una exparella.
Telegràficament això són els fets crus. Però la cosa no ha quedat ahí. En
fer-se ressò els mitjans de comunicació, s'ha muntat un bon rebombori. El tema
ha saltat a l'actualitat, i clar, s'ha muntat una croada de criminalització,
masclista, contra la llibertat sexual de les dones, etc. I com sempre, que un
tema acaba manipulat per a una croada, la cosa es descontrola i es diuen tota
classe de barbaritats.
Trobe que cal posar les coses al lloc. I com l'opinió que vaig a expressar
no és la majoritària en el món "progre", crec per això que és
necessari escriure un post, encara que còrrec el risc de ser linxat. Però què
hem de fer? Dir les coses pel seu nom i aclarir algunes coses. No obstant això,
el primer és manifestar que imagine el sofriment de la xica i lamente moltíssim
tot el que li ha passat. També tot el que ha d'estar passant la seua família.
Tot un munt de sofriment. Tot un munt de sofriment per una sèrie d'errades i la
mala llet d'un mal parit.
Per aclarir el tema el farem per parts:
1.- Responsables de la
viralització del vídeo.
En primer lloc, ningú ho ha dit, perquè a la víctima ningú li vol
responsabilitzar res. Però la primera responsable és la mateixa Verónica. Sense
que ella s'hagués gravat el vídeo, i sense que l'hagués enviat, això no hauria
passat. Sí, és cert. Hui en dia està fent-se com a pràctica habitual. Pot
formar part de l'erotisme de la parella. Tot el que es vulga, però en el moment
que envies un vídeo, una foto, o qualsevol cosa, tens un gran risc que acabe a
la xarxa, a pàgines porno, a les xarxes socials o als whatsapps. I si et
reconeixen, doncs, ja saps el que hi ha. O s'afronta com va fer Olvido
Hormigos, i amb suport de la família i amics, o vas a passar-ho molt mal.
En segon lloc, la ex parella que va fer córrer el vídeo, és qui ha de tenir
una major responsabilitat. Entenc que s'ha
de ser molt fill de puta per fer córrer una gravació que t'han fet com un
regal, amb plena confiança i en prova d'estima. No obstant això, es sabut que el món està ple de fills de puta que
només en pensen a fer mal, ja siga com a represàlia per qualsevol qüestió o
perquè senten plaer de fer mal. Les extorsions, les amenaces, els xantatges,
per vídeos sexuals estan a l'ordre del dia. Qui no vulga veure's exposat ha de
tenir en compte. I no et pots refiar de ningú, ni tan sols de l'actual parella,
perquè demà pot no ser-ho. Tampoc és que siga tot el món siga un fill de puta,
però quan decideixes apretar el botó d'enviar, ja has perdut tot control sobre
el vídeo i imatge, estàs en mans d'un altre que farà un bon o mal ús, segons
com siga d'honrat o fill de puta.
En tercer lloc, als companys de feina de Verónica també se'ls ha
criminalitzat. Cosa que em sembla lamentable. Ells no tenen cap vinculació
afectiva ni deure guardar intimitat amb Verónica, no saben per què ni per a qui
s'ha fet el vídeo, ni coneixen les intencions. Si és un vídeo d'una
masturbació, el més lògic és pensar que ella l'ha gravat i ella directament o
indirectament l'ha fet rodar. Culpar als companys de treball per ver córrer el
vídeo és una imbecil·lada. Vídeos per les xarxes socials i xats en circulen
milers, i ningú es pregunta pel seu origen, si l'autor estava d'acord o no en
què circule o si s'ha gravat amb el consentiment o no. Segurament molts dels
que van rebre el vídeo ni la coneixerien. El vídeo està fet per una persona i
enviat a una altra, d'ahí no haguera d'haver eixit, però una vegada ha eixit, ja no té cap culpa ningú més.
Sí que tenen alguna responsabilitat els que anaven a vore-la i dir-li
coses, després de rebre el vídeo. Però, eixa deshumanització, burlar-se i
riure's dels altres forma part del caràcter de moltes persones. No sols en
casos d'índole sexual, en qualsevol tema. Òbviament, això no és cap
justificació, però és una cosa que ja es sap per avançat, no és un factor nou.
2.- Responsabilitat de
l'empresa per l'assetjament.
