Ahir estava
alterat, i pense que amb raó. Vaig escoltar per algun lloc que el ministro d’Administraciones Públicas,
Cristobal Montoro, estava desvanit d’haver aconseguit arribar a eixe dèficit
desitjat per damunt de tot: el 3% ─que no és per res però té nom de comissió!
Ara, a Europa estaran que repicaran campanes perquè el seu estat més important,
i sobre el qual pivota l’estabilitat i la justícia de la UE, fa bé els comptes
i no només augmenta la despesa en defensa, sinó que, a més, estalvia. En quatre
dies, al pas que anem, arribarem al superàvit i es podran comprar més armes,
avions i bombes.
L’estupenda
gestió del millor ministre del Gobierno ha estat la causant de tan bon nova,
perquè ell tenia al seu abast la recepta adequada. Ara, només ens cal esbrinar
quin ha sigut el beuratge subministrat pel santer que més bé s’assembla a una
porga, per a les altres administracions menors. Jo no podia entendre com es
podia estalviar i, alhora, gastar més. Jo no podia entendre la manera en què li
eixien els comptes.
De moment, he
mirat i comparat els pressupostos anteriors i he vist que la despesa puja des
de 2016. No obstant això, i si els ingressos no són espectaculars, no m’acabava
de creure els números fins que m’he il·luminat, com el ministro: els comptes quadren perquè les autonomies i els
ajuntaments estan ofegats. Allò que ha estat un remei per al Gobierno ha
resultat ser una porga per a la resta d’administracions perquè tot l’estalvi se
l’ha hagut d’empassar qui millor ha gestionat fins ara.
L’ajustament,
però, té la inclinació a allargar-se una mica més perquè les despeses estatals
seguixen amb l’actual tendència a augmentar. Les autonomies s’han d’ajustar al
màxim perquè estalvien per partida doble: els diners que no reben sumats als
que no poden gastar-se. Els ajuntaments, en una dinàmica semblant a
l’autonòmica, veuen com els seus comptes s’engreixen en la mesura que els
serveis més directes es mantenen o, fins i tot minven. La majoria de pobles han
fet els deures i els ixen els comptes però no poden gaudir dels fruits d’eixa
bona gestió. La primera clàusula per aprovar els pressupostos –i això hauria de
tindre-ho clar el PNB— hauria de ser la d’eliminar la Ley de Racionalización y
Sostenibilidad de la Administración Local, i la segona, revisar el dèficit
fiscal autonòmic.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada