Acabe de dinar. M’he quedat a la faena a dinar perquè m’he de posar de seguida i no tinc temps per a buscar un restaurant: és molt més ràpid baixar, comprar alguna cosa acabada de fer de la tenda de menjar per a emportar, un parell de fruites d’enfront i pujar, de nou, per a dinar.
Amb mi s’ha quedat un xic que fa poc que s’ha instal·lat per ací, en un despatx de l’edifici. Ell ha arribat amb una companya de treball que, alhora, estudia per a mestra i dinem els tres junts. D’alguna manera que ara no recorde, apareix durant la conversa la paraula marxisme; crec que en alguna referència a l’economia d’un moment concret.
Seguim parlant una miqueta més sobre el tema i la xica ens pregunta que «Què és això del marxisme?». El xic li contesta que així s’anomenen les teories que desenvolupen el pensament de Marx, però ella li contesta que no sap qui és Marx. Jo, en tot el temps de la breu conversa, no podia mastegar perquè no donava crèdit i no podia tancar la boca: quasi m’ofegue!
Al cap d’uns pocs dies, quan ja m’havia recuperat de l’ensurt, parlant amb una altra xica que, de casualitat, també era mestra, però que encara no havia aprovat les oposicions, va eixir el tema dels guionets i li vaig posar l’exemple del 23-F i de l’ex-tinent coronel que vos acaba d’acudir a la ment ara mateix. Resulta que esta xica tampoc en sabia res, ni d’una cosa ni de l’altra! Jo pensava que, fugint del foc, havia caigut a les brases, amb tant d’universitari.
Ara, i després de la recent experiència amb titulats superiors, em pregunte què en sabrà d’això la resta d’eixa joventut més preparada que ho ha estat mai cap joventut, però espere no saber mai la resposta, per si de cas.
Australopithecus Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada