dilluns, 5 de desembre de 2016

LA GRAN VICTÒRIA DE RENZI

Està clar que qualsevol persona que s’ho propose pot escriure en un BLOG i crear opinió. D’altra banda, està clar que els mitjans de comunicació de masses ens tracten com si fórem beneïts infants que ens ho empassem tot, creiem en la màgia i, a Nadal, comprem loteria pensant que ens pot tocar. Ara que, pensant-ho bé, potser estan encertats!
Renzi està acabat en la mesura en què ho està qualsevol partit socialdemòcrata europeu. Ell no va estar escollit pel poble, sinó per les elits europees, i per poder garantir-se una nova presidència havia de moure alguna fitxa. Ell, com a persona intel·ligent que és, va encetar una consulta que sabia que perdria, com ho sabia qualsevol persona normal. Però la jugada li ha eixit rodona.
L’oposició interna, la d’altres diputats del seu partit, se suma ara a la de la resta de partits de tot tipus: des dels partits d’esquerra fins als més dretans. Segurament, si Renzi haguera volgut, eixe referèndum l’haguera guanyat, perquè només hauria d’haver pactat alguns aspectes polèmics de la Llei. Però, sabedor com era de la seua feblesa, ha preferit una derrota tot sol que una victòria compartida.
El 40% dels vots és un resultat fantàstic per a una persona sola que s’enfronta a tots. Els guanyadors s’hauran de partir el 60% restant, o siga, que entre uns i altres, i afegint, també, els detractors socialdemòcrates, toquen a no-res. La jugada de Renzi ha estat fantàstica i el deixa en una posició envejable per presentar-se a unes noves eleccions i guanyar-les, si vol. Ell eixirà legitimat i la resta no podrà pactar un govern alternatiu perquè són massa diferents.
Holande haguera hagut de muntar una cosa semblant, tot i que ara ja és massa tard. Sembla mentida que les elits franceses, tan ben preparades a la seua escola de l’Ille, fluixegen d’esta manera quan es tracta de muntar estratègies polítiques de veritat. Només queda per dir que teniu sort de poder llegir el meu punt de vista per ací: a la resta d’indrets vos parlaran de derrotes i desfetes, tot eixe tall de mediocres!

Salvador Sendra