EL FINAL DE LES PENSIONS

No és un bon títol per a un article i tampoc s’ha de començar mai a redactar fent servir una negació. Però, no passa res: per a contemplar la correcció ja hi ha massa llocs on llegir. La negació i l’oposició s’ha de fer amb el sentit crític adient a la qualitat de l’escrit, i no amb la rotunditat del «no és no», per exemple. Les coses tan simples tendixen a degenerar a causa de la multitud d’interpretacions que admeten, entre les que es troba el simple «no perquè sí».

El miracle econòmic, d’altra banda, ha de sotmetre’s a la crítica hermenèutica, com ja ha passat en el cas del «no». La paraula «miracle» no és la més apropiada per a definir estes coses que signifiquen l’aplicació de la racionalitat. Per tant, el simple ús d’este mot ja és del tot inacceptable. No obstant això, els il·luminats i miraculosos economistes reben el nom de «gurús» i la gent que els empenta a l’èxit professional, i que admet este apel·latiu, sembla ser racional, o això aparenta: de fet, són els que ens governen.

Ara, per centrar el tema amb el títol, només resta per dir que l’economia pot ser qualsevol cosa menys una ciència. Afirmació que faig perquè, d’altra banda, hauríem de tractar els gurús com a científics i els miracles com a resultats d’un procés racional que es pot comprovar i que, en el seu camí, ha suportat les dures avaluacions proposades per Pooper. I, clar, el pas següent és, simplement, reconéixer que els nostres diners els gestionen uns il·luminats que esperen aconseguir un miracle invocat per un gurú: una gran veritat!

Ara ens diuen que no hi haurà diners per a les pensions perquè bla, bla, bla... Perfecte! Jo pense que eixa notícia s’ha estat anticipada des de fa molts anys per persones que no han sigut unes il·luminades, sinó que, precisament, les antagòniques d’esta gent que creia en els gestors del sistema perquè posseïa la gràcia de la fe. El miracle de la recuperació, per tant, ha estat present mentre s’han eixugat els estalvis de les pensions i, d’ací a uns anys, el problema es multiplicarà per dos: ens quedarem sense els estalvis i sense el miracle. L’única possibilitat que tindrem per sobreviure serà eixa que ja anem explotant d’amagats: el dèficit. Però, segur que arriben uns pobres immigrants que ens ho roben tot i causen la nostra roïna, perquè els gestors són gurús que tenen la gràcia de fer miracles i els immigrants són uns pobres desgraciats o, el que és el mateix: culpables.

Salvador Sendra

El Trumb és xenòfob i els europeus germanetes de la caritat.

¡Ay de vosotros, escribas y fariseos, hipócritas, que sois como sepulcros blanqueados, que por fuera aparecen hermosos, mas por dentro están llenos de huesos de muertos y de toda inmundicia! Así también vosotros por fuera parecéis justos ante los hombres, pero por dentro estáis llenos de hipocresía y de iniquidad!

La influència dels mitjans de (des)informació en el criteri de la gent és cada vegada més patent. Els mitjans exposen un fets de forma manipuladora i t'ofereixen la possibilitat de la teua interpretació, que és la d'ells. A una conversa en un fòrum de la Xarxa, ix el tema de Donald Trump. Com a vegades, sense tro ni so, m’ix una vena provocadora, vaig dir que a mi Donald Trump en cau bé. Òbviament, la gent benpensant i políticament correcta, se’m va tirar a la jugular. Ells, especialment P$x€ros i Pperos, estaven tot cofois perquè ja podien dir-me de tot: que si a mi em queia bé un xenòfob, un “constructor de murs”, un nazi, un... Bé tot això que es diu de Trump. Aleshores vaig començar el raonament que a continuació vos exposaré.

Resulta que Donald Trump és un nazi i un xenòfob perquè vol construir un mur i que els “chicanos” no puguen passar més enllà de Rio Grande. Carrega contra els immigrants, els acusa de tots els mals, no vol refugiats musulmans, etc. Això a la Vella (i cansada física, moral i intel·lectualment) Europa ens espanta. Oh, nosaltres ja hem patit el feixisme, el nazisme, la xenofòbia! Nosaltres ja saben on porta això! Els camps de concentració, els forns dels camps d’extermini... Donald Trump és un nazi i un personatge tòxic. És intolerable que un personatge així puga ser president dels EEUU. I tot el bla, bla, bla... amb què ens bombardegen La Sexta, Tele5, A3, Cuatro, El País, ABC, La Razón, Público... i resta de mitjans, es diguen de dreta o d’esquerra.

Mentre tant, a la Vella (i compassiva) Europa, amb l'autoritat moral que ens ha donat haver sofert el feixisme i el nazisme, haver-los derrotat, haver-nos vacunat ja per sempre més de tots eixos mals. Nosaltres ens compadim dels pobres, de xiquets soldats, dels palestins, de tots els desfavorits del món. Nosaltres reclamem els Drets Humans per a tots els Éssers humans. Nosaltres no suportem les injustícies. Nosaltres no podem tolerar el que Trump vol fer. Per aixó nosaltres no faríem mai el que Trump vol fer.

Sí, tot això és el que proclamem, investits d’una (falsa) autoritat moral. Però certament, no es pot ser més hipòcrita. Perquè justament fem tot el que diu que vol fer Trump i moltes vegades d'una forma molt pitjor. Sí, perquè ací a Europa, els moralment impol·luts, som capaços de deixar entrar gran quantitat d’immigrants, no regularitzar la seua situació perquè siguen mà d’obra barata si no gairebé esclava. Després de tant en tant, la policia fa una batuda i n’agafen uns quants, els maltractem, els torturem una estona, els tanquem a un CIE –una mena de camp de reclusió- privant-los de llibertat sense cap sentència judicial, els deportem, etc.

Quan ja no ens fan falta, perquè l’economia s’ha deprimit, alcem tanques amb concertines perquè es dessagnen, els disparem amb boles de goma quan estan al mig de la mar, o paguem a la policia marroquina, tunicina o, quan hi era Gaddafi, líbia, perquè ells facen la tasca bruta d’apallissar-los. Més encara, els aboquem a les màfies, màfies que escandalitzen la nostra (hipòcrita) moral. Al passat 2015 s’han comptat sobre 6.500 morts en el Mediterrani d’immigrants cap a Europa, i les xifres podrien ser majors. Davant totes aquestes catàstrofes els polítics actuen amb passivitat i indiferència.

El tema dels refugiats ha posat també a prova la fèrria moral europea. Aylan va commocionar consciències durant una estoneta. S’havia de buscar una solució davant del drama dels refugiats siris que fugien del tirà Bashar Al-Assad, segons la versió oficial. Però l’impacte Aylan va passar, i prompte van poder veure guardacostes grecs tractant de punxar una barca unflable amb refugiats siris, a la policia hongaresa repartint llenya a tort i dret, etc.

I amb tot açò resulta que ens escandalitza el que diu Trump però no el que fan els nostres governants. Trump és un nazi i els europeus “germanetes de la caritat”. No és per res, però trobe que hauríem de posar les coses al seu lloc, i començar per veure la biga que tenim a l’ull abans de mirar la palla a l’ull de l’altre. 

Ni cal dir que els companys en el debat van acabar callant, no sé si per vergonya o perquè no sabien com defensar el polítics europeus.

Òskar "Rabosa".