divendres, 11 de juliol de 2014

Podemos: un nou sentit comú?



En una entrevista concedida a El Confidencial, Juan Carlos Mondero diu el següent:
La izquierda ha entendido que la solución desde finales del siglo XX y por supuesto en el siglo XXI es electoral y por eso reclamamos más a Gramsci que a cualquier otro pensador. Gramsci nos enseña de que lo que se trata es de construir la hegemonía, esto es, de construir un nuevo sentido común. La importancia de Podemos no está en los cinco eurodiputados, sino en que estamos construyendo un nuevo sentido común en España.
Antoni Gramsci (1891-1937) és un filòsof italià, teòric marxista i militant del Partit comunista italià, que va expressar o reelaborar alguns conceptes, tals com hegemonia o sentit comú. Podemos, que és una organització promoguda per politòlegs com el mateix Monedero, Iglesias, Errejón, etc., coneixen molt bé pensament de Gramsci.
No vull fer massa llarg el post, així que tractaré de ser sintètic amb els conceptes de Gramsci. Per a ell, tot el món és un filòsof en quan que com a persona opera pràcticament, i en el seu actuar hi ha darrere tota una concepció del món, una filosofia. En tot acte històric, elaborat per “l’home col·lectiu”, hi ha una unitat “cultural-social” que reuneix per a un fi una multitud de voluntats individuals, amb heterogeneïtat de fins, que tenen una mateixa i comuna concepció del món. Cada estrat social té el seu “sentit comú”, que en el fons és la concepció de la vida i de la moral més estesa. El sentit comú no és una cosa rígida i immòbil, pel contrari es transforma contínuament i s’enriqueix de les aportacions científiques i de les opinions filosòfiques introduïdes als costums. El sentit comú és una concepció desarticulada, incoherent, inconseqüent, d’acord a la posició social i cultural de les multituds que tenen eixa filosofia. És per això, que el “sentit comú” s’oposa al “bon sentit”. Gramsci és conscient que gent senzilla no ha tingut accés a l’estudi, a concepcions elaborades, sistemàtiques, i políticament organitzades i centralitzades. Sols podria haver-hi organització de pensament i solidesa cultural si haguera hagut la mateixa unitat entre teoria i pràctica, açò és, si els intel·lectuals hagueren donat solucions als problemes pràctics de les masses, constituint un bloc social i intel·lectual. Per una altra banda com hi ha sempre diferents filosofies, i cada estrat social té un sentit comú, l'hegemonia s’estableix quan les classes dominades assumeixen la forma de vida i la moral de la classe dominant. En aquest punt, s'ha de construir un altre sentit comú, per això calen dues coses: a) no cansar-se mai de repetir els mateixos arguments; b) treballar incansablement per elevar intel·lectualment els estrats més baixos.
Una vegada explicat, no sé si clarament i fidelment, d’una manera sintètica el pensament de Gamsci, podem, ara sí, veure que pretén els intel·lectuals-promotors de Podemos. En resum, ja sabem què volen els de Podemos, un nou sentit comú, on ells com intel·lectuals s’encarregaran de  “l'organització de pensament i solidesa cultural” per “donar solucions als problemes pràctics de les masses”. Eixe nou sentit comú volen que siga hegemònic, donar l’hegemonia al poble en compte de què la mantinguen les elits econòmiques, tal com passa ara amb el capitalisme amb el seu vessant neoliberal.
Gramsci sabem que era comunista, per tant sabem que l'organització de pensament i la solidesa cultural haguera de vindre d’una determinada filosofia, la marxista, que donaria un nou sentit comú que acabaria sent hegemònic. Però, què vol Podemos? Té una nova filosofia Podemos?
Jo crec que Podemos s’ha trobat amb un sentit comú que ja estava a la societat, provocat per la crisi, els privilegis i abusos de la banca, la imposició de mesures neoliberals per part de la Troika, la pressió exercida pels mercats financers, la partitocràcia, l’absència de democràcia a l’Estat espanyol… Eixe nou sentit comú va cristal·litzar al moviment 15-M, moviment que se suposa espontani però que, almenys jo ho pense, no està tan clar que ho fos.
El llenguatge de Podemos és bastant ambigu, alguns els acusen de fer ús de conceptes buits. I, seguint a Gramsci, es limiten, sobretot Pablo Iglesias, a repetir fins al casament una sèrie d’arguments: No a les polítiques de la Troika, no ha l’austeritat, no rescat de bancs, auditoria del deute, fora els privilegis de la “casta” política, control del Banc Central Europeu pel Parlament Europeu, polítiques monetàries expansives (donar-li a la maquineta de fer diners fins que rebente), nacionalitzar sectors estratègics si no responen a l'interés comú, tornar la política als ciutadans i no tractar-los com menors d’edat, aplicació del Declaració Universal de Drets Humans… Pocs arguments més recorde ara mateix.
Però és això una filosofia elaborada conscient i críticament? És això donar solucions als problemes pràctics de les masses? Constitueix un bloc social i intel·lectual? Conforma això una nova visió de la vida i de la moral? La resposta és no. Simplement han arreplegat el sentit comú que hi havia al carrer, i com a tal és una concepció desarticulada, incoherent, inconseqüent, conformat per tots els que es senten defraudats com a conseqüència de la crisi. Així::

-         No està clar quin model d’Estat vol Podemos, més enllà de república, i ni tan sols sabem quina república.

-         No està clar quin model econòmic volen, encara que es desprén que volen un capitalisme keynesià, però tampoc ho diuen clarament.

-        No està clar quins valors morals aporten amb el pretés nou sentit comú.

-        No està clar quin model de relacions socials volen.
Ni a l’àmbit polític, ni en l’àmbit econòmic, ni a l’àmbit social, ni a l’àmbit institucional hi ha respostes a les preguntes que hem fet abans. Tampoc queda clar com volen elevar intel·lectualment les masses. Supose que per això necessiten l’Assemblea de la tardor, i per això Pablo Iglesias ha fet el seu grup d’intel·lectuals per organitzar-la. Si estan creant un nou sentit comú, l’hauran de desenvolupar, l’hauran d’articular, l’hauran de fer coherent i conseqüent. Al contrari, no serà un nou sentit comú, serà el sentit comú de 15-M. Haurem de vorer si són capaços de fer-ho.

Links relacionats:

Monedero discute con Pablo Iglesias acerca de 'Juego de tronos'

http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2014-07-07/monedero-discute-con-pablo-iglesias-acerca-de-juego-de-tronos_156763/