diumenge, 4 de març de 2018

LES PENSIONS ES PAGUEN AMB ELS IMPOSTOS, COL·LEGUES!

Image result for pensiones
Les pensions no són cap problema, que no vos enganyen! En altra ocasió ja vaig escriure que el problema eren els gestors, que no sabien massa bé on estaven; o sí... Perquè tot apunta a les tallades que podrien repartir-se els bancs i les asseguradores per gestionar tot eixe capital, o siga, a la privatització del sistema, o de part d’ell. Ara bé, cal recordar que el capital màxim garantit per a cada persona és de 90000 euros i que, per tant, no convé estalviar massa diners si no es desitja córrer amb el risc de poder-los perdre. I amb eixa xifra, un bon bevedor de vi i fumador d’havans no en té per a gaire... Però, si es tenen diners en els bancs d’altres estats, com per exemple a Suïssa, este capital se sol garantir per complet i, com a resultat, la qualitat de vida d’un jubilat pot millorar ostensiblement, així com la seua tranquil·litat. La primera solució és la següent: si vols retirar-te i viure amb dignitat, obri’t un compte amb un pla de pensions, però fora d’España!

L’altra, i no és menor, perquè està farcida de demagògia, és la solució que ningú comenta perquè elimina el problema des de la seua base. A mi, i fa uns quants anys que em relacione amb l’administració pública, sempre m’han dit que la caixa d’entrada és única, mentre que les d’eixida són les que necessiten de caixonets. Per tant, i si pensem que l’Administración del Estado és administració pública, només ens caldria que recordaren allò que no tenen cap problema en repetir-nos: que l’entrada de diners a l’Administración és mitjançant una caixa única, i que allò que han de tindre en compte és que el caixonet d’eixida estiga sempre ple. No valen les excuses: o tots blancs o tots negres! D’altra banda, si haguérem de pensar com es paguen els sous dels jutges, dels senadors, dels secretaris, dels parlamentaris, dels mestres, etc., pensaríem de seguida que es fa des d’eixa caixa única, no?, quan es repartixen els diners cap a les altres caixetes. I quina és l’entrada dels diners? Doncs, els impostos en general, perquè no hi ha un impost específic per a cada pagament. Per tant, això del pagament a la Seguridad Social no és més que una fal·làcia mal intencionada que, en el cas remot que fóra real, no cal més que augmentar les cotitzacions, si no en nombre de persones (perquè diuen que encara hi ha molt d’atur), sí que es pot fer en la quantitat de diners, per a seguir pagant.

La finalitat de la mentida no és altra que fer-nos retornar al primer paràgraf i anar creant el degoteig de dubtes que aplanen el camí cap a la privatització del sistema d’estalvi, perquè, amb una mica més d’insistència ja assumim, primer, que els polítics són uns bons gestors; segon, que nosaltres tenim la culpa perquè treballem poc i vivim massa anys; tercer, que España és un «Estado de derecho». Ui, que se m’ha colat l’última afirmació de manera fal·laç! Per això, m’interessa recordar que abans d’«Estado de derecho» hi ha les paraules «social y democrático», però que ningú ja les recorda: «Estado social y democrático de derecho». Rabets de pansa!



Salvador Sendra