La simbologia és fonamental per a saber coses importants sobre la procedència, sobre l’adscripció del col·lectiu o sobre això que s’anomena sincretisme, que sovint és allò que vela la vertadera procedència de la tribu. Estes coses sovint són difícils de reconstruir, ja que les darreres simbologies, per grandària, per distància i per substitució, cobrixen allò que queda de les anteriors.
La gent associa Creta amb el bou a causa del lligam que hi ha amb tot això de Minos, del Minotaure i de les tradicions lligades a les exhibicions, però això no és del tot correcte. A poc que escarbes, t’apareix la cabra: la banya d’Amalthea és el símbol de la illa i el del seu déu: Zeus. Ella el va nodrir i a ella se li atribuïxen els poders màgics. Altra cosa és el rapte d’Europa, en què Zeus es transforma en un preciós bou blanc que transporta la donzella des de l’Àsia menor fins a l’illa.
La tradició del rapte, com ja crec que he relatat altres voltes, explica el vincle que hi ha entre Àsia i Europa, ja que el bou que nosaltres coneixem procedix de les zones d’Europa central, i esta part del continent és la que solia aportar la força bruta i l’ús dels metalls per a la guerra. D’Àsia arribaven altres coses més subtils i lligades sovint a cultures com les de Mesopotàmia o Egipte.
A Creta no hi havia bous, sinó cabres. El bou arriba amb les primeres onades de gent del continent que comporten una nova gestió del territori i que inicia el període lligat als palaus més fortificats i a unes vaixelles decorades amb motius geomètrics. Este animal, molt més fort i vigorós, entra aviat en allò que encara roman: les exhibicions i els sacrificis. El cavall, tot i ser l’element fonamental de les batalles, ja arriba en un moment on la tribu s’ha esvaït en la ciutat i la seua presencia és marginal en el plànol simbòlic. L’evidència l’apreciem a Troia, amb els aqueus.
El cavall, per a Creta, va significar la desfeta, ja que aquells que hi arribaren amb ell ja són els doris (aqueus, en diuen) darrers de la civilització de l’illa. Cal recordar que amb l’animal arribà el ferro, i esta és l’arma més poderosa que va potenciar l’ús del carro. Amb el bonze ja avançat, cosa que comportà el canvi del focus civilitzatori, de les Ciclades a Creta i el període conegut com a minoic, es va introduir la figura del bou. La cabra estava a l’inici de tot i de l’època micènica, que començà amb la substitució progressiva del coure i que va comportar l’abandó del progrés de les Ciclades en favor de Fastos. A tot això, si pensem que la major productivitat terrissera és la minoica és quan entenem eixa preeminència bovina que ens arriba.
Salvador Sendra (ramader)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada