En el post anterior parlàvem de la construcció de
l’hegemonia, d'un nou sentit comú, que diu Monedoro que està fent Podemos. A la
fi del post, jo arribava a la conclusió que Podemos no ha començat a canviar el
sentit comú, sinó que aquest sentit comú ja estava al 15-M, ells l’han
arreplegat i l’han portat a la política, on no havia acabat d’entrar. Però eixe
sentit comú, no respon a un bloc intel·lectual-moral, més aviat té les
característiques de desarticulació, incoherència, inconseqüència que Gramsci
atribueix al sentit comú mancat de “bon sentit”. Però a més a més, aquest “nou
sentit comú” nascut del 15-M, de moment, només afecta l’àmbit polític
institucional –funcionament de partits polítics, privilegis de la casta,
relació poder polític amb econòmic, desmantellament de l’Estat de Benestar,
etc.- i està mancat d’elements econòmics, morals, socials, etc. Per exemple, el
“nou sentit comú” no supera el consumisme, no supera l'individualisme, no
supera la relació capital-treball, no supera l’avarícia per l’acumulació de
riquesa.
Un dels elements fonamentals de l’actual sentit
comú, que permet l’hegemonia de les elits econòmica-financeres, és
l'individualisme, sobretot pel que fa a l’àmbit econòmic. L’individualisme
d’arrel “spencerià”, la competència tots contra tots –tots són
l’enemic- on sobre viu el més apte, basat en les presumptes teories de
l’evolució darwinianes, d’ahí que se l’anomene “darwinisme social, és una cosa
que està molt arrelat al sentit comú. Però eixa concepció no és una “llei
natural”, com se’ns tracta de vendre, és un concepte, una forma de veure la
vida i la moral, que pertany a les elits i permet la seua hegemonia. Un
“nou sentit comú” requereix necessàriament deixar de costat aquest concepte.
Per això cal acudir a conceptes que respecten la dignitat humana, tant com a
individu a l’hora que com “ser social”. I, en el modest parer, el camí passa
pel cooperativisme, pel treball en comú lliure i espontani. El cooperativisme
permet passar de l'individu passiu al treball, a la societat, a la política, a
l’individu actiu i compromés en el qual passa al seu treball, a la seua
societat, a les seues institucions polítiques. De ser un individu que creu,
obeïx, el que li diuen, a ser un individu que es preocupa i s’ocupa dels
assumptes i que com no ho pot fer sol, té necessàriament que buscar que l’aiden
i aidar als altres per assolir no sols els seus interessos sinó els interessos
comuns amb els altres que lliurement volen compartir el projecte.
El sistema capitalista conté contradiccions tan
grans, que per una banda es passa la vida educant, més bé cal dir ensinistrant, a les
persones des de xiquets en l’individualisme, i quan arriben a l’edat adulta els
toca reeducar-los, reprogramar-los, perquè cooperen. Què són sinó el “coaching
d’equips”, un nom ampul·lós, per dir als treballadors, normalment de grans
empreses, que no han de competir entre ells que han d'ajudar-se, que tenen de
col·laborar i confiar amb la resta de membres de l'empresa. Han de
reprogramar-se, desfer-se d’allò que per (mala)educació se’ls ha inculcat des
de menuts, que és l’individualisme, la competència salvatge de tots contra tots
i la supervivència del més apte com un estat natural del ser humà. Totes idees que afavoreixen, justament, a les
elits. És per això, que com individu és impossible assolir undesenvolupament ple com a ser humà en aquestes societats capitalistes.
Malgrat el que he exposat fins ara, cap partit
polític d’esquerres té la preocupació per fer aquest canvi de sentit comú, de
mentalitat. És cert que gairebé tots els partits polítics porten al seu
programa la promoció de formes cooperativistes o d'empresa social en l’economia,
però no forma part del seu discurs diari. Més aviat sembla una d’eixes coses
que s’inclouen al programa sense ser una prioritat i perquè queden bé.
Deixe per un altre post comentar la relació
cooperativisme-treball enfront de la relació capital-treball així com des de diferents i molt diverses fonts es veu el cooperativisme una alternativa viable i, fins i tot, l'única alternativa en un futur proper.
Oskar "Rabosa".
