dilluns, 25 d’abril de 2016

La irrellevància valenciana.

El País Valencià no ha pintat fava des del segle XV. Amb la unió de les  Corones de Castella i d’Aragó i el descobriment d’Amèrica amb el canvi d’eix, del Mediterrani a l’Atlàntic, la influència de València és va esfumar. Mai més ha tingut cap rellevància ni dins ni fora de l’Estat. Durant els segles XVI i XVII, els valencians renuncien a ser-ho, després de la Guerra de Succeció, s’arraconen a “el Levante”. Passa a ser una regió dins de l’Estat, des d’aleshores ha sigut totalment irrellevant.
Des del País Valencià no han sorgit mai propostes respecte de la forma d’Estat, l’organització territorial, etc. Però és més, dins del País Valencià no hi ha hagut cap proposta ni debat seriós, i amb transcendència social sobre aquestes qüestions, o quin ha de ser el paper que ha jugar el País Valencià dins l’Estat, i ja no diguem a Europa. Els valencians, com a tals, s’han abstingut de jugar qualsevol paper en qualsevol de constitucions espanyoles, començant per la de 1812. Això contrasta amb la voluntat dels catalans d’estar sempre presents, de fet en gaire bé totes ha hagut algun català.
Això va ser palès en la redacció de la Constitució del ’78, on dels set ponents –els anomenats “pares de la constitució”- hi havia 2 catalans, un per minoria catalana, Miquel Roca, i l’altre PSUC, Jordi Solé Tura, i cap valencià. És a dir, en l’actual sistema constitucional els valencians es van abstenir, van acceptar el que la resta de l’Estat va decidir. Una altra vegada el paper dels valencians va ser nul.
Caldria un estudi profund del perquè els valencians s’abstenen totalment en qualsevol procés, accepten el que ve des de Madrid sense dir res. Perquè els valencians no tenen un model territorial per a l'Estat. Una resposta ràpida perquè els valencians es van abstenir de tractar d’influir a la Constitució del ’78, és per la polèmica entorn a la identitat pròpia. Els valencians no sols no volen construir una identitat pròpia, sinó que a més a més la volen desconstruir. Diluir tot allò que puga ser un tret identitari com a una cosa merament folklòrica. Una negació com a poble porta una no-intervenció política.
L’únic intent seriós de construcció teòrica d’una identitat nacional -si va ser encertada o errada ho deixe a criteri del lector-, va ser el de Joan Fuster, i el fracàs ha sigut total. La guerra encetada contra aquest intent, ha portat als valencians a una total inacció política com a poble. Acceptar el que ve de Madrid és la millor manera de rebutjar l’intent fusterià o almenys no haver-se de mullar. No reconeixent-se com a Poble, els valencians no tenen la necessitat d’autoafirmar-se, ni la necessitat d’intervenir en la construcció de l’Estat, ni en els òrgans polítics pel qual s’han de regir. El “café para todos” que es faça a la cafetera de Madrid, és un bon remei. I si algú té un poc més de sucre, també el volen, però que siguen els altres qui demanen més sucre perquè els valencians no saben ni perquè el volen ni quant en volen.
Ara sembla que, amb l’aparició de Compromís i que des de diversos estaments socials comença a demanar-se un finançament més just, els valencians volen jugar un paper més destacat a la política estatal. El tema del finançament comença a fer-se sentir, però és un tema que, a parer meu no té massa recorregut. En primer lloc, perquè donada la situació actual, l’Estat no va a atendre les reivindicacions, molt menys les del “deute històric” i “condonació del deute”. En segon lloc, perquè els valencians no tenen cap eina de força per afrontar un “No” de l’Estat. La solució serà un pacte de finançament autonòmic en tot l’Estat, o donaran un caramel als valencians, PP i P$x€ callaran i s’ha acabat el debat.
Pel que fa a Compromís i el seu paper a la política espanyola, no crec que siga important. Per una banda, a Mónica Oltra –a Compromís es fa el que diu Mónica- li manca un projecte de País, ni el té ni el vol -també li manca al Bloc, però el Bloc compta poc dins de Compromís, com va quedar demostrat amb el pacte amb Podemos-. L’única reivindicació que fan és el finançament, i com he dit no té recorregut. Per altra banda, l’ascens de Compromís és conjuntural, no té una base ideològica, i si la té la base no és el “País”, per tant, el dia que Compromís vaja avall en vots o es trenque, per mals intestinals, no quedarà res.
Sembla que els valencians seguiran sent irrellevants, perquè fallen els fonaments. La irrellevància valenciana és un problema radical, d’arrels, o millor dit, de manca d’arrels.


Òskar "Rabosa".