dimarts, 12 de desembre de 2017

PREFERISC SEVILLA, ENCARA QUE SIGA PEL COLOR

Resultado de imagen de barcelona
He passat el cap de setmana a Barcelona. He anat perquè tenia entrades per al Palau de la Música i per retrobar-me amb amistats de per allà. Feia uns mesos que no hi estava però ara, per canviar la dinàmica, he decidit contar-vos-ho. Seré breu.

Primer: En tots els llocs on he preguntat alguna cosa, m’han contestat en castellà. A l’estació de tren, al metro, a l’hotel, als restaurants i cafeteries i, finalment, als bars i forns de pa. En tots excepte en un estanc, un celler i al Palau de la Música. Els he pogut entendre perquè tinc la sort de ser plurilingüe.

Segon: De cada cinquanta persones que he escoltat quan trepitjava el centre, dos o tres parlaven català. La resta, majoritàriament anglés (els més joves) i castellà (els més majors); hi he escoltat algun que altre rus, uns quants francesos i un bon grapat d’italians.

Tercer: M’he sentit com a Nàpols. La gent vestix realment malament, i he de dir que de tot allò que he vist i he sentit, la manera de vestir-se de la gent ha estat la cosa més preocupant. L’ús de les distintes tonalitats del negre, mal combinades i amb roba de qualitat realment dolenta, ha estat molt colpidora, tot i que la tendència la vaig observar fa un parell d’anys a Nàpols i pensava que no hi arribaria mai o, si més no, que no ho faria amb la força amb que ho fa.

Quart: De campanya electoral, res de res. Si no pares molta atenció, no t’adones que hi haurà eleccions en pocs dies. Tot i que quan t’allunyes de la zona guiri hi pots trobar banderes a les finestres i als balcons, la ciutat que passeges és totalment aliena a qualsevol tipus de missatge, tret d’alguns panells al metro o a alguna cantonada.

Cinqué: El centre de la ciutat fa llàstima. La ciutat que es visita no és un lloc per viure, i això es nota. Despatxos de companyies internacionals i bancs, tendes de roba i electrònica que pots trobar en qualsevol centre comercial, restaurants de franquícies, hotels i apartaments són la majoria de les ocupacions dels espais; la resta, molt més local i peculiar, es troba a les foranes.

Sisé: Hi havia molta gent estrangera demanant i dormint pels carrers. Gent gitada per qualsevol lloc acompanyada de gossos ben nodrits que quasi ni s’esforça a demanar diners per sobreviure. En totes les ciutats costaneres del sud també ha augmentat el nombre de persones que ho fan, segurament a causa del bon clima, si ens comparem amb el nord i el centre d’Europa.

Seté: He dit que seria breu i, per tant, no continuaré. Sevilla tiene un color especial!



Salvador Sendra