Cal estar atents a un nou fenomen, el naixement d’una nova moral laica,
però tant asfixiant com qualsevol religiosa. Aquesta nova moral tracta
d’imposar-se mitjançant la redefinició del que suposa el clàssic dret a la
llibertat d’expressió i un control del qual es pot fer o no en les arts.
Aquesta nova moral intenta construir-se sobre els anomenats valors
democràtics i els drets fonamentals o drets humans. Si aquests valors van tenir
una fase expansiva, ara assistim a una fase restrictiva. En la fase expansiva
es pretenia que qualsevol cosa, per desagradable o transgressora que poguera
semblar, fóra dita i expressada, encara que tinguera el rebuig dels sectors més
conservadors o religiosos. Hui en dia, això ja no val. La censura i els mitjans
de repressió de l’Estat estan abocant-nos a una època o eixir-nos del que és
“políticament correcte” pot portar-nos problemes. Lentament i silenciosament,
una nova inquisició naix.
Aquesta nova moral del que és “políticament” correcte va dibuixant-se des dels dos
eixos polítics “democràtics”, és a dir, des de la dreta i des de l’esquerra.
Com encara està redefinint-se té contradiccions i presenta problemes d’encaix
entre les dues visions. Per una banda, des de la dreta es tracta d’acotar la
llibertat d’expressió en temes com “seguretat”, “terrorisme”, “institucions
democràtiques”, etc. Per part de les esquerres, i amb no menys intensitat, la
llibertat d’expressió tracta de ser acotada en respecte de temes com
“ecologisme”, “drets de minories”, “immigració”, etc.
Certament, fins ara, i perquè a gairebé tot occident regnen les dretes,
conservadors bàsicament, els aparells de repressió de l’Estat s’han mostrat més
contundents envers les infraccions a la nova moral proposada per les dretes,
que ja ha transcendit del camp merament moral a la Llei penal. No obstant això,
respecte dels aparells ideològics de l’Estat (emprant el terme en sentit
althusserià, que no sols inclou els mitjans públics sinó també privats) la
moral proposada des de l’esquerra va guanyant terreny, si bé encara no ha
transcendit, llevat d’alguna excepció, a la Llei penal –ja li queda poc per fer
el salt- pobre d’aquell que gose ser “políticament incorrecte”.
A l’Estat espanyol, des del vessant de la dreta d’aquesta nova moral el
súmmum ha arribat amb els titellaires. L’obra representada potser no era
adequada per a xiquets, potser era més o menys grollera, potser era sàtira,
potser no fora del meu gust (o sí), però el que no és mai és delicte, ni molt
menys un delicte que meresca presó preventiva incondicional. Jurídicament la
presó preventiva sense fiança no està justificada per la llei d’Enjudiciament
Criminal. La presó preventiva incondicional s’adopta sota paràmetres morals i
no jurídics, tergiversant la LECrim. Molt més justificada estava la de Blesa i
el jutge que la va adoptar va quedar inhabilitat, aquest jutge no
l’inhabilitaran perquè respon a la nova moral, ans al contrari serà
promocionat.
Però, només aquesta moral es posa de manifest amb les lleis penals a la mà.
La polèmica amb l’escultura que representava al ex-Rei d’Espanya sodomitzat per
Merkel que a la vegada estava sodomitzada per un llop, és un altre exemple
d’aquesta moral. El problema no era el bon gust o no de l’obra, o la
consideració de si era art o no, el problema era l’atac a les “institucions
democràtiques”. El mateix que va meréixer la condemna de “El Jueves” per la
famosa porta de l’aleshores príncep Felipe i Letizia.
Des de l’altra banda, des de la moral d’esquerres, la penetració a l’àmbit
penal encara sigut escassa. Si llevem el cas de Suècia on es criminalitza a
l’home per pagar per sexe, no trobem exemples rellevants. Ara bé, si hom diu
que l’Islam és una religió que crea terroristes, si diem que l’homosexualitat
no és tria, etc., serem tacats immediatament d'islamofòbia, d’homofòbia o el
que siga. I no diguem ja si hom s’atreveix a dubtar del que s’està fent
respecte de la “violència masclista” o la “Llei de violència de gènere”. Això
ja és un tema tabú, que més prompte que tard acabarà fent el salt a l’àmbit
penal. Respecte de la literatura, la polèmica que va aixecar “Memoria de mis
putas tristes”, de García Márquez, també és un exemple d’aquesta nova moral. No
puc imaginar el que es diria hui en dia si Nabokov publicara per primera vegada
Lolita.
Aquesta nova moral, com la religiosa, té excepcions. Sí qui ho diu és hom
que pertany a la secta corresponent, no hi haurà cap resposta ni penal ni
social. Així, Jiménez Losantos pot dir que si quan veu a un Podemos portara una
lupara, els mataria, sense que això tinga una resposta com la dels titellaires.
Tampoc hi ha cap mena de resposta de rebuig social si Julie Bindel, activista
feminista i partidària de la “lesbo-política”, diu que els homes haurien
d’estar a un camp de concentració amb cotxes, furgonetes i quads, sense poder veure porno, per
descomptat. No té la mateixa resposta aquesta afirmació que si un home diguera
que les dones han d’estar a un camp amb una enorme cuina i tota mena d’aparells
de neteja de la casa.
La nova moral laica és com la religiosa, encara que li manque un Déu.
L’Església tenia una llista de llibres negres, els musulmans manen tapar
estàtues que representen gent nua o fan volar pels aires estàtues de Buda. Amb
la nova moral hi ha foc per a titelles o per a Lolita.
Oskar "Rabosa"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada