Dura lex, sed lex… val
al dir, que la llei pot ser dura, però que sempre serà preferible a l’absència
de la mateixa car homo homini lupus est, l’home és un llop per a l’home. La
manca d’autoritat, de llei, l’acràcia, no duu al paradís sinó a l’abús, la
imposició dels més forts envers els més dèbils.
Així les coses, la
justícia és sempre necessària. Ara bé, és sempre justa, s’aplica sempre bé? Amb
massa freqüència veiem que qui és massa poderós eludeix els judicis i
condemnes. Una anècdota, fa uns anys, pocs, a penes al 1998, a Holanda, a la
ciutat de la Haia, es va fundar amb gran pompa la Cort Penal Internacional. Se
suposava que des d’aquell moment i lloc, les malifetes de dictadors, polítics,
personatges públics o privats de qualsevol lloc del món del qual se sospitara
que el seu sistema judicial no era independent (fet molt freqüent), seria
jutjat allí amb garanties. Passats els anys, ha caigut la part INTER del nom
per a ser anomenat amb sorna per molts, sotto voce, la Cort Penal Africana...
Sembla ser que només acaben passant per allí dictadors africans de segon ordre
i quan ja han perdut el recolzament de les nacions poderoses del planeta.
A Nova York, molt
recentment, Ban Ki-moon, el Secretari General de les Nacions Unides, va
declarar haver sofert fermes pressions (amb greus conseqüències econòmiques)
per part d’Aràbia Saudí per tal de no declarar que un estudi demostrava que els
atacs saudís contra els rebels iemenís, havien estat indiscriminats, produïnt
per tant, víctimes innocents.
I anem a les Açores, un
encantador arxipèlag verd com una mena de petita Irlanda varada al cor de
l’Atlàntic. Allí, George W. Bush, Tony Blair i José María Aznar, van pactar la
invasió de l’Iraq el 2003, amb l’aquiescència de José Manuel Durâo Barroso, en
aquell moment primer ministre de Portugal i de la Comissió Europea. El motiu?
Iraq tenia armes de destrucció massiva i els Estats Units d’América, que feia
poc havien rebut el atac dels talibans de l’11S que esfondrà les Torres
Bessones, no podien tolerar-ho... La cosa està en que els talibans tenien la
base a l’Afganistan i no a l’Iraq...
Fa a penes uns dies que
ha eixit l’informe Chilcot, que conclou que no havia motius per atacar l’Iraq
com a portador d’una amenaça a la seguretat mundial... Blair ha declarat el seu
profund pesar per la guerra que ha dut inestabilitat al país o el conjunt de la
regió fins ara tretze anys després i que ha fet més de 250.000 morts, que es
diuen aviat. Aznar o Bush, no és el seu estil, no han badat boca.
*Vídeo en el qual Aznar
declara l’existència d’armes de destrucció massiva a l’Iraq:
https://www.youtube.com/watch?v=krjtR2kHBdA
Fem apostes (però jo no
jugue). Algú creu que veurem algun dia asseguts a la Cort Penal Internacional
de la Haia a José María Aznar, George W. Bush o Tony Blair?
Baixaré a comprar el
pa, això sí és real...
Bucarest
a 8 de juliol del 2016.
Lluís
Alemany Giner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada