dimarts, 27 de desembre del 2016

PILIL-ICE I TITOLA-CREAM

Qui té ja una edat, si mira en perspectiva, aviat s’adona que ara s’anomenen coses que abans no se sentien enlloc; per exemple, això que ara en diuen “emprenedors”. Amb esta paraula es tracta de substituir allò que se’n deia “autònoms”, o siga, els treballadors que es paguen, del seu sou, la cobertura social i que facturen per cobrar la feina que realitzen. Puc pensar això que vosaltres també hi penseu, o siga, que la paraula “autònom” du implícita una càrrega pejorativa que es vol eliminar.

Programes de ràdio, articles de premsa, assessors de tota mena i altres mitjans vinculats o no als governs intenten vendre les qualitats d’esta nova professió i introduir-la en els sectors que han estat més reticents a la facturació, com són els jóvens acadèmicament formats. La lletra menuda de la venda del mot “emprenedor” ens conduïx cap a la visió empresarial com a èxit en la vida, on a partir d’una idea o d’un projecte i una empenta lligada a la joventut s’hi pot aconseguir. Si mirem, però, els contres, hi podem trobar una societat econòmicament estancada que no pot absorbir eixe excedent de persones formades, o amb gana de progressar, i que sol·licita la seua aportació per eixir-se’n de l’entrebanc.

El teixit empresarial no dóna per a més i el món gira amb força sobre el mateix eix, liberalitzat des del temps de Nixon —crec recordar—, i amb un ull posat en l’èxit d’uns pocs com poden ser Amancio Ortega, el xic de les bateries Tesla, el d’Apple o el de Facebook, entre d’altres. L’èxit dels emprenedors més visibles, una dotzena de persones d’entre quasi set mil milions d’ànimes, ens val d’exemple per a la nostra dura tasca d’emprendre. A més, hi ha revistes com Forbes que ens refrega per la cara la quantitat de milions que poden aglutinar els més agraciats de l’emprenedoria, però als quals hi podem optar si treballem amb gana i idea.

Si la Seguridad Social està mancada de fons i les empreses no creixen més, les ajudes socials i les pensions l’acabaran d’eixugar si no fem de cada persona una empresa en potència, que treballe per eixir-se’n i per contribuir des de dos perspectives diferents: que deixe de cobrar i que comence a aportar. I és per esta raó que el nostre cap no ha de cessar per poder avaluar les possibilitats d’això anomenat “mercados”. I és per esta raó que la meua ment ja fa temps que s’hi ha posat de debò en la tasca emprenedora. Ara estic pensant d’assortir el mercat de gelats per adults!

Un gelat en forma de penis pot ser una bona opció alhora d’abordar un mercat encara verge d’estos productes. Amb el palet sostindrem eixe nou ice cream mentre anem xuclant i mossegant amb delicadesa el nou producte. He pensat de posar-li un nom atractiu però encara tinc dubtes: estic entre dos títols (fina ironia amb el nom “títol”). D’una banda, pense que “titola-cream” pot ser una bona opció, per la barreja que faig del nom que li atorguem del penis per estes contrades amb la projecció internacional que li aporta el “cream”. Però, d’altra banda, pense que també pot ser apropiat el de “pilila”, també molt usat, barrejat amb el de “ice”, per les mateixes raons que he exposat abans.

A mesura que ho pense, la millor opció podria ser la de traure al mercat dos productes. D’una banda, un més cremós, de fresa i nata, amb el nom de “titola-cream” i d’altra, un format més juvenil amb el nom de “pilil-ice”, per així accedir a dos mercats que no tenen perquè solapar-se. El segon, amb el format de gelat clàssic de sabors i amb la punteta coberta d’una caputxeta adequada a cada gust. Ja imagine la gent xuclant el meu producte, passant-se la llengua pels llavis i parelletes gaudint, en públic, d’eixe gran plaer que és menjar gelats i compartir-los, fins i tot a l’hivern. Que en trobeu? Me la jugue?



Salvador Sendra