dimecres, 13 de juliol de 2016

Justícia o cinisme occidental.

   
Dura lex, sed lex… val al dir, que la llei pot ser dura, però que sempre serà preferible a l’absència de la mateixa car homo homini lupus est, l’home és un llop per a l’home. La manca d’autoritat, de llei, l’acràcia, no duu al paradís sinó a l’abús, la imposició dels més forts envers els més dèbils.
Així les coses, la justícia és sempre necessària. Ara bé, és sempre justa, s’aplica sempre bé? Amb massa freqüència veiem que qui és massa poderós eludeix els judicis i condemnes. Una anècdota, fa uns anys, pocs, a penes al 1998, a Holanda, a la ciutat de la Haia, es va fundar amb gran pompa la Cort Penal Internacional. Se suposava que des d’aquell moment i lloc, les malifetes de dictadors, polítics, personatges públics o privats de qualsevol lloc del món del qual se sospitara que el seu sistema judicial no era independent (fet molt freqüent), seria jutjat allí amb garanties. Passats els anys, ha caigut la part INTER del nom per a ser anomenat amb sorna per molts, sotto voce, la Cort Penal Africana... Sembla ser que només acaben passant per allí dictadors africans de segon ordre i quan ja han perdut el recolzament de les nacions poderoses del planeta.
A Nova York, molt recentment, Ban Ki-moon, el Secretari General de les Nacions Unides, va declarar haver sofert fermes pressions (amb greus conseqüències econòmiques) per part d’Aràbia Saudí per tal de no declarar que un estudi demostrava que els atacs saudís contra els rebels iemenís, havien estat indiscriminats, produïnt per tant, víctimes innocents.
I anem a les Açores, un encantador arxipèlag verd com una mena de petita Irlanda varada al cor de l’Atlàntic. Allí, George W. Bush, Tony Blair i José María Aznar, van pactar la invasió de l’Iraq el 2003, amb l’aquiescència de José Manuel Durâo Barroso, en aquell moment primer ministre de Portugal i de la Comissió Europea. El motiu? Iraq tenia armes de destrucció massiva i els Estats Units d’América, que feia poc havien rebut el atac dels talibans de l’11S que esfondrà les Torres Bessones, no podien tolerar-ho... La cosa està en que els talibans tenien la base a l’Afganistan i no a l’Iraq...
Fa a penes uns dies que ha eixit l’informe Chilcot, que conclou que no havia motius per atacar l’Iraq com a portador d’una amenaça a la seguretat mundial... Blair ha declarat el seu profund pesar per la guerra que ha dut inestabilitat al país o el conjunt de la regió fins ara tretze anys després i que ha fet més de 250.000 morts, que es diuen aviat. Aznar o Bush, no és el seu estil, no han badat boca.
*Vídeo en el qual Aznar declara l’existència d’armes de destrucció massiva a l’Iraq: https://www.youtube.com/watch?v=krjtR2kHBdA
Fem apostes (però jo no jugue). Algú creu que veurem algun dia asseguts a la Cort Penal Internacional de la Haia a José María Aznar, George W. Bush o Tony Blair?
Baixaré a comprar el pa, això sí és real... 


Bucarest a 8 de juliol del 2016.
Lluís Alemany Giner