dilluns, 7 de novembre de 2016

TRUMP NAVEGA CONTRA ELS ELEMENTS: ÀNIM, VALENT!

Si ja és difícil escriure sobre política, imagineu-vos si s’ha de fer sobre les eleccions d’altre lloc, sense haver estat mai als EEUU i, a més, sense tindre televisor ni haver vist cap conferència ni míting de cap dels candidats. Però, per això estem: per arriscar-nos! I no és la primera volta, ni serà l’última, que m’hauré d’embarcar en estes condicions tan adverses.

Donald Trump s’enfronta a tota la maquinària de l’estat per la seua tossuderia i per creure’s que un qualsevol, sense padrins, pot intentar accedir a la presidència dels Estats Units. A més, a tot açò s’ha d’afegir que —pels detalls que es poden observar des de la distància— este home és més bé justetet, quant a nivell intel·lectual. El fill de Bush ja ho era, però, a més, aquell no tenia ni ofici ni benefici; no obstant això, tenia un pare que el tutelava. Trump no té ni això.

L’FBI s’ha posicionat, a penúltima hora, contra la senyora Clinton, però ho ha fet per mantenir mobilitzat el votant demòcrata i fer que el seu simpatitzant es trobe motivat, a última hora, per acudir a les urnes. Tant d’avantatge feia perillar el resultat de les eleccions per la desmobilització demòcrata i pel vot ocult que se li pressuposa al republicà. I ja hi ha hagut prou sorpreses a Anglaterra i a Colòmbia.

Jo, personalment, voldria que guanyara Trump. I ho voldria perquè estic segur que la senyora Clinton no ens durà dies de glòria com els que ens va oferir el seu marit amb la taca de l’abric de Monica Lewinsky —tant de fred feia al despatx Oval o això de l’abric formava part d’una depravada pràctica sexual? Realment, va ser una època preciosa amb tot això de la fel·lació i la becària. Pense que el senyor Donald està capacitat per oferir-nos episodis de la talla dels de Bill o, fins i tot, superar-los. No obstant això, i a mesura que veig com es desenvolupa el final la campanya, dubte que ho aconseguisca, amb la consegüent pena que em provoca.

Els diners i els mitjans de comunicació treballen de la mà, i això ho sabem bé els que hem vist la investidura de Rajoy. A EEUU, supose que este mecanisme encara funciona amb més precisió. El vot per correu coincidix amb la investigació de l’FMI, amb la consegüent por que ha provocat entre els votants que perillen per immigrants o per comunistes, per exemple. D’altra banda, m’he hagut d’arriscar per escriure este article perquè el punt de vista que propose no eixirà mai a la premsa: recordeu que es pot pecar també d’omissió, i ja posats...


Salvador Sendra