La selecció natural dels millors gestors

 

No sé si hi ha algú que dubta d’això de la selecció natural en què els millors sobreviuen o –com que ara hi sobreviu tothom— ocupen els llocs de major responsabilitat i són capaços de gestionar la vida d’altres no tan capacitats. Si eixa persona incrèdula encara existix, crec que s’hauria de presentar en públic i optar a algun premi extraordinari perquè la realitat és aclaparadora i ara, com mai, estem en les millors mans. Si escric açò és perquè hi ha un nou president als Estats Units que va guanyar les eleccions democràticament i ara gestiona la vida –i la mort— de milers de milions de persones, i ha començat la seua desitjada reconversió mundial amb una idea diària que sol superar la del dia anterior, com en la progressió de la selecció natural.

Una de les primeres propostes brillants ha estat el pla per al final de la massacre i la reconstrucció de Gaza, tot i que s’ha deixat algun fil penjant: és això de traure els nadius, construir un gran complex residencial i d’oci i gestionar-ho tot des dels Estats Units de Nord-amèrica. Diu que encara no ha perfilat bé l’actuació, però jo li aportaré una idea: han de ser els nadius els qui construïsquen els complexos turístics, si pot ser debades, millor, en pagament per tant de dolor causat. D’altra banda, s’ha de tindre en compte que no es pot expulsar tota la població perquè es necessitarà gent sense drets per a realitzar les tasques més desagradables i dures. Pot preguntar, sinó, com s’organitza un mundial de futbol, per exemple, quan passe pels regnes del Golf –amb el doble sentit.

Ara, ell està duent personalment els ramals de l’aturada de la guerra d’Ucraïna, i ja us podeu imaginar com de brillant pot arribar a ser el resultat, perquè de potencial, n’hi ha a cabassos. Puc preveure un pla semblant al de Gaza, on la franja de la frontera de Rússia pot esdevindre un Macau o un Las Vegas, on europeus d’ací i allà i asiàtics podran compartir totes eixes coses que els unixen, sense vencedors ni vençuts, i amb un Valle de los Caídos que assenyale que totes i tots estan a la casa gran del Senyor, sense rasquits ni revenges. Els ucraïnesos, com que ja estan posats a excavar trinxeres, poden anar fent els fonaments del mausoleu on gravaran el nom dels germans russos caiguts per la pàtria, per anar avançant.

Salvador Sendra (16/02/2025)

Tecnofeudalisme

Montesquieu explica els diferents tipus de governs a De l’esprit des lois.  Per a ell, la república, la monarquia i la tirania eren les tres formules possibles i cada una d’elles es basava en uns principis diferents per a exercir el poder: la virtut, l’honor i la por. D’altra banda, i de manera ben visual, hi ha les estructures del poder en què es poden explicar les seues estratificacions socials.

Si escric açò és perquè he escoltat a la ràdio un parell de titulars que no m’acaben de convéncer respecte de les aproximacions de l’empresariat més tecnològic a les estructures del poder polític: tecnocasta i tecnofeudalisme. Sobre el primer, no hi puc aportar massa coses, ja que el concepte casta és molt ample i, a més, això de la tecnologia no és fàcil d’identificar. El segon, ja és altra cosa, ja que fan servir la paraula feudalisme per a compondre el terme.

Una cosa és el poder de la tecnologia i la seua incorporació a les estructures socials i altra, que tot açò es puga associar a l’època feudal, perquè cal recordar que la bastida de l’edat mitjana es trobava fonamentada en la possessió de la terra i en la capacitat de legislar. La forma de la piràmide significa això: una base de poder lligada a la possessió de la terra i un vèrtex on el principal gestor contacta amb el déu o els déus. Enmig, hi ha el clero, l’exercit, els administradors, etc. I tot açò ho lliga l’honor en forma de jurament, o siga, el vassallatge.

Hui, i sense qüestionar el poder que puga tindre eixa elit tecnològica, difícilment es pot donar això de l’època feudal, ja que el poder no es bassa en la possessió de la terra, sinó en l’aspecte contrari: en la possessió de l’aire, de les ones, de les xarxes. I tampoc es pot donar en un món esquarterat que necessita de gestors territorials per a retre comptes a un gestor major, sinó que l’abast de la tecnologia és mundial i, per tant, l’estructura mental de referència, la piràmide, només es podria donar en un indret total o, a molt estirar, en dos, si dividim el món entre est i oest.

Respecte de l’honor, caldria esperar per a saber que s’entén per esta paraula tan interpretable i buida i si valdria per a una relació que anara més enllà de la pragmàtica o la contractual.

 

Salvador Sendra (11/02/2025)

La construcció del relat

 

Un antic professor de Filosofia em va explicar una volta per què les universitats angleses eren tan importants. Després de llançar la pregunta, l’alumnat va respondre que ho eren perquè hi tenien un grup potent d’investigació i perquè publicaven molt. Ell va dir que no; que érem uns pobres beneïts que no enteníem el funcionament del món.

La seua versió es basava en la possessió dels textos més importants de la cultura mundial i de la traducció que en feien a l’anglés. A tot açò, cal dir que cada traducció és una interpretació, ja que el significat dels vocables no sempre encaixa, ni ho fa la manera en què s’observa el passat des del pressent sense tindre clara una visió sincrònica. Però, d’altra banda, hi ha l’opció de la interpretació més interessada.

Traduir des del grec clàssic, o des de l’arameu, cap a l’anglés no és tan fàcil. Els vocables no coincidixen amb allò que hi ha al text original i, per tant, en la traducció hi ha implícita una visió del món que traslladarà allò que el traductor crega oportú. Ara, ahir, concretament, hi va passar un succés assimilable a la idea que he llançat més amunt, però que hem de cercar en la notícia sobre la inversió tecnològica de la futura era Trump: uns 500.000 milions de Dollars! Ara, tot se n’ha anat en orri!

La intel·ligència artificial és la nova eina informàtica per a fer que prevalga una visió del món per damunt de les altres, i la combinació del trumpisme amb els magnats tecnològics n’és una prova. El món s’ha de redissenyar a partir d’una manera d’entendre’l. Ahir la borsa de Nova York s’enfonsava a causa d’una bona notícia: la forta incorporació a la recerca tecnològica de la Xina. Haurien d’haver-se alegrat, ja que per als lliberals la competència és bona, però han entrat en pànic en vore que amb una inversió mínima –irrisòria si es compara amb les xifres que es fan servir als Estats Units— han aconseguit desenvolupar una intel·ligència artificial molt competitiva.

Bombolla tecnològica? Fracàs del trumpisme justament abans de començar a governar? No tardarem a saber-ho, però ara sí que podem anticipar que el relat de la humanitat ja te competència i, per tant, uns podran saber què és això de Tiananmen i els altres una cosa anomenada Guantánamo, si no es prohibix la reciprocitat.

 

Salvador Sendra (27/01/2025)