Un altre tema que ha eixit a debat és el de la responsabilitat de l'empresa
per l'assetjament. Resulta que companys de la treballadora anaven a veure-la
fins on ella treballava i li feien comentaris. El cert, que és l'empresa poc
pot fer, la pot canviar de lloc de treball, però una vegada el vídeo s'ha
estés, ja poc es pot fer. L'empresa no pot parar el fet que el vídeo corra de
mòbil a mòbil. A més a més, seria una una ingerència en un Dret fonamental, el
dret a les comunicacions secretes. Si ho pot fer algú, és un jutge, però ja
sabeu que per a quan el jutge prenga la decisió, el vídeo ja ha donat dues
voltes al món. L'intent de derivar la responsabilitat a l'empresa, em sembla
una altra ximpleria. Com a molt, li hauria pogut donar vacances, o ella haver
demanat dues o tres setmanes de vacances. Però, ¿després què? Tot seguiria
igual. Fins que la moda del vídeo passe.
3.- La llibertat sexual de les
dones.
A Madrid els col·lectius feministes van fer una concentració, acusant
d'assassinat, als hòmens per descomptat, i reivindicant la llibertat del sexual
de les dones. Bé, hi ha molts matisos per fer al respecte. En primer lloc, és
cert que la moral sexual d'aquesta societat no tracta igual els hòmens que les
dones. Però no és exacte parlar en termes d'hòmens i dones respecte a la
llibertat sexual. No és exacte perquè determinades pràctiques fetes per hòmens tampoc
són acceptades, també tenen ressò i també s'estableix pressió social. La
diferència és com afronta el subjecte aquesta pressió. Per exemple, Pedro J.
Ramírez l'exdirector de El Mundo quan es va filtrar el famós vídeo. No va ser
lloat com una gesta sexual, es va treure perquè era un vídeo humiliant, les
pràctiques sexuals d'aquell vídeo eren considerades immorals. Eixes pràctiques
també haurien d'estar emparades per la llibertat sexual.
També va ser un mig escàndol el vídeo d'Ever Banega, jugador de futbol, que
va eixir masturbant-se, abans de ser jugador de València. El vídeo el va
difondre una xicona quan es va fer més famós per fitxar pel València CF. Era un
jovenet, i va eixir a reconéixer que era ell, i que li havien robat el vídeo.
Ahí va acabar tot.
La diferència entre una dona i un home és que les dones no tenen tant
d'interés en vídeos sexuals d'hòmens com els hòmens en els de dones. I em dóna
que no és una qüestió de masclisme, sinó més aviat de biologia, i no,
l'educació no té res a veure. Per molt que s'empenyen, i molt que l'eduquen, a
un xic jove en veure un cos nuet i desitjable reaccionarà amb una erecció. El
que vaja a burlar-se d'una altra persona, sí que és una qüestió d'educació i
també de com siga com a persona, sovint una bona educació tampoc fa bona a una
persona. El fet que hi haja gent disposada a difondre un vídeo sexual, no és
qüestió de ser home o dona, sinó del mal que se li puga fer a la víctima. A les
dones un vídeo d'aquesta índole sol fer més mal que als hòmens. Però si fera
mal als hòmens, no faltarien dones disposades a utilitzar vídeos d'aquesta
mena.
4.- Conclusions.
De tot el que hem comentat fins ara hem de concluir el següent:
- Enviar vídeos de contingut sexual pot portar
conseqüències, cal pensar-se molt si es vol enviar o no. Si podràs ser un/a
Olvido Hormigos, i aguantar el que et vinga, o un/a Verònica. Si eres una Verónica,
ni se t’ocurrisca enviar cap vídeo.
- Una vegada envies un vídeo de contingut sexual, serà l’altra
persona que decidisca què fer amb ell. Tu no tindràs cap control. Si és un fill
de puta, acabarà correguent per xarxes o pàgines porno. Si es una bona persona
se’l guardarà per ell o, després del joc, l’esborrarà del seu aparell.
- Els qui es burlen o van a fer “la gracieta”, també són
prou malparits, gent amb vida tan pobra i miserable que burlar-se és l’única
forma de sentir-se importants. Però es per tots sabut que hi ha més que
persones.
- Però ningú ha assassinat a Verónica, s’ha llevat ella la
vida per no ser capaç de suportar les conseqüències d’un acte que ella va posar
en marxa. Un suïcidi és un acte personal i només es responsable qui el fa. En
mateixes circumstàncies, l’Olvido Hormigos va decidir no suïcidar-se, ans al
contrari, va treure fama i diners.
- Les conseqüències d’enviar vídeos en contingut sexual,
les havia de conèixer ella i tot el món, no sols pel cas de l’Olvido Hormigos,
un recerca ràpida a la xarxa et trobes milers d’exemples i de conseqüències.
- No és una qüestió de llibertat sexual, és de maldat
humana, fins i tot eixa maldat del que només es burla.
Finalment, d’aquest tema la gent no aprendrà. D’ací poc temps, apareixerà
un altre cas. L’únic que cabria esperar que es que no hi hagueren tants de
voltors.
Oskar “Rabosa”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada