dijous, 29 de març de 2018

DE COM ESPAÑA MANTÉ L’OBJECTIU DE DÈFICIT

Resultat d'imatges de montoro presupuesto
Ahir estava alterat, i pense que amb raó. Vaig escoltar per algun lloc que el ministro d’Administraciones Públicas, Cristobal Montoro, estava desvanit d’haver aconseguit arribar a eixe dèficit desitjat per damunt de tot: el 3% ─que no és per res però té nom de comissió! Ara, a Europa estaran que repicaran campanes perquè el seu estat més important, i sobre el qual pivota l’estabilitat i la justícia de la UE, fa bé els comptes i no només augmenta la despesa en defensa, sinó que, a més, estalvia. En quatre dies, al pas que anem, arribarem al superàvit i es podran comprar més armes, avions i bombes.

L’estupenda gestió del millor ministre del Gobierno ha estat la causant de tan bon nova, perquè ell tenia al seu abast la recepta adequada. Ara, només ens cal esbrinar quin ha sigut el beuratge subministrat pel santer que més bé s’assembla a una porga, per a les altres administracions menors. Jo no podia entendre com es podia estalviar i, alhora, gastar més. Jo no podia entendre la manera en què li eixien els comptes.

De moment, he mirat i comparat els pressupostos anteriors i he vist que la despesa puja des de 2016. No obstant això, i si els ingressos no són espectaculars, no m’acabava de creure els números fins que m’he il·luminat, com el ministro: els comptes quadren perquè les autonomies i els ajuntaments estan ofegats. Allò que ha estat un remei per al Gobierno ha resultat ser una porga per a la resta d’administracions perquè tot l’estalvi se l’ha hagut d’empassar qui millor ha gestionat fins ara.

L’ajustament, però, té la inclinació a allargar-se una mica més perquè les despeses estatals seguixen amb l’actual tendència a augmentar. Les autonomies s’han d’ajustar al màxim perquè estalvien per partida doble: els diners que no reben sumats als que no poden gastar-se. Els ajuntaments, en una dinàmica semblant a l’autonòmica, veuen com els seus comptes s’engreixen en la mesura que els serveis més directes es mantenen o, fins i tot minven. La majoria de pobles han fet els deures i els ixen els comptes però no poden gaudir dels fruits d’eixa bona gestió. La primera clàusula per aprovar els pressupostos –i això hauria de tindre-ho clar el PNB— hauria de ser la d’eliminar la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local, i la segona, revisar el dèficit fiscal autonòmic.



Salvador Sendra