dijous, 7 de juliol de 2016

Renda Bàsica Universal com a camí cap a la Llibertat.

Fa temps que vaig llegir i vaig començar a interessar-me el tema de la Renda Bàsica Universal (RB). Haig de reconèixer que en principi la idea em resultava atractiva, però a la vegada en generava dubtes. Més endavant, aquesta idea va ser recollida pel programa de Podemos, aleshores la RB va arribar als grans mitjans, entre l’escarni, les riotes i atacs furibund d’eixa ocurrència. Com si fora un invent de Podemos o una idea presa de Veneçuela.
La pressió mediàtica, juntament amb el programa econòmic de Vicenç Navarro i de Juan Torres, van fer que Podemos acabar tirant al poal de la brossa la RB. Sempre em va semblar que era una claudicació. Una cessió a les pressions mediàtiques. La primera gran renúncia de Podemos per a ser una alternativa al sistema. Desprès vingueren altres renúncies, i tantes han sigut, que costa distingir a Podemos de qualsevol altre partit sistèmic.
Feta esta digressió, hem de tornar a la qüestió principal. Aquesta és la RB com mitja per aconseguir la llibertat. Certament, aquesta és la idea subjacent a la RB, i ho explica sovint Daniel Raventós. A saber, el camí per a que les persones siguen lliures, és aconseguir que tinguen les necessitats bàsiques satisfetes. D’alguna forma ve a dir-se que els súbdits poden assolir la condició de ciutadans si tenen assegurats les necessitats bàsiques:
el republicanismo democrático y el no democrático comparten la perspectiva de que la “propiedad” (los medios de existencia) es necesaria para la libertad. Sin embargo, así como el republicanismo no democrático sostiene que los no pro-pietarios deben ser excluidos de la ciudadanía, el republicanismo de- mocrático defiende que deben asegurarse los medios para que toda la ciudadanía sea materialmente independiente. En las sociedades de principios del siglo XXI, una renta básica podría ser el instrumento más efectivo de garantizar institucionalmente esta inde pendencia material.* 
La idea no és gens menyspreable. Ni molt menys per escarni, per riure-se’n o per a rebre atacs furibunds i destrellatats. Ans al contrari, cal prendre-la seriosament. Tal i com ho han fet els finlandesos. Tal i com ho han fet els suïssos (encara que hagen dit no en referèndum no crec que ningú s’haja rigut de la proposta).
Certament, els cercle que ha creat el capitalisme per a la major part de la població, consum-deute-treball, esclavitza. I esclavitza malgrat que vinga disfressat de llibertat. Una RB podria ajudar a trencar aquest cercle. Però em tem que no siga suficient per ella mateixa. La proposta de RB, al menys pel que jo he llegit fins ara, manquen d’una perspectiva global transformadora del sistema. Bàsicament el que pretenen és que es pague la RB per l’Estat mitjançant el concepte clàssic de redistribució de la riquesa.
No obstant això, la RB no seria realment emancipadora si no va acompanya d’altres mesures. A una societat de consum com la actual, a una societat on el sistema bancari siga el de reserva fraccionaria, a una societat on els diners emesos pels bancs centrals van directament a la banca... la RB no seria suficient per transformar els súbdits/esclaus en ciutadans lliures. El més probable és que els efectes no foren els esperats pels defensors de la RB, tal i com està pensada fins ara.
A més a més, per a ser realment alliberadora, la RB deuria ser superior a la que s’està proposant fins ara (em sembla recordar que les últimes dades la situen en torn als 7.500 €, però no feu massa cas de la xifra, la quantitat ve determinada pel llindar de la pobresa relativa, es a dir, els 60% dels ingressos mitjans). Jo crec que hauria de ser superior.
En principi no em sembla mal la RB, ara bé s’hauria de repensar tot el sistema no només instaurar-la sense més.  

Òskar “Rabosa”.
*Daniel Raventós, Propiedad y libertad republicana, article consultat a http://omegalfa.es/autores.php?letra=&pagina=12#