Oportuvirus

Una vella fàbula medieval conta la desesperació de les gents d’una població davant una gran sequera que amenaçava les collites i, per tant, la supervivència de tots. Al poble arribà un foraster despreocupat afirmant que ell podia fer ploure, solucionar el problema de tots. Quan??? Ara mateix si voleu... Uns encantats començaren a cridar de joia, altres s’hi oposaren, que total que provocara la pluja unes quantes horetes més tard, que a penes havia posat la roba a assecar-se, altres que ploguera a bots i barrals, una mirífica inundació i altres que no, ans al contrari, que ploguera poquet i amb coneixement per tal de no malmetres unes plantes resseques per tanta manca continuada d’aigua... L’home al·legà que tenia pressa, que havia acordat de fer ploure a un altre poble, que es posaren d’acord entre ells i ja li ho dirien, que ell tornaria l’endemà. Encara estan esperant-lo...

Amb això del Coronavirus i les societats modernes sembla que ocorre una cosa semblant. Es parteix d’un mateix punt, una bactèria assassina i es vol arribar a una mateixa destinació, el guariment de les morts provocades per aquesta. Els mitjans, el com i el quan, no poden ser més diferents. D’entrada, aquesta crisi és una crisi de magnificació de continguts pels mass media. Si tinguérem altres desgràcies a nivell global o puntual un poc per tot arreu, ni se’n parlaria. Vegem-ho amb xifres, fins ara es registren poc de dues-centes mil víctimes per a una població mundial de prop de vuit mil milions de persones. Com que en dimensió macro tot és més complicat, dirigim l’esguard a parcel·les més reduïdes, per exemple l’estat espanyol, un dels més severament afectats a nivell mundial. Uns vint-i-cinc mil morts per a uns quaranta set milions de població. Si la premsa, si ningú, absolutament ningú hagués sabut de l’existència de dit virus, algú li hauria semblat que de manera anòmala han mort vint-i-tantes mil persones enguany que en anteriors??? No, haguera passat desapercebut. Estem així, front a una crisi més que mediàtica, mediatitzada.

Dit això, calia fer alguna cosa. Com que les morts començaven a cumular-se a residències d’ancians, més prompte o més tard saltarien les alarmes de com explicar deu morts a un lloc on normalment només hi havien un parell? Com que això passava a més llocs no era, segur, el problema d’una residència específica. Llavors entren en joc els doctors i expliquen allò que està passant i allò que cal fer. Com que el virus es contagia per contacte directe entre persones cal allunyar unes d’altres. I aquí si sembla encertat car per exemple amb llocs com a centres educatius, val a dir classes com càpsules tancades, en cas de registrar-se un malalt s’hauria infectat probablement tota la classe inicialment i després molts d’altres classes i les xifres de morts si haurien estat molt elevades. Imaginem les reaccions furibundes davant la tutora de classe, la directora de l’escola o personal de l’inspectorat educatiu dels pares de l’alumne mort i com la resta de pares s’hi afegirien en una cacera acarnissada contra qui, per estar a classe, és tan víctima com tots. Ja hem vist com a doctors que passaven per ser veïns modèlics a la seua comunitat els han agredit verbalment o vandalitzat el cotxe per tal de que abandonaren el seu domicili mentre durara l’epidèmia... I això mateix val per a qualsevol tipus de treball on molta gent comparteix un mateix espai físic. Com sol passar, paguen justos per pecadors, calia de veres confinar  totalment a gent de pobles on no s’han produït casos?

Canvi de registre, com que dit bloqueig, a més, afecta severament l’economia, ja hi ha qui parla d’estats SANItotalitaris, de ciutadans retinguts malgrat la seua voluntat per malèfiques conspiracions mèdiques... Una part de raó hi pot haver, sobre els metges manen els polítics que són qui els financen els hospitals i els paguen els salaris. Han aprofitat els metges per empoderir-se davant els polítics sabent que ara aquestos tenien que fer allò que deien ells? Quin polític no anava a escoltar als metges i deixar que se li pogueren atribuir centenars de morts per negligència, centenars de mort equivalents a la pròpia mort política del candidat en qüestió? Deixem de banda el món de la “conspiranòia”....

Probablement tot ha estat més simple. L’ésser humà és gregari i imitatiu, ¿dónde va Vicente? Donde va la gente... Uns fan allò que fan altres. Si Itàlia no fa res inicialment ningú fa res, quan a Itàlia se li desborda la situació i bloqueja i confina, copien Espanya i França...

Les societats modernes són complexes i ben mirat, des del seu punt de vista tots semblen tindre raó. Potser haguera calgut actuar simplement més pausadament des del principi. Dóna la sensació que el confinament total més que estrictament necessari era una bandada causada per la mala consciència de no haver fet res inicialment, llei pendular. Diferents autoritats intentant demostrar que són necessàries, que només elles tenen la clau de la futura victòria...

Recentment un viròleg parlava de que d’ací a poc temps el mateix virus evolucionarà a formes menys agressives car no pot occir a qui el cobeja i alimenta sense perir ell també... L’únic que sembla haver guanyat de tot açò és l’ecologia. Per a la Terra els humans sóm el virus, i pot ser, menys intel·ligents que ell, no pararem fins a destruir el nostre habitatge i amb ell nosaltres.

Lluís Alemany Giner 

Bucarest a 4 de maig del 2020.