Per a una
persona que viu en llocs primaris, que treballa en activitats primàries i que
gaudix d’aficions primàries, anar a l’òpera és una mena d’humanització. Tanta
reversió cap a les coses més bàsiques i primàries ens deixen a un no-res dels
primats... Enguany, però, no m’he prodigat massa pel Palau i he aprofitat les
estades a l’estranger per gaudir-ne. A l’última representació, hi he anat.
Tres persones,
tres! Tres persones he vist amb pantaló curt i, eixint-ne, una altra. Les
xiques tampoc es queden curtes, tampoc! No havia observat mai vestits tan
horrorosos i d’una qualitat tan dolenta: no sabia si eren turistes que venien
de la platja i havien entrat per fer dos fotos o què volien, perquè no m’havia
imaginat mai que amb sandàlies del mercat i amb un vestit horrible de set euros
algú tinguera barra per deixar-se vore en societat. Supose que, en acabar,
anirien a un restaurant adient a beure cervesa o calimotxo!
L’òpera era de Berg, però no en faré cap comentari perquè feia al voltant de quinze anys que no escoltava en directe música dodecafònica. Per eixe temps, el Palau de la Música va oferir uns quants concerts de Schönberg i de Berg, però ja ha passat molt de temps i la meua orella ha perdut l’hàbit. Un bon amic m’acompanyava perquè no anara sol, tot i que després em deia que no li agradava molt eixa música... Tinc moltes coses que agrair-li. Hui, només puc dir que la força m’ha impactat: és tot.
Però ara, anar
a l’òpera per humanitzar-se ja no deu ser tan humanitzador perquè l’atmosfera
que s’hi crea no hi deixa espai. Pensava, tornant, que tot això es devia a la
venda d’entrades barates, però no n’estic segur perquè ni ho he analitzat ni
vull fer-ho. Jo l’única cosa que intente és salvar la pell! Però, no costaria
gens apujar l’entrada més barata fins a cent cinquanta euros i esperar que la
proposta resulte, pel bé de la humanitat, més que fora per comprar-li un parell
de camises i uns llacets al director de l’orquestra, que m’ha aparegut amb
samarreta negra i jaqueta creuada! Mare de Déu santa.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada