dilluns, 24 d’octubre de 2016

EL FINAL DE LES PENSIONS

No és un bon títol per a un article i tampoc s’ha de començar mai a redactar fent servir una negació. Però, no passa res: per a contemplar la correcció ja hi ha massa llocs on llegir. La negació i l’oposició s’ha de fer amb el sentit crític adient a la qualitat de l’escrit, i no amb la rotunditat del «no és no», per exemple. Les coses tan simples tendixen a degenerar a causa de la multitud d’interpretacions que admeten, entre les que es troba el simple «no perquè sí».
El miracle econòmic, d’altra banda, ha de sotmetre’s a la crítica hermenèutica, com ja ha passat en el cas del «no». La paraula «miracle» no és la més apropiada per a definir estes coses que signifiquen l’aplicació de la racionalitat. Per tant, el simple ús d’este mot ja és del tot inacceptable. No obstant això, els il·luminats i miraculosos economistes reben el nom de «gurús» i la gent que els empenta a l’èxit professional, i que admet este apel·latiu, sembla ser racional, o això aparenta: de fet, són els que ens governen.
Ara, per centrar el tema amb el títol, només resta per dir que l’economia pot ser qualsevol cosa menys una ciència. Afirmació que faig perquè, d’altra banda, hauríem de tractar els gurús com a científics i els miracles com a resultats d’un procés racional que es pot comprovar i que, en el seu camí, ha suportat les dures avaluacions proposades per Pooper. I, clar, el pas següent és, simplement, reconéixer que els nostres diners els gestionen uns il·luminats que esperen aconseguir un miracle invocat per un gurú: una gran veritat!
Ara ens diuen que no hi haurà diners per a les pensions perquè bla, bla, bla... Perfecte! Jo pense que eixa notícia s’ha estat anticipada des de fa molts anys per persones que no han sigut unes il·luminades, sinó que, precisament, les antagòniques d’esta gent que creia en els gestors del sistema perquè posseïa la gràcia de la fe. El miracle de la recuperació, per tant, ha estat present mentre s’han eixugat els estalvis de les pensions i, d’ací a uns anys, el problema es multiplicarà per dos: ens quedarem sense els estalvis i sense el miracle. L’única possibilitat que tindrem per sobreviure serà eixa que ja anem explotant d’amagats: el dèficit. Però, segur que arriben uns pobres immigrants que ens ho roben tot i causen la nostra roïna, perquè els gestors són gurús que tenen la gràcia de fer miracles i els immigrants són uns pobres desgraciats o, el que és el mateix: culpables.


Salvador Sendra