dissabte, 14 de novembre de 2015

Rock&Roll assassí

Le XXIème siècle sera religieux ou ne sera pas...

Aquesta frase que tot i que molts diuen que no pronuncià mai, se li atribueix a l’escriptor francès André Malraux. Fou emesa al primer terç del passat segle XX i venia a portar la contrària a tots aquells, majoritaris en l’Europa Occidental, que preconitzaven un segle XXI laic. Així estaven les coses i així hem crescut la major part de gent que hui en dia és jove o té una mitjana edat, la religió com a quelcom de vells, de gent de generacions anteriors.

El problema és que això és fals i si de cas hauria que parlar d’un retrocès de la religió catòlica en una Europa majorment laïcitzada. Fora d’Europa, als Estats Units d’Amèrica, a Llatino-amèrica o a l’Àfrica Negra, la religió segeuix sent un factor important en el dia a dia de gran part dels ciutadans. Fins i tot a Europa, si bé la religió ja no és un factor important al dia a dia, qui podria negar que continua tenint gran poder? A certs països com Irlanda o Polònia, existeixen partits polítics amb importants lligams amb la religió, com també és el cas a Itàlia, on aquesta d’amagat, segueix operant amb força. A l’estat espanyol, sempre polaritzat, la religió o l’adscripció a allò que la institució religiose dicte, segueix sent important per a la gent que vota partits de dretes, mentre que sol ser rebutjada per aquells amb tendències esquerroses, com si molts anys després, la falla social que –junt amb el colp d’estat franquista com a factor principal- dugué a la mal anomenada Guerra Civil, no s’hagués superat mai.

Fins ara no hem parlat però de l’Islam, que és de totes les religions mundials, aquella que es mostra més combativa a hores d’ara, i és que l’Islam en el seu conjunt té por, pànic, de fet, a una laïcització com la ocorreguda a Europa que deixe la religió relegada a un rol secundari... Recentment i a França –les nostres condolences per a ella-, s’han registrat dos atemptats d’arrel islàmica, el primer que desgraciadament molts semblen haver oblidat ja, el del setmanari satíric Charlie Hebdo, que solia publicar vinyetes irreverents al voltant de tot, no oblidem-ho, no només de la religió... El segon atemptat i més brutal, al consabut crit d’ “Allah Akbar” (Déu és allò més gran) dels islamistes ha tingut lloc hui mateix a París amb un balanç provisional per ara de més de 120 morts...

Canviem de país. A Romania, la setmana passada hi hagué un incendi a una discoteca on s’estava celebrant un concert de rock, amb un balanç també provisional de morts que supera el mig centenar. Al poc temps, aparegueren diverses iniciatives conservadores que advocaven per la supressió del rock com una música nefasta per a una terra amb arrels cristianes com ara Romania (veure enllaç adjunt). La major part dels morts a l’atemptat de hui a París també es trobaven a una sala de festes escoltant un concert de rock... En tots dos casos hi ha hagut qui ho ha justificat, musulmans i cristians, com merescut per estar fent allò que no devien, val a dir, escoltar música rock...

Jo em pregunte si no mata més gent les religions que el rock...



Lluís Alemany Giner

Bucarest a 14 de novembre del 2015.