Fa temps que vaig llegir i vaig començar a interessar-me el tema de la
Renda Bàsica Universal (RB). Haig de reconèixer que en principi la idea em
resultava atractiva, però a la vegada en generava dubtes. Més endavant, aquesta
idea va ser recollida pel programa de Podemos, aleshores la RB va arribar als
grans mitjans, entre l’escarni, les riotes i atacs furibund d’eixa ocurrència.
Com si fora un invent de Podemos o una idea presa de Veneçuela.
La pressió mediàtica, juntament amb el programa econòmic de Vicenç Navarro
i de Juan Torres, van fer que Podemos acabar tirant al poal de la brossa la RB.
Sempre em va semblar que era una claudicació. Una cessió a les pressions
mediàtiques. La primera gran renúncia de Podemos per a ser una alternativa al
sistema. Desprès vingueren altres renúncies, i tantes han sigut, que costa
distingir a Podemos de qualsevol altre partit sistèmic.
Feta esta digressió, hem de tornar a la qüestió principal. Aquesta és la RB
com mitja per aconseguir la llibertat. Certament, aquesta és la idea subjacent
a la RB, i ho explica sovint Daniel Raventós. A saber, el camí per a que les
persones siguen lliures, és aconseguir que tinguen les necessitats bàsiques
satisfetes. D’alguna forma ve a dir-se que els súbdits poden assolir la
condició de ciutadans si tenen assegurats les necessitats bàsiques:
el republicanismo democrático y
el no democrático comparten la perspectiva de que la “propiedad” (los medios de
existencia) es necesaria para la libertad. Sin embargo, así como el
republicanismo no democrático sostiene que los no pro-pietarios deben ser excluidos
de la ciudadanía, el republicanismo de- mocrático defiende que deben asegurarse
los medios para que toda la ciudadanía sea materialmente independiente. En las
sociedades de principios del siglo XXI, una renta básica podría ser el
instrumento más efectivo de garantizar institucionalmente esta inde pendencia
material.*
La idea no és gens menyspreable.
Ni molt menys per escarni, per riure-se’n o per a rebre atacs furibunds i
destrellatats. Ans al contrari, cal prendre-la seriosament. Tal i com ho han
fet els finlandesos. Tal i com ho han fet els suïssos (encara que hagen dit no
en referèndum no crec que ningú s’haja rigut de la proposta).
Certament, el cercle que ha
creat el capitalisme per a la major part de la població, consum-deute-treball,
esclavitza. I esclavitza malgrat que vinga disfressat de llibertat. Una RB
podria ajudar a trencar aquest cercle. Però em tem que no siga suficient per
ella mateixa. La proposta de RB, al menys pel que jo he llegit fins ara,
manquen d’una perspectiva global transformadora del sistema. Bàsicament el que
pretenen és que es pague la RB per l’Estat mitjançant el concepte clàssic de
redistribució de la riquesa.
No obstant això, la RB no seria
realment emancipadora si no va acompanya d’altres mesures. A una societat de
consum com la actual, a una societat on el sistema bancari siga el de reserva
fraccionaria, a una societat on els diners emesos pels bancs centrals van
directament a la banca... la RB no seria suficient per transformar els
súbdits/esclaus en ciutadans lliures. El més probable és que els efectes no
foren els esperats pels defensors de la RB, tal i com està pensada fins ara.
A més a més, per a ser realment
alliberadora, la RB deuria ser superior a la que s’està proposant fins ara (em
sembla recordar que les últimes dades la situen en torn als 7.500 €, però no
feu massa cas de la xifra, la quantitat ve determinada pel llindar de la pobresa
relativa, es a dir, els 60% dels ingressos mitjans). Jo crec que hauria de ser
superior.
En principi no em sembla mal la
RB, ara bé s’hauria de repensar tot el sistema no només instaurar-la sense més.
Òskar “Rabosa”.
*Daniel Raventós, Propiedad y libertad republicana, article
consultat a http://omegalfa.es/autores.php?letra=&pagina=12#
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada