dissabte, 10 de setembre del 2016

ALT VALOR ECOLÒGIC, PAISATGÍSTIC I MEDIAMBIENTAL

Què passaria si protegírem tota la Marina? O les Marines... Què passaria si es decretara que, més enllà del terreny urbà, tot fóra un espai protegit? Que es convertirà en un parc natural amb tot això que comporta la mesura. Jo, segurament, n’estaria d’acord. El govern que s’atrevira a fer-ho, cauria als pocs dies, o hores. Però, d’ací a poc, no quedarà quasi res per protegir, i més si ens referim als llocs des d’on es veu la mar, o des d’on s’intuïx, perquè tot serà una urbanització.

El foc de Xàbia/Jávea i Benitatxell (Poble nou de)/Benitachell em va cridar l’atenció per a bé i per a mal. Per a bé, perquè vaig vore la gent de la comarca mobilitzada per actuar en el desastre. Per a mal, perquè estic seguríssim que ningú de Xàbia/Jávea o de Benitatxell (Poble nou de)/Benitachell haguera pensat d’anar a apagar un foc a Castell de Castells, per exemple: c’est la vie! A la Marina, la teoria que millor funciona és la de mirar cap a la mar: només es veu allò que passa pel davall. L’interior és, simplement, un lloc on retrobar-se amb el suposat i idealitzat folklore.

Per a bé, este foc m’ha demostrat que hi ha consciència de patrimoni; mancat, al cap i a la fi, però patrimoni.  Per a mal —i açò sí que m’ha tombat de tos—, he de dir que em vaig quedar bocabadat quan vaig escoltar per la ràdio que s’estava cremant un espai protegit, d’alt valor ecològic, paisatgístic i mediambiental, i que s’havien hagut de desallotjar 16 urbanitzacions de la zona! «Dieciséis urbanizaciones entre las de Xàbia/Jávea y las de Benitatxell (Poble nou de)/Benitachell»! Quan ho vaig escoltar, es considerava que s’havien cremat vora 400 hectàrees. Pa cagar-se i no torcar-se! I, eixos valors a què hi ha tantes referències, on collons estaven? A les urbanitzacions?

Em sap greu el desastre, i em dol la gent que ha vist afectades les seues propietats, però el debat no va per eixe camí. Quan s’estaven construint eixes 16 urbanitzacions, el valor paisatgístic i mediambiental encara no hi era? El sol cremat es pot restituir amb el temps però, i el sol edificat? El folklore que atrau els habitants de la costa és —supose— la menor degradació del paisatge interior perquè a casa poc més els queda que una mena de zones verdes que s’assemblen al sol dotacional d’eixes urbanitzacions, i que no hi van destinar en la seua planificació, pel que veig. Però, per contra, han aconseguit fer-nos, a tots i a totes, partícips de la seua desgràcia i tocar-nos la fibra sensible d’una manera indirectament proporcional.

Mentre els de l’interior veiem el fum que hi ha a la costa, pense que els de la costa no veuen el que cada estiu sol haver a l’interior, ja que, ací, tots mirem en el mateix sentit. Quan es va cremar Ebo, Pego o la Gallinera, no recorde cap comentari de ningú de Xàbia/Jávea ni de Benitatxell (Poble nou de)/Benitachell oferint-se a ajudar. Quines coses, eixes! I de les dimensions no he dit res.



Salvador Sendra