Montesquieu explica els diferents tipus de governs a De l’esprit des lois. Per a ell, la república, la monarquia i la tirania eren les tres formules possibles i cada una d’elles es basava en uns principis diferents per a exercir el poder: la virtut, l’honor i la por. D’altra banda, i de manera ben visual, hi ha les estructures del poder en què es poden explicar les seues estratificacions socials.
Si escric açò és perquè he escoltat a la ràdio un parell de titulars que no m’acaben de convéncer respecte de les aproximacions de l’empresariat més tecnològic a les estructures del poder polític: tecnocasta i tecnofeudalisme. Sobre el primer, no hi puc aportar massa coses, ja que el concepte casta és molt ample i, a més, això de la tecnologia no és fàcil d’identificar. El segon, ja és altra cosa, ja que fan servir la paraula feudalisme per a compondre el terme.
Una cosa és el poder de la tecnologia i la seua incorporació a les estructures socials i altra, que tot açò es puga associar a l’època feudal, perquè cal recordar que la bastida de l’edat mitjana es trobava fonamentada en la possessió de la terra i en la capacitat de legislar. La forma de la piràmide significa això: una base de poder lligada a la possessió de la terra i un vèrtex on el principal gestor contacta amb el déu o els déus. Enmig, hi ha el clero, l’exercit, els administradors, etc. I tot açò ho lliga l’honor en forma de jurament, o siga, el vassallatge.
Hui, i sense qüestionar el poder que puga tindre eixa elit tecnològica, difícilment es pot donar això de l’època feudal, ja que el poder no es bassa en la possessió de la terra, sinó en l’aspecte contrari: en la possessió de l’aire, de les ones, de les xarxes. I tampoc es pot donar en un món esquarterat que necessita de gestors territorials per a retre comptes a un gestor major, sinó que l’abast de la tecnologia és mundial i, per tant, l’estructura mental de referència, la piràmide, només es podria donar en un indret total o, a molt estirar, en dos, si dividim el món entre est i oest.
Respecte de l’honor, caldria esperar per a saber que s’entén per esta paraula tan interpretable i buida i si valdria per a una relació que anara més enllà de la pragmàtica o la contractual.
Salvador Sendra (11/02/2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada