INFLUENCER

Realment, es tracta d’un substantiu indefinit –sembla que és un anglicisme— perquè no se sap exactament a què es dedica el seu portador o la seua portadora i, a més, està relacionat amb les noves tecnologies i amb les xarxes, a banda que es mesura per la quantitat de gent sobre la qual pot tindre alguna ascendència, d’una manera semblant a aquella que tenien les persones que comunicaven en la ràdio, en la televisió i els periòdics, però amb la diferència que els nous influencers no comuniquen res i només exhibixen allò que duen damunt, els indrets on viuen, terrenys que trepitgen, etc., i tot això amb poques paraules i molta imatge, cosa que diferencia les noves tendències de les arcaiques, perquè, fa huit anys, quan vivia en un altre lloc on hi havia una televisió, un dia em vaig enganyar connectant-la i em va aparèixer una imatge d’un home anglés que transitava per la costa mediterrània de França i d’Itàlia, incloses les seues illes, menjant-s’ho tot amb molta gana, i em va deixar bocabadat l’argument del seu programa que tractava de menjar en restaurants i en mercats els plats típics de cada indret, però jo ja vaig arribar tard i no vaig poder gaudir de vore com s’empassava alguna boullabaisse quan esperava per prendre en ferri que el duria cap a Còrsega –illa que conec però que no vaig vore com se la menjava—per arribar a les costes italianes de Sardenya i Sicília, d’on va haver d’eixir per pates d’un mercat perquè hi va filmar sense demanar permís al capo, li van furtar el cotxe amb tot el material de filmació a l’interior i el va recuperar fent unes gestions mitjançant una amiga, esposa d’un cònsol per, després, anar al port on va prendre un altre vaixell per passar a Calàbria i on es va dedicar a menjar-s’ho tot i que ara, huit anys després d’eixe últim contacte amb la televisió, encara recorde, pense i repense cada detall i he de reconéixer que eixe home sí que és un vertader influencer que va canviar la meua vida per a sempre amb només vint minuts de programa de televisió i que, com em va impactar tant, vaig pensar que si mirava més voltes la televisió podria estar influït per altres persones i perdre la meua identitat, ara lligada per sempre a la cuina calabresa de polps, herbes del camp, alls, llima i eriçons.

Salvador Sendra