dijous, 21 de maig de 2015

EL PADRE APELES

No tinc tele. No tinc tele, de normal i, quan en tinc, no tinc costum de mirar-la. Però això no lleva que trobe a faltar programes i personatges com els d’abans, per exemple, el padre Apeles. Eixe home va ser un avançat al seu temps, un visionari i una persona que cal analitzar amb cura ―xe, que graciós que sóc!
La primera cosa que va encertar el padre va ser intuir que, perquè algú t’escolte, cal anar amb falda. El papa, o els rectors, per exemple, capten l’atenció per la seua indumentària, com ho fan els imams, els budistes o els jutges. A qualssevulla d’estes criaturetes, els poses uns pantalons texans i una camisa blanca i no els escolta ni sa mare. Per tant, primer encert per Apeles.
L’altra cosa vertaderament important que va fer d’este home un ser excepcional va ser la parpella que va tindre per fer-se tertuliano. Este punt no és poca cosa perquè el ministro de Educación, per exemple, també va iniciar la seua imparable trajectòria a partir d’esta gratificant faena, on feia de manat del PP i, a causa d’açò, el seu president, Rajoy, li va pagar els serveis amb un bonic ministerio doble. Algú recorda si Wert anava amb pantalons? O, com segurament passava, se’ls abaixava només entrar al plató?
Apeles va tindre massa pressa a abandonar la seua faena. El xic ho feia bé i demostrava tindre pocs escrúpols, era intel·ligent i ―este sí― es notava que havia llegit, almenys la Bíblia, que no és poca cosa. Hui seria l’home de Ciudadanos, per exemple: el polític de moda; segur que sí!
Ja no se’n sap res, d’Apeles. La televisió no és com era abans, quan governava el PSOE i hi havia tanta qualitat a la pública que estos personatges anaven a les privades per poder-les igualar. Jesús Gil ens regalava vetllades memorables mentre era alcalde de Marbella «porque los vecinos así lo querían». Les primeres mamelles espectaculars de silicona i tot això.
És normal que ara no tinga gana de vore la tele. Però, entre mamelles, sotanes, Jesús Gil i companyia voltant el pobre padre, espere que no es malvara i que encara tinga salut i il·lusió per tornar-ho a intentar. Si aquella època era bona, esta ja se n’ix! De tertuliano a ministro; i ara m’han dit que hi ha unes monges catalanes, tertulianas, també, amb ambicions polítiques de primer ordre. Pensant-ho bé, Telecinco o la Sexta, no tardarà d’oferir-los d’anar a eixa illa paradisíaca amb Nacho Vidal. D’una banda, estaran les raons científiques perquè ens puguen reconstruir els fets d’Adam, Eva, la poma i la serp ―que vole la imaginació sobre el rèptil! I, per l’altra, perquè si tot es capgira i Nacho acaba posant-se la sotana, sempre està el padre Apeles per substituir.
Per favor, no digueu res d’açò a Pablo Iglesias ―també teruliano abans que polític― perquè l’home ja està massa prim per intentar noves aventures.
 

Salvador Sendra Perelló