Fa un bon grapat d’anys, quan es viatjava per l’Amèrica del sud, recorde que s’havia d’anar molt en compte amb la radiació solar. Les persones –les notícies— parlaven contínuament sobre el forat de la capa d’ozó i deien que es concentrava en indrets de l’hemisferi sud i que creixia i s’estenia sense control. Realment, puc dir que sí que era real i que calia usar protecció solar fins i tot en els dies amb el cel ennuvolat, sobretot si s’estava per les muntanyes.
Hi va haver una important campanya per gestionar els gasos que la provocaven –qüestionant fins i tot els pets de les vaques— i es van prohibir aquells dels aerosols, que sembla ser que eren els més fotuts. Ara no se’n parla, cosa que aporta una mica d’optimisme respecte de les actuacions conjuntes dels estats per acordar els canvis necessaris per garantir la supervivència humana.
Però, des del segle XX hem passat al XXI, i el problema dels rajos ultraviolats s’ha transformat en un altre d’efecte hivernacle, i esta volta està provocat pels combustibles fòssils, o siga, que és una mica més greu que el dels aerosols, ja que apunta al moll de l’os de l’economia mundial. Disculpeu, però estic segur que si algun dia se soluciona això de la gasolina, del gas i del carbó, serà perquè el preu haurà arribat a un nivell en què ja no siga rendible la seua explotació. Mentrestant, el discurs n’és un i la realitat n’és una altra, com podem comprovar i no cal que afegisca cap exemple.
Hui, he llegit un titular en un periòdic que no recorde en què s’apuntava l’ús de gasos repel·lents d’alguns rajos solars com a una possible solució de l’escalfament climàtic, i açò ja comença a sonar-me bé. Imagineu que omplin milers i milers d’aerosols amb un gas que puga fer de para-sol i, així, la temperatura mundial baixe uns poquets graus: se solucionaria el problema sense haver de deixar de contaminar! També es podria fer amb els estómacs de les vaques, per a fer-les petejar en positiu, o siga, el preuat gas para-sol. A més, els problemes derivats de les accions protectores es podrien arreglar amb altres pedaços, i així, successivament.
Guanyar temps és molt important fins que el mercat, la producció i necessitat s’adeqüen a allò que serà el futur, i amb això dels gasos ho podríem aconseguir sense deixar de contaminar fins que les necessitats parlen per elles mateixes. Finalment, he de dir que el titular de la notícia tractava sobre l’ús de partícules, però jo hi he anat un pas per davant per promoure la investigació i tot això: ara ja podeu contaminar tranquils que la solució la pose jo! (els pulmons i el fetge, no).
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada