Caminava després de prendre café per un carrer del poble on treballe i,
davant de mi, ho feia un grup de joves, xics i xiques, xarrant animadament. Com
que feia calor, els xics anaven sense camiseta. Eren massa joves per a estar
tatuats. No semblaven massa afinats...
Un xic del grup estava bevent una Coca-cola i, en acabar, va llançar la
llauna a terra; no es va molestar ni a caminar tres metres per dipositar-la a
la paperera. La resta ho va vore com una cosa corrent, però jo no. El problema
és que, mecànicament, vaig pensar que eixe tipus de persones són les que
després he de reeducar, tot i que millor seria eliminar el prefix re-.
I efectivament, al cap d'uns mesos vaig vore el jove entrant al centre.
Ara bé, no cal que us preocupeu perquè la seua estada no va arribar a la
setmana! Però l'altre dia, una amiga em va dir que l'havia vist fumant base i
que se'l trobava sovint pel carrer. Des de Serveis Socials em contaven que les
cases, quan hi anaven a fer alguna visita, estaven com ja ens podem imaginar,
d'asseades. Per tant, es tracta de gent coherent que no amaga res a les seues
actuacions.
Però jo ara estic llegint Ruwen Ogien i la seua reformulació de
l'imperatiu categòric de Kant, cosa que em resulta molt interessant. Cal
recordar que dit imperatiu gira al voltant d'una màxima que diu aproximadament que cal actuar de manera que
les pròpies accions esdevinguen un model universal. Tot açò ho podeu trobar a
la Crítica de la raó pràctica i és un
dels pilars fonamentals de la moral de la Il·lustració.
Ogien, però, apunta que si una persona és feliç ferint-se, perquè li
produïx plaer, pot pensar que això mateix passa a la resta de les persones. Per
tant, el dolor no és una causa suficient per negar una acció cap a una altra
persona. No obstant això, sobre el tema tractat reflexiona fins a la
reformulació de la màxima kantiana en què extrau l'individu i el propi
sentiment de la repercussió de l'acció, i ho fa com si el subjecte deixara de
ser eixa font de moral que alhora esdevé objecte. Després ho aregla dient que
no s'ha de fer mal a l'altre i que s'ha de tractar tothom de la mateixa manera.
Personalment, la reformulació de Ruwen em sembla d'allò més
interessant, entre altres coses perquè Kant pertanyia a una religió massa
rigorosa i els seus referents em semblen del tot idíl·lics. Però, dit això, com
collons aplique la formula al jove llançador de llaunes si no colpeja ningú? I
més quan estic segur que a sa casa actua de la mateixa manera.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